Tornar al llistat de primera persona

Xavier Fernández - Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya i professor a la Universitat de Barcelona

06/07/2018

Xavier Fernández - Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya i professor a la Universitat de Barcelona

“He tingut l’oportunitat de col·laborar amb el TERMCAT en l’elaboració d’un diccionari terminològic sobre relacions internacionals que properament veurà la llum. Aquest diccionari s’afegeix a altres que el TERMCAT ja ha impulsat en l’àmbit les ciències humanes, socials i jurídiques (com els relatius a la cooperació al desenvolupament, les migracions, les Comunitats Europees o els drets humans) i inclourà tant termes vinculats amb una visió politològica de la societat internacional i els seus principals actors com amb una perspectiva jurídica pròpia del dret internacional públic i el dret de la Unió Europea.

Durant la realització d’aquest diccionari sobre relacions internacionals s’ha evidenciat la complexitat d’abastar un àmbit tan ampli i diversificat, que inclou àrees temàtiques molt diferents (com, per exemple, les relacions diplomàtiques i consulars, el manteniment de la pau i la seguretat internacionals, la protecció internacional del medi ambient, el comerç internacional o la cooperació monetària i financera) i que ha requerit, òbviament, la participació de nombrosos especialistes.

Des de la meva específica perspectiva de jurista, constato que la nostra tasca consisteix, en gran mesura, en la interpretació de normes jurídiques, proposicions formades per paraules, per a determinar-ne el sentit i aplicar-les a supòsits de la pràctica. Tot i que una vella màxima llatina diu «in claris non fit interpretatio», l’aplicació de qualsevol norma jurídica requereix sempre una interpretació prèvia, si més no per a determinar que els seus termes són més o menys clars. Les paraules són, doncs, la principal «matèria primera» amb què acostumem a treballar els juristes i, com observa Hart, el dret té una «textura oberta»[1]. Certament, l’estudi del dret no és una ciència exacta, però és fonamental fer una utilització precisa de la terminologia.

En aquest sentit i com a professor de dret internacional públic, subratllo que nombrosos tractats internacionals comencen, precisament, per establir una llista amb les definicions d’alguns dels principals termes que s’usaran al llarg del text. Estem, en aquests casos, davant de definicions jurídicament «oficials», que cal prendre com a referència.

A més, el dret internacional públic també inclou previsions sobre com s’han d’interpretar les normes internacionals, que han estat codificades als articles 31 a 33 de la Convenció de Viena de 1969 sobre el dret dels tractats. La regla general d’interpretació, continguda a l’article 31.1 de l’esmentada Convenció, estableix que: «Un tractat s’ha d’interpretar de bona fe conforme al sentit corrent que hagi d’atribuir-se als termes del tractat en el context d’aquests i tenint en compte el seu objecte i fi». Per tant, un element essencial en la interpretació de les normes internacionals és la determinació del «sentit corrent» que tinguin els «termes del tractat» i, amb aquesta finalitat, és usual que els tribunals internacionals i altres operadors encarregats de la interpretació de normes internacionals, com l’Òrgan d’Apel·lació de l’Organització Mundial del Comerç, consultin un o més diccionaris.

Aquesta necessària sinergia entre juristes i lingüistes, i altres especialistes, se m’ha fet ben palesa durant l’elaboració de l’indicat diccionari terminològic sobre relacions internacionals, que espero que pugui contribuir a una clarificació i consolidació de la utilització de la terminologia en català en aquest àmbit global tan ampli i complex, en què les llengües «hegemòniques» han estat, tradicionalment, determinants."

 

Xavier Fernández Pons

Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya, diploma del Centre de Recerca de l’Acadèmia de Dret Internacional de La Haia i professor titular de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona

 



[1] Hart, H. L. A., El concepto de Derecho, Buenos Aires, Abeledo-Perrot, 1998, p. 155.