Nous termes en estudi al Consell Supervisor (24/01/2018)

Termes en estudi

Aquest dimecres, 24 de gener, es torna a reunir el Consell Supervisor. Aquesta sessió es dedicarà, fonamentalment, a revisar les decisions provisionals preses en les dues reunions precedents, sobre termes de fustes i sobre termes d’alimentació d’origen oriental (noms de tes japonesos i noms d’hortalisses). També es continuarà l’estudi de noms d’ocells.

Concretament, es revisaran els casos següents:

 

FUSTES

cabreüva (per a la fusta procedent de l’Amèrica subtropical obtinguda dels arbres Myrocarpus frondosus i, menys sovint, Myrocarpus fastigiatus, de la família de les fabàcies);

 

caoba de Cuba, caoba antillana, caoba vera (per a la fusta procedent de les Antilles i de Florida obtinguda de l’arbre Swietenia mahagoni, de la família de les meliàcies);

 

curupai, angico, cebil (per a la fusta procedent de l’Amèrica del Sud obtinguda de diverses espècies d'arbres dels gèneres Anadenanthera i Parapiptadenia, principalment de les espècies Anadenanthera colobrina i Parapiptadenia rigida, de la família de les fabàcies);

 

doradillo, setí del Carib (per a la fusta procedent de les Antilles i de Florida obtinguda de diverses espècies d’arbres del gènere Zanthoxylum, principalment de l’espècie Zanthoxylum flavum, de la família de les rutàcies);

 

granadillo africà (per a la fusta procedent de l'Àfrica tropical, fonamentalment de Tanzània i Moçambic, obtinguda de l’arbre Dalbergia melanoxylon, de la família de les fabàcies);

 

guajaiví blanc (per a la fusta procedent de l'Amèrica del Sud obtinguda de l’arbre Cordia americana, de la família de les cordiàcies);

 

marmeler, viraró blanc (per a la fusta procedent del centre de l'Amèrica del Sud obtinguda de l’arbre Ruprechtia laxiflora, de la família de les poligonàcies);

 

palissandre de l’Índia (per a la fusta procedent del sud d'Àsia obtinguda de l’arbre Dalbergia latifolia, de la família de les fabàcies);

 

palissandre de Bahia, palissandre rosa del Brasil (per a la fusta procedent de l'est del Brasil, concretament de Bahia i del nord de Minas Gerais, obtinguda de l’arbre Dalbergia decipularis, de la família de les fabàcies);

 

palissandre de Madagascar (per a la fusta procedent de Madagascar obtinguda de diverses espècies del gènere Dalbergia, de la família de les fabàcies);

 

palissandre sissu (per a la fusta procedent de l'Índia, l'Iran i el Paquistan obtinguda de l’arbre Dalbergia sissoo, de la família de les fabàcies);

 

pau-amarelo (per a la fusta procedent del Brasil obtinguda de l’arbre Euxylophora paraensis, de la família de les rutàcies);

 

petereví (per a la fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud obtinguda de l’arbre Cordia trichotoma, de la família de les cordiàcies);

 

ramin (per a la fusta procedent del sud-est asiàtic, especialment d'Indonèsia i Sarawak, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Gonystylus, de la família de les timeleàcies);

 

roure roig americà, roure roig (per a la fusta procedent de la costa oriental de l'Amèrica del Nord obtinguda de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus, de la família de les fagàcies);

 

roure blanc americà (per a la fusta procedent sobretot de la costa oriental de l'Amèrica del Nord obtinguda de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus, de la família de les fagàcies);

 

roure del Japó (per a la fusta procedent del Japó, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus, de la família de les fagàcies);

 

sucupira (per a la fusta procedent del nord de l'Amèrica del Sud obtinguda de diverses espècies d'arbres dels gèneres Bowdichia i Diplotropis, de la família de les fabàcies);

 

urundai (per a la fusta procedent de l’Argentina i el Paraguai obtinguda de l’arbre Astronium balansae, de la família de les anacardiàcies);

 

gonçalo-alves (per a la fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, sobretot del Brasil, obtinguda de diverses espècies d'arbres del gènere Astronium, de la família de les anacardiàcies);

 

tell americà, til·ler americà (per a la fusta procedent de l'Amèrica del Nord obtinguda de l’arbre Tilia americana, de la família de les malvàcies);

