Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 0 resultats exactes, 0 resultats parcialment coincidents i 195 resultats aproximats per a la cerca “0 CRITERI -gen -gena o -gènic -gènica” dins totes les àrees temàtiques

  • 2750795   0 CRITERI Admetre o suportar?  <Tecnologies de la informació i la comunicació> , <Criteris> 0 CRITERI Admetre o suportar?
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Admetre o suportar?
    • es admitir, v tr
    • es reconocer, v tr
    • es soportar, v tr
    • fr accepter, v tr
    • fr accueillir, v tr
    • fr fonctionner [sous], v prep
    • fr permettre l'adjonction [de], v prep
    • fr pouvoir accueillir, v tr
    • fr supporter, v tr
    • it supportare, v tr
    • en support, to, v tr

    <Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions > Informàtica> , <Criteris lingüístics > Casos concrets>

    Es considera que la forma adequada en l'àmbit de la informàtica és admetre (verb transitiu), i no *suportar.

    Els motius de la tria de admetre (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) *Suportar és percebut pels especialistes consultats --experts en informàtica, localitzadors i lingüistes de serveis universitaris-- com un calc innecessari de l'anglès. (Tot i que ha tingut difusió i que alguns diccionaris el recullen.)
    (2) Altres llengües romàniques recorren a formes alternatives a suportar, encara que no hi ha unanimitat i alguns diccionaris en castellà, francès i italià l'admeten.
    (3) Per l'amplitud del seu significat i pel fet de ser igualment un verb transitiu, admetre sembla que pugui substituir suportar en tots els contextos.

    A més de admetre, són possibles altres construccions, segons el context. Per exemple:
    - funcionar [amb] Ex.: El navegador funciona amb Java.
    - permetre Ex.: El programa permet l'ús de dibuixos a l'interior.
    - ser compatible [amb] Ex.: El motor de veu és compatible amb l'idioma de teclat.

    El verb admetre (i les alternatives funcionar [amb], permetre i ser compatible [amb]) fa referència al fet que un dispositiu, un programa o un sistema informàtic deixin funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic dins del seu marc operatiu, o bé que facin possible una determinada acció.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de admetre al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Com podem traduir la forma anglesa to support en informàtica?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/164/).

       
  • 2754966   0 CRITERI Aerofòbia, aviofòbia o aviotofòbia?  <Ciències de la salut> , <Criteris> 0 CRITERI Aerofòbia, aviofòbia o aviotofòbia?
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Aerofòbia, aviofòbia o aviotofòbia?
    • es aerofobia, n f
    • es aviofobia, n f
    • fr aéroacrophobie, n f
    • fr aérodromophobie, n f
    • fr aérophobie, n f
    • fr aviophobie, n f
    • it aerofobia, n f
    • pt aerodromofobia, n f
    • pt aerofobia, n f
    • pt aviatofobia, n f
    • pt aviofobia, n f
    • en aerodromophobia, n
    • en aerophobia, n
    • en aviatophobia, n
    • en aviophobia, n
    • en pteromerhanophobia, n

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental> , <Criteris lingüístics > Casos concrets>

    Es considera que la forma adequada és aerofòbia (nom femení), i no *aviofòbia ni *aviatofòbia.

    Els motius de la tria de aerofòbia (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) És una denominació lingüísticament adequada, formada pel prefixoide aero- (procedent de aeronau i ja utilitzat en paraules normatives com ara aeromodelisme) i la forma sufixada -fòbia (derivada del grec phóbos, que vol dir 'aversió').
    (2) No es considera un problema que l'aerofòbia també faci referència a la por morbosa dels corrents d'aire (perquè aero- també pot correspondre a la forma prefixada aero-, 'aire').
    (3) És la denominació més estesa en l'àmbit.
    (4) És la denominació preferida dels especialistes.
    (5) És paral·lela a les formes d'altres llengües de referència.

    En canvi, *aviofòbia i *aviatofòbia tenen el problema semàntic de ser formes massa restrictives (atribueixen la fòbia a l'aparell i no al fet de volar-hi, exclouen els altres aparells voladors i el temps d'abans i de després, etc.); *aviatofòbia, a més, és una denominació lingüísticament inadequada, ja que el formant aviato- no està justificat.

