Tornar al llistat de primera persona

David Jou - Catedràtic de Física a la Universitat Autònoma i poeta

22/05/2015

David Jou - Catedràtic de Física a la Universitat Autònoma i poeta

"Haver format part del Consell Supervisor del TERMCAT ha estat una experiència intensa i rica. El món de les paraules, que ja m’atreia anteriorment, se m’hi va manifestar amb un vigor, una ambició i un mètode que sense el TERMCAT no hauria conegut. La documentació sobre els nous termes superava tot el que jo havia imaginat: els diferents usos de cada terme, vacil·lants, en català, les seves equivalències en altres llengües —castellà, francès, anglès, alemany, italià—; textos breus que en concretaven el sentit i n’inspiraven definicions; textos més amplis que en situaven el context i n’ampliaven la comprensió; propostes de definició; consideracions sobre les diverses alternatives; explicacions etimològiques; la tria provisional d’una de les opcions... Preparar aquests dossiers, quina feinada suposava!

Llegir-los, en canvi, quina festa era! A través dels termes, la vibració de la vida: l’art, la ciència, la tecnologia, l’economia, el dret, els menjars, els esports, plantes i animals, costums i entreteniments, productes i serveis... A través de la documentació del TERMCAT, quantes coses vaig aprendre, de quantes novetats em vaig assabentar, de quants problemes em vaig fer conscient! L’ambient serè i dialogant, però crític i exigent de les trobades, quin gran tresor em van ser! I quin partit en vaig treure! En més de trenta ocasions, vaig parlar a classe de coses que acabava d’aprendre al TERMCAT: se’n van beneficiar diversos centenars d’estudiants. I quants poemes m’inspiraren! Alguns d’ells són prou explícits: un homenatge al TERMCAT, uns poemes inspirats en llistes de noms —de medicaments, de papallones, d’estils musicals— que sense la documentació del TERMCAT no hauria tingut mai al davant, amb tot el seu poder inspirador i la seva subjugació de musicalitats. Però també una altra cinquantena de poemes: versos que sorgien durant la lectura dels dossiers o durant les reunions del Consell, que anotava al marge, i que posteriorment desenvolupava.

Sense haver passat pel Consell Supervisor, també hauria estat sensible a les seduccions dels mots, però sense mètode, ni bagatge crític, ni profunditat indagadora, ni el desbordament de veure’ls com a portadors de tanta vida nova que ens anava arribant, que ens canviava personalment i col·lectiva, i que la nostra llengua ha d’assumir si vol continuar essent indefinidament apta per a totes les ambicions i matisos de l’expressió, la reflexió, el joc, la legislació, la consciència del present i l’esperança del futur. Ara, ja des de fora del Consell, l’evoco sovint i en sento la nostàlgia, i confirmo des de la perspectiva de la distància la qualitat i intensitat del treball del seu personal, i el seu lliurament entusiasta a la flexibilitat i vitalitat de la nostra llengua."

 

David Jou
Catedràtic de Física a la Universitat Autònoma de Barcelona, i poeta

 

Comparteix al Facebook Comparteix al Twitter