 

vern europeu, vern comú, vern negre (per a la fusta procedent d’Europa obtinguda de l’arbre Alnus glutinosa, de la família de les betulàcies);

 

vern roig, vern d’Oregon (per a la fusta procedent de la costa oest de l'Amèrica del Nord obtinguda de l’arbre Alnus rubra, de la família de les betulàcies);

 

zingana, zebrà (per a la fusta procedent de de l'Àfrica occidental i central, principalment del Camerun i Gabon, obtinguda de les espècies d'arbres Microberlinia bisulcata i Microberlinia brazzavillensis, de la família de les fabàcies)

 

ovengkol, mongoi (per a la fusta procedent l'Àfrica tropical que s’obté de l'arbre Guibourtia ehie, de la família de les fabàcies).

 

TES

bantxa, te de tres anys: Te verd japonès procedent de fulles madurades i assecades naturalment durant tres anys, que proporciona una infusió amb un contingut de teïna molt baix i amb una forta aroma de palla.

 

guenmaitxa, te d’arròs torrat: Barreja de sencha i grans d’arròs integral torrats i inflats, ocasionalment esclatats, que proporciona una infusió amb un contingut de teïna baix i amb un gust que recorda la malta o el cafè.

 

hojitxa, te verd torrat: Te verd japonès, generalment bancha, que ha estat sotmès a un procés de torrefacció amb carbó, que proporciona una infusió amb un contingut de teïna molt baix i amb un gust lleugerament acaramel·lat que se sol prendre com a acompanyament del sushi.

 

kukitxa, te de branquillons: Barreja de branquillons, tiges, pecíols i, en proporció més baixa, fulles de te verd japonès, generalment sencha, amb què es prepara una infusió amb un contingut en teïna molt baix, suau, cremosa i amb un gust relativament dolç de nous.

 

matxa, te japonès en pols: Te verd japonès en pols que s’obté de les fulles, netes del pecíol i la nervadura, de plantes cultivades temporalment a l’ombra, que proporciona una infusió molt refrescant, amb un contingut de teïna elevat i amb un gust intens, lleugerament amargant però amb un punt de dolçor, que se sol prendre en la cerimònia del te.

 

sentxa: Te verd japonès que es produeix enrotllant i assecant fulles senceres, que proporciona una infusió amb un contingut de teïna elevat i amb un gust amarg i aspre, amb notes fresques, perfumades i un punt de dolçor.

 

kombutxa: Beguda probiòtica d'origen probablement manxurià, rica en nutrients, lleugerament carbonatada, d’un gust entre dolç i agre i una olor semblant a la del iogurt o el quefir, que resulta de la fermentació que produeix una colònia simbiòtica de bacteris (Acetobacter, sp.) i llevats (Brettanomyces, sp. i Saccharomyces, sp.) en una infusió de te verd o negre amb sucre.

 

HORTALISSES

brocolet: Hortalissa de la família de les crucíferes derivada de l’encreuament natural entre el bròcoli tradicional europeu (Brassica oleracea var. italica) i el xinès (Brassica oleracea var. alboglabra), que presenta uns troncs llargs, prims i tendres rematats per espigalls grocs, i és molt apreciada en gastronomia pel seu gust dolç i suau amb notes d’espàrrec.

Nota: Actualment es coneix a casa nostra amb el nom comercial Bimi®.

 

OCELLS

elani: Diverses espècies d’ocells rapinyaires dels gèneres Elanus, Ictinia, Chelictinia i Gampsonyx, de l’ordre dels accipitriformes, de la família dels accipítrids, que es distribueixen pels cinc continents.

 

nínox: Diverses espècies d’ocells dels gèneres Ninox, Uroglaux i Sceloglaux, de l’ordre dels estrigiformes, que es distribueixen per l’Àsia i Oceania.

 

Si teniu interès a conèixer més detalls sobre aquesta terminologia, o si sou experts en alguns d’aquests àmbits, i voleu fer-nos arribar la vostra opinió, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

El Consell Supervisor és l’òrgan encarregat de la fixació de la terminologia en llengua catalana, integrat per membres designats per l’Institut d’Estudis Catalans i membres del TERMCAT.