    L'aerofòbia és la fòbia a volar.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de aerofòbia al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Por de volar, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/8/).

       
  • 2750741   0 CRITERI Afix (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-?  <Ciències de la salut> , <Veterinària> , <Criteris> 0 CRITERI Afix (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-?
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Afix (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-?
    • ca ceratosi (EXEMPLE), n f
    • ca cicloqueratitis (EXEMPLE), n f
    • ca epiqueratofàcia (EXEMPLE), n f
    • ca hiperqueratosi (EXEMPLE), n f
    • ca queratitis estriada (EXEMPLE), n f
    • ca queratoglobus (EXEMPLE), n m
    • ca queratosi (EXEMPLE), n f

    <Ciències de la salut > Oftalmologia> , <Veterinària> , <Criteris lingüístics > Qüestions generals > Creació de denominacions>

    Tant el formant cerato (o cerat) com el formant querato (o querat) es consideren adequats per a referir-se a l'ètim grec kéras -atos ('banya'):

    - Cerato (o cerat) s'acorda a la norma general en català d'incorporar els ètims grecs a través de la forma llatinitzada, amb l'evolució de la kappa grega (k) a ce (c) en català.
    - Querato (o querat) és una forma incorporada a partir d'altres llengües d'especialitat, com ara l'anglès, i justificada pels criteris d'analogia formal i internacionalitat.

    La tria entre una i altra variant està determinada per criteris lingüístics i per criteris d'extensió d'ús, de manera que convé tenir en compte quina forma utilitza preferentment cada àmbit del coneixement. Així, en oftalmologia i en veterinària és més habitual la forma querato, però són igualment correctes les formes amb cerato.
    Ex.: cicloqueratitis, epiqueratofàcia, queratitis estriada [Oftalmologia]; hiperqueratosi, queratosi, queratoglobus [Veterinària]

    Les formes cerat(o) i querat(o) fan referència a una relació amb la còrnia o amb un teixit corni.

       
  • 3701522   0 CRITERI Aflorament, aflorament de greix, aflorament de sucre, flor, flor de greix o flor de sucre?  <Indústria. Energia> , <Criteris> 0 CRITERI Aflorament, aflorament de greix, aflorament de sucre, flor, flor de greix o flor de sucre?
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Aflorament, aflorament de greix, aflorament de sucre, flor, flor de greix o flor de sucre?
    • es (0. aflorament) blanqueamiento, n m
    • es (0. aflorament) blanquecimiento, n m
    • es (0. aflorament) eflorescencia, n f
    • es (aflorament de greix) eflorescencia de grasa, n f
    • es (aflorament de sucre) eflorescencia de azúcar, n m
    • fr (0. aflorament) blanchiment, n m
    • fr (aflorament de greix) blanchiment gras, n m
    • fr (aflorament de greix) givre de gras, n m
    • fr (aflorament de greix) pruine du corps gras, n f
    • fr (aflorament de sucre) blanchiment cristallin, n m
    • fr (aflorament de sucre) blanchiment sucré, n m
    • en (0. aflorament) bloom, n
    • en (0. aflorament) blooming, n
    • en (0. aflorament) chocolate bloom, n
    • en (0. aflorament) chocolate blooming, n
    • en (aflorament de greix) bloom, n
    • en (aflorament de greix) fat bloom, n
    • en (aflorament de sucre) sugar bloom, n

    <Indústria. Energia > Indústria alimentària> , <Criteris lingüístics > Casos concrets>

    Tant aflorament i flor, com aflorament de greix i flor de greix, com aflorament de sucre i flor de sucre (noms masculins quan la base és aflorament i femenins quan és flor) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents.

    - L'aflorament és una alteració física de la xocolata consistent en l'aparició d'una capa fina de color blanquinós a la superfície, que es produeix per fluctuacions en la temperatura o la humitat.
    . El sinònim complementari flor s'aplica especialment a la capa blanquinosa que es forma com a conseqüència de l'alteració soferta.
    . Els equivalents castellans són blanqueamiento i eflorescencia; el francès, blanchiment, i els anglesos, bloom, blooming, chocolate bloom i chocolate blooming.

