Tornar al llistat de primera persona

Luis González: Traductor-terminòleg del Servei de Traducció de la Comissió Europea

20/04/2016

Luis González: Traductor-terminòleg del Servei de Traducció de la Comissió Europea

"¿Para qué sirve la terminología? Cuatro reflexiones a vuelatecla

  • La pregunta es ociosa cuando se trabaja como terminólogo en un Departamento de traducción: para ayudar al traductor en la identificación y análisis de los términos potencialmente problemáticos en la lengua fuente y en la búsqueda de equivalentes adecuados en la lengua meta (con ayuda de documentación y referencias fiables) y para incluir toda la información resultante de este proceso en una base terminológica y  facilitar así la difusión e implantación de los términos, su estabilidad, reutilización y accesibilidad.

 

  • Bien. Quizás para quienes tengan con la terminología una relación principalmente académica esta definición explicativa puede adolecer de falta de sofisticación. Habrá quien aduzca, por ejemplo, incluso con abundante aparato teórico, que la noción de equivalencia es compleja e inasible, pero todo traductor sabe lo que es un «equivalente» y la teoría no puede ocultar esa «realidad». Es obvio que la terminología es una práctica que requiere una (pero no necesariamente una única) metodología para el análisis y la organización de la información. La terminología NO es, de ningún modo, una ciencia. Olvidemos para siempre la absurda y rimbombante etiqueta Terminologiewissenschaft. Nada de eso, sino método y oficio. Yo diría que los terminólogos no han de llevar bata blanca sino mono de trabajo. Esto lo sabéis muy bien aquí en el TERMCAT.

 

  • Además de ser una herramienta auxiliar de la traducción técnica o especializada, la terminología sirve, por supuesto, para más cosas: por ejemplo, para ser un eje principal de la política lingüística. Tengo que reconocer que esta expresión no me gusta, pero es instrumental y me interesa utilizarla aquí porque quiero resaltar que la falta de política lingüística (la situación en la que se encuentra el español, por ejemplo) es también una opción, y a mi modo de ver la peor, de política lingüística. La cantidad de hablantes (la «ley del número»), no implica por sí sola el prestigio y consolidación de una lengua en los ámbitos de especialidad. La terminología es el elemento cualitativo (quizás el más importante) de la vitalidad de una lengua y, por lo tanto, de su supervivencia.

 

  • Recuerdo que en 1984, año marcado por la profecía orwelliana, periodistas y exégetas se apresuraron a calificar de cenizo al autor británico: habíamos llegado a esa fecha y la perspectiva sombría de una sociedad totalitaria, basada en la manipulación del lenguaje y del pensamiento más que en la represión física, parecía desvanecerse en aquellos felices y desenfrenados 80. Pero al lector avisado del librito de Orwell no se le habrá escapado esta otra fecha en el apéndice de 1984 «The Principles of Newspeak»:


               It was expected that Newspeak would have finally
               superseded Oldspeak (or Standard English, as we should
               call it) by about the year 2050.
Meanwhile it gained
               ground steadly [...]

  • El uso y la frecuencia de ciertos términos en el discurso de la política, de la administración y de la burocracia tiene también que ver con una de las tareas de la terminología: su función reveladora, en el más prosaico de los sentidos de esta palabra. La neolengua está cubriendo la realidad con sus engañosos velos y puede que esta profecía de Orwell se cumpla incluso antes de la fecha. Terminólogos, pongámonos manos a la obra..."

Luis González
Traductor-terminólogo del Servicio de Traducción de la Comisión Europea

 

“Per a què serveix la terminologia? Quatre reflexions a vol de tecla

La pregunta és ociosa quan es treballa com a terminòleg en un departament de traducció: per a ajudar el traductor en la identificació i anàlisi dels termes potencialment problemàtics en la llengua font i en la recerca d'equivalents adequats en la llengua d’arribada (amb ajuda de documentació i referències fiables) i per a incloure tota la informació que resulti d'aquest procés en una base terminològica i facilitar així la difusió, la implantació, l’estabilitat i la reutilització dels termes, i que siguin accessibles.

Bé. Potser als qui tinguin amb la terminologia una relació principalment acadèmica aquesta definició explicativa els pot semblar poc sofisticada. Hi haurà qui addueixi, per exemple, fins i tot amb un abundant aparell teòric, que la noció d'equivalència és complexa i inabastable, però qualsevol traductor sap el que és un «equivalent», i la teoria no pot amagar aquesta «realitat». És obvi que la terminologia és una pràctica que requereix una metodologia (però no necessàriament una única metodologia) per a l'anàlisi i l'organització de la informació. La terminologia NO és, de cap manera, una ciència. Oblidem per sempre més l'absurda i pomposa etiqueta Terminologiewissenschaft. Res d'això, sinó mètode i ofici. Jo diria que els terminòlegs no han de portar bata blanca sinó granota de treball. Això ho sabeu molt bé aquí al TERMCAT.

A més de ser una eina auxiliar de la traducció tècnica o especialitzada, la terminologia serveix, per descomptat, per a més coses: per exemple, per a ser un eix principal de la política lingüística. He de reconèixer que aquesta expressió no m'agrada, però és instrumental i m'interessa utilitzar-la aquí perquè vull destacar que la manca de política lingüística (la situació en què es troba l'espanyol, per exemple) també és una opció, i segons la meva manera de veure, la pitjor opció, de política lingüística. La quantitat de parlants (la «llei del nombre»), no implica per si sola el prestigi i la consolidació d'una llengua en els àmbits d'especialitat. La terminologia és l'element qualitatiu (potser el més important) de la vitalitat d'una llengua i, per tant, de la seva supervivència.

Recordo que el 1984, any marcat per la profecia orwelliana, periodistes i exegetes es van afanyar a qualificar de pessimista l'autor britànic: havíem arribat a aquesta data i la fosca perspectiva d'una societat totalitària, basada en la manipulació del llenguatge i del pensament més que en la repressió física, semblava esvair-se en aquells feliços i desenfrenats 80. Però al lector avisat del llibret d'Orwell no se li deu haver escapat aquesta altra data de l'apèndix de 1984 «The Principles of Newspeak»:

     «It was expected that Newspeak would have finally superseded
     Oldspeak (or Standard English, as we should call it) by about the
       year 2050
. Meanwhile it gained ground steadly [...]»

L'ús i la freqüència de certs termes en el discurs de la política, de l'administració i de la burocràcia té també a veure amb una de les tasques de la terminologia: la seva funció reveladora, en el més prosaic dels sentits d'aquesta paraula. La neollengua està cobrint la realitat amb els seus vels enganyosos i pot ser que aquesta profecia d'Orwell es compleixi fins i tot abans de la data. Terminòlegs, posem fil a l’agulla...”

Luis González
Traductor-terminòleg del Servei de Traducció de la Comissió Europea


Comparteix al Facebook Comparteix al Twitter