Avui, 15 de novembre, es torna a reunir el Consell Supervisor. En aquesta reunió s’estudiaran termes de l’àmbit de la fusta, concretament, noms de fustes exòtiques, procedents d’Amèrica, Àsia i Àfrica, que encara no disposen d’un nom català fixat però que es comercialitzen i tenen interès al nostre país.
Aquests termes, procedents d’una petició d’assessorament de l’Associació per a l’Estudi del Moble, han estat estudiats prèviament per un grup d’experts de l’àmbit (botànics, enginyers forestals, restauradors, etc.), que han aportat el seu punt de vista tant sobre els noms catalans més adequats com sobre la definició de cada fusta, la qual inclou el lloc de procedència, les espècies arbòries d’obtenció, el pes, la duresa, el color del duramen, el color de l’albeca, etc.
En aquesta reunió s’estudiaran disset casos, que es completaran en reunions posteriors amb la resta de termes (una quarantena en total, aproximadament). Un cop fixats, passaran a formar part del diccionari en línia Fustes exòtiques, consultable al web del TERMCAT.
Entre d’altres, en la reunió d’avui es valoraran noms com ara els següents:
amarant (per a la fusta procedent de l’Amèrica Central i del Sud obtinguda de diverses espècies d’arbres del gènere Peltogyne, de la família de les fabàcies);
avet de Douglas, avet Douglas, douglas, oregon, pi d’Oregon, pseudotsuga (per a la fusta procedent de l’Amèrica del Nord obtinguda de l’arbre Pseudotsuga menziesii, de la família de les pinàcies);
avong, wengé, wenghe, wengué (per a la fusta procedent de l’Àfrica equatorial obtinguda de l’arbre Millettia laurentii, de la família de les fabàcies);
banús, banús africà, eben africà (per a la fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar obtinguda de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros, de la família de les ebenàcies);
beté, mansònia (per a la fusta procedent de l'Àfrica occidental, especialment de Costa d'Ivori, Ghana i Nigèria, obtinguda dels arbres del gènere Mansonia, de la família de les malvàcies);
bossé, bossé clar, cedre, cedre africà, cedre bossé (per a la fusta procedent de l'Àfrica tropical, especialment de Costa d'Ivori i Nigèria obtinguda dels arbres Guarea cedrata i Guarea laurentii, de la família de les meliàcies);
douca, macoré, makore, makoré, ocola, okola, okola (per a la fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de Costa d'Ivori, obtinguda dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii, de la família de les sapotàcies);
iroc, iroko, tec africà (per a la fusta procedent de l'Àfrica tropical obtinguda dels arbres Milicia excelsa i Milicia regia, de la família de les moràcies);
damajagua, hibisc arbori de Cuba, hibisc de Cuba, mahagua blava, majagua (per a la fusta procedent de les Antilles obtiguda de l’arbre Hibiscus elatus, de la família de les malvàcies);
merbau (per a la fusta procedent del sud-est asiàtic i d'Oceania, principalment de Papua Nova Guinea, obtinguda de les espècies d'arbre Intsia bijuga i Intsia palembanica, de la família de les fabàcies);
niangó, niangon (per a la fusta procedent de l' Àfrica occidental i central, que s'obté de les espècies d'arbres Heritiera utilis i Heritiera densiflora, de la família de les malvàcies).
A banda d'això, en aquesta reunió es revisaran també les decisions provisionals preses en la reunió anterior, que són les següents:
|
Termes d’educació i serveis socials mare de dia n f Dona que ofereix, habitualment en el domicili propi, un servei professional i personalitzat d'atenció i cura d’infants en edat preescolar, generalment menors de tres anys, en grups molt reduïts i en un ambient familiar. pare de dia n m Home que fa de mare de dia. llar de criança n f Espai degudament condicionat on una mare de dia o un pare de dia acullen els infants de qui tenen cura, habitualment el domicili propi. criança de dia n f Servei d’atenció i cura d’infants que ofereixen una mare de dia o un pare de dia. Termes d’indústria alimentària surimi n m Producte alimentari de textura gelatinosa elaborat amb una pasta procedent de peix de carn blanca o aviram a la qual s'afegeixen additius i condiments, que s'utilitza per a fer succedanis de peix o marisc i, en general, per a elaborar menjar processat. gula n f sin. compl. succedani d’angula n m Succedani de peix elaborat a base de surimi que imita la forma, la textura i el gust de l'angula. Termes d’internet trol n m Persona que busca generar polèmica a internet, sovint a les xarxes socials, mitjançant la publicació deliberada de missatges provocatius o de qualsevol altre contingut controvertit. trol n m Contingut deliberadament provocatiu o controvertit que un trol publica a internet, sovint missatges a les xarxes socials. trolejar v tr Atacar una persona, un organisme o un determinat contingut web mitjançant la publicació a internet de continguts deliberadament provocatius o controvertits, sovint missatges a les xarxes socials. Termes d’ornitologia malcoha n m Cadascuna de les espècies d’ocells dels gèneres Phaenicophaeus, Ceuthmochares, Lepidogrammus, Taccocua, Zanclostomus, Dasylophus, Rhinortha i Rhamphococcyx, de l’ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids, amb la cua llarga, el bec robust i punxegut, la pell del voltant dels ulls nua i el plomatge gris fosc o marró, pròpies de l’Àsia meridional. |
Si teniu interès a conèixer més detalls sobre aquesta terminologia, o si sou experts en alguns d’aquests àmbits, i voleu fer-nos arribar la vostra opinió, poseu-vos en contacte amb nosaltres.
El Consell Supervisor és l’òrgan encarregat de la fixació de la terminologia en llengua catalana, integrat per membres designats per l’Institut d’Estudis Catalans i membres del TERMCAT.