    En canvi, aflorament de greix (o flor de greix) i aflorament de sucre (o flor de sucre) designen tipus específics d'afloraments, segons la substància que forma la capa blanquinosa superficial:

    - L'aflorament de greix és un tipus d'aflorament produït per una recristal·lització de la mantega de cacau, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte suau; la mantega es recristal·litza després d'haver-se fos i haver-se desplaçat de l'interior a la superfície per culpa de la fluctuació de la temperatura o bé d'un temps d'emmagatzematge massa llarg.
    . El sinònim complementari flor de greix s'aplica especialment a la capa blanquinosa de greix que es forma a la superfície.
    . Els equivalents castellans són blanqueamiento graso, blanquecimiento graso i eflorescencia de grasa; els francesos, blanchiment gras, givre de gras i pruine du corps gras, i els anglesos, bloom, fat bloom i fat blooming.

    - L'aflorament de sucre és un tipus d'aflorament produït per una recristal·lització del sucre, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte sec i rugós; el sucre es recristal·litza després d'haver-se dissolt i haver-se desplaçat de l'interior a la superfície per culpa d'un excés d'humitat.
    . El sinònim complementari flor de sucre s'aplica especialment a la capa blanquinosa de sucre que es forma a la superfície.
    . Els equivalents castellans són blanqueamiento de azúcar, blanqueamiento por azúcar i eflorescencia de azúcar; els francesos, blanchiment cristallin i blanchiment sucré, i els anglesos, sugar bloom i sugar blooming.

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, A l'estiu, no deixeu de menjar xocolata, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/314/).

       
  • 3071418   0 CRITERI Agricultura ecològica, agricultura biològica, ecoagricultura, bioagricultura, agricultura orgànica, agricultura integrada, agricultura biodinàmica o biodinàmica?  <Agricultura. Ramaderia. Pesca> , <Criteris> 0 CRITERI Agricultura ecològica, agricultura biològica, ecoagricultura, bioagricultura, agricultura orgànica, agricultura integrada, agricultura biodinàmica o biodinàmica?
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Agricultura ecològica, agricultura biològica, ecoagricultura, bioagricultura, agricultura orgànica, agricultura integrada, agricultura biodinàmica o biodinàmica?
    • es (agricultura biodinàmica) agricultura biodinámica, n f
    • es (agricultura biodinàmica) biodinámica, n f
    • es (agricultura ecològica) agricultura biológica, n f
    • es (agricultura ecològica) agricultura ecológica, n f
    • es (agricultura ecològica) agricultura orgánica, n f
    • es (agricultura integrada) agricultura integrada, n f
    • fr (agricultura biodinàmica) agriculture biodynamique, n f
    • fr (agricultura biodinàmica) biodynamie, n f
    • fr (agricultura ecològica) agriculture biologique, n f
    • fr (agricultura ecològica) agriculture écologique, n f
    • fr (agricultura ecològica) culture biologique, n f
    • fr (agricultura integrada) agriculture integrée, n f
    • fr (agricultura ecològica) AB, n f sigla
    • en (agricultura biodinàmica) biodynamic agriculture, n
    • en (agricultura biodinàmica) biodynamic farming, n
    • en (agricultura biodinàmica) biodynamics, n
    • en (agricultura ecològica) biological agriculture, n
    • en (agricultura ecològica) biological farming, n
    • en (agricultura ecològica) organic agriculture, n
    • en (agricultura ecològica) organic farming, n
    • en (agricultura integrada) integrated farming, n

    <Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura> , <Criteris lingüístics > Casos concrets>

    Tant agricultura ecològica i agricultura biològica, com agricultura integrada, com agricultura biodinàmica i biodinàmica (tots cinc, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; igualment, són formes poc documentades però possibles *ecoagricultura i *bioagricultura. En canvi, no es considera adequada la forma *agricultura orgànica.

