Tornar al llistat de notícies

Nous termes en estudi al Consell Supervisor (06/02/2019)

06/02/2019

Aquest dimecres, 6 de febrer, es torna a reunir el Consell Supervisor. En aquesta reunió s’estudiaran alguns termes de botànica i horticultura d’origen oriental d’interès en l’àmbit culinari i la restauració. Concretament, els termes que es valoraran són els següents:

 

Annona reticulata

(1)  Arbre de la família de les annonàcies (Annona reticulata) de fins a 10 m d'alçària, fulles alternes, simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color verd grogós, i fruits comestibles.

(2)  Fruit de l’espècie Annona reticulata, gros, de forma globular o ovoide, irregular, de pell d'un color que va del verd rogenc al groc, reticulada, que es torna marró amb taques vermelles quan madura completament, i polpa comestible, carnosa, tova, generalment dolça o, de vegades, insípida, aromàtica i un pèl àcida, entre blanca i grogosa.

Denominacions possibles: annona cor de bou, anona cor de bou, annona roja, anona roja, xirimoia cor de bou, xirimoia roja

 

Annona squamosa

(1)  Arbre petit de la família de les annonàcies (Annona squamosa), de 6 a 8 metres d'alçària, fulles alternes i simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color groc verdós i taques púrpura a la base, i fruits comestibles.

(2)  Fruit de l’espècie Annona squamosa, d'entre 6 i 10 cm de diàmetre, de forma rodona o ovoide, recobert d'escates verdes molt pronunciades que el fan semblar una pinya de pi, amb una polpa blanca, dolça i molt nutritiva que conté força llavors marrons i molt llises.

Denominacions possibles: annona blanca, anona blanca, annona pinya, anona pinya, xirimoia pinya, annona esquamosa, anona esquamosa, xirimoia esquamosa, annona ronyó, anona ronyó, xirimoia ronyó, ata

 

Morinda citrifolia

(1)  Arbre petit de la família de les rubiàcies (Morinda citrifolia), de 2 a 6 metres d'alçària, tronc recte, fulles perennes, simples, de limbe el·líptic, grans, de color verd fosc, brillants i amb la nervadura ben marcada, flors blanques de forma tubular, i fruits carnosos múltiples de color blanquinós i una olor forta quan maduren, comestibles.

(2)  Fruit de l’espècie Morinda citrifolia, carnós, de tipus múltiple, de 10 a 18 cm, de forma ovoide, amb força llavors, que primer és verd i a mesura que madura passa a ser groc o gairebé blanc i a adquirir una olor agra, que s'utilitza sobretot per a fer-ne suc.

Denominacions possibles: aal, morera de l’Índia, morinda, gran morinda, noni, nono, nonu

 

Hylocereus sp.

(1)  Planta enfiladissa de la família de les cactàcies del gènere Hylocereus, principalment Hylocereus undatus i Hylocereus megalanthus, que presenta tiges pèndules segmentades, verdes i amb tres angles, flors aromàtiques més o menys blanques i comestibles, molt grosses, que només duren una nit i poden servir per a fer-ne infusions, i fruits comestibles.

(2)  Fruit de l’espècie Hylocereus, sp., de forma ovoide, arrodonida i allargada, pell entre rosa i vermella amb l’extrem de les bràctees més o menys verdós, sense espines, polpa blanca o groga, de vegades rosada, segons la varietat, amb llavors petites i negres, comestible i emprada també com a saboritzant i colorant de sucs i begudes alcohòliques.

Denominacions possibles: hiloceri, pitahaia, pitahaya, pitaia

 

Stenocereus sp.

(1)    Planta de la família de les cactàcies del gènere Stenocereus, principalment Stenocereus queretaroensis, Stenocereus pruinosus i Stenocereus stellatus, amb tiges columnars, costades, no segmentades, flors amb pètals blancs, grosses i aromàtiques, i fruits comestibles.

(2)    Fruit de l’Stenocereus sp., de forma ovoide o semiarrodonida, pell entre verda i vermellosa, amb espines, polpa blanca, vermella, rosa, taronja, groga o lila, segons la varietat, molt dolça i amb moltes llavors negres.

Denominacions possibles: estenoceri, pitahaia, pitahaya, pitaia

 

Citrus x junos

(1)  Arbre petit de la família dels cítrics (Citrus × junos), de tronc recte i compacte amb espines grosses, fulles de limbe el·líptic i marge sencer o lleument dentat que presenten un pecíol alat i són molt aromàtiques, flors de pètals blancs i anteres grogues, i fruits comestibles molt apreciats en la gastronomia oriental.

(2)  Fruit de l’espècie Citrus x junos, molt aromàtic, que sol fer entre 5,5 i 7,5 cm de diàmetre, de forma aplatada, amb una arèola molt marcada, pell rugosa de color verd o groc segons els grau de maduresa, i polpa groga, molt àcida i amb força llavors, molt apreciat com a condiment en la gastronomia oriental.

Denominacions possibles: iuzu, yuzu, yuja, iutxa

 

Cyclopia intermedia

Arbust de la família de les fabàcies del gènere Cyclopia, principalment Cyclopia intermedia, que creix només en àrees reduïdes del sud-oest i el sud-est de Sud-àfrica, amb flors que fan olor de mel i fulles que s’utilitzen per a preparar una infusió de característiques semblants a la del roibos però més dolça.

Denominacions possibles: arbust de mel, ciclòpia, ciclòpia intermèdia, heuningbos, honeybush

 

Brassica rapa va. parachinensis

Hortalissa de la família de les crucíferes (Brassica rapa var. parachinensis), de 10 a 40 cm d'alçària, tiges carnoses, flors grogues, fulles de color verd clar o fosc, ovalades o ovoides, amb marge serrulat i un sabor semblant al del bròcoli tendre o al dels espinacs, amb un toc coent de mostassa.

Denominacions possibles: caixin [zh], choi-sum, choy-sum, xoisum, tsoisum, xoi-sum, tsoi-sum, col cantonesa, col florida cantonesa

 

chai / masala chai

Beguda originària de l'Índia, endolcida amb sucre o mel, que es prepara infusionant en llet, aigua o una barreja de totes dues, fulles de te negre i espècies, principalment gingebre molt, beines de cardamom verd, canyella, anís estrellat, pebre negre, clavell, i, de vegades, llavors de fonoll, nou moscada o vainilla.

Denominacions possibles: chai, massala chai, txai, massala txai, te de massala, te de masala, te especiat indi

 

A banda d’això, en aquesta reunió també s’acabaran de revisar els acords presos sobre els termes de meteorologia estudiats en reunions anteriors.

Si teniu interès a conèixer més detalls sobre aquesta terminologia, o si sou experts en aquests àmbits, i voleu fer-nos arribar la vostra opinió, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

El Consell Supervisor és l’òrgan encarregat de la fixació de la terminologia en llengua catalana, integrat per membres designats per l’Institut d’Estudis Catalans i membres del TERMCAT.

 

Comparteix al Facebook Comparteix al Twitter