    - L'agricultura ecològica, o el sinònim complementari agricultura biològica (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és l'agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics i a la rotació de conreus, en substitució d'un gran nombre de substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu de vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi.
    . Els motius de la tria de agricultura ecològica són els següents:
    (1) Té una freqüència d'ús molt elevada, i encara més en documents de l'administració pública.
    (2) És la forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència, publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya.
    (3) Té l'aval de tots els especialistes del sector consultats.
    . Pel que fa a agricultura biològica, s'accepta pels motius següents:
    (1) La legislació europea estableix que ecològic -a i biològic -a i les abreviacions respectives tenen el mateix significat amb relació a l'alimentació en totes les llengües dels països en què és vigent.
    (2) Es documenta en tota mena de fonts, amb una freqüència baixa però creixent, probablement per la presència comercial de productes etiquetats en altres llengües.
    (3) Es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades.
    (4) Té l'aval de diversos especialistes consultats.
    . En canvi, es considera innecessari normalitzar les formes *ecoagricultura i *bioagricultura pels motius següents:
    (1) Tenen una freqüència d'ús molt baixa.
    (2) Són previsibles a partir de la suma de les formes prefixades normalitzades eco- i bio- i de la base agricultura.
    . Finalment, es considera inadequada la forma *agricultura orgànica pels motius següents:
    (1) El sentit principal de orgànic -a en català no s'hi ajusta, perquè indica relació amb un òrgan i no amb éssers vius.
    (2) És una forma percebuda en general com un anglicisme innecessari.
    . Els equivalents castellans són agricultura biológica, agricultura ecológica i agricultura orgánica; els francesos, agriculture biologique, agriculture écologique, culture biologique i la sigla AB, i els anglesos, biological agriculture, biological farming, organic agriculture i organic farming.

    - L'agricultura integrada (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és l'agricultura que recorre tant a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics com a l'explotació intensiva i l'ús d'adobs químics de síntesi industrial, amb la finalitat de combinar la rendibilitat de l'explotació amb l'equilibri del medi.
    . L'equivalent castellà és agricultura integrada; el francès, agriculture integrée, i l'anglès, integrated farming.

    - L'agricultura biodinàmica, o el sinònim complementari biodinàmica (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és l'agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics d'elaboració pròpia, la rotació de conreus i un calendari astronòmic basat en els ritmes còsmics, en substitució de les substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu dels vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi.
    . Els equivalents castellans són agricultura biodinámica i biodinámica; els francesos, agriculture biodynamique i biodynamie, i els anglesos, biodynamic agriculture, biodynamic farming i biodynamics.

    Nota: 1. Paral·lelament a agricultura ecològica, amb el sinònim complementari agricultura biològica, el Consell Supervisor del TERMCAT també ha normalitzat ramaderia ecològica com a forma principal, i ramaderia biològica com a forma secundària, per fer referència a la ramaderia que proporciona als animals una alimentació ecològica i un espai adequat i que els assegura la salut per mitjà de la prevenció i d'una selecció adequada de races i estirps, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi i garantir el benestar dels animals.

    Nota: 2. Els aliments produïts a partir de l'agricultura ecològica i la ramaderia ecològica es denominen aliments ecològics (o bé, de manera complementària, aliments biològics).

    Nota: 3. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Ecològic -a o biològic -a?

    Nota: 4. Podeu consultar les fitxes completes de agricultura ecològica, agricultura integrada, agricultura biodinàmica, ramaderia ecològica i aliment ecològic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, El que és ecològic és biològic, i a l'inrevés?, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/221/).

       
  • 2760896   0 CRITERI Aigua potable, aigua de beure o aigua de boca?  <Medi ambient> , <Criteris> 0 CRITERI Aigua potable, aigua de beure o aigua de boca?
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Aigua potable, aigua de beure o aigua de boca?
    • es agua de beber, n f
    • es agua de boca, n f
    • es agua potable, n f
    • fr eau de boisson, n f
    • fr eau potable, n f
    • en drinking water, n
    • en potable water, n

    <Medi ambient > Gestió ambiental> , <Criteris lingüístics > Casos concrets>

    Es considera que la forma més adequada en general és aigua potable i, segons els contextos, també aigua de beure (tots dos, noms femenins); en canvi, no es considera adequada la forma *aigua de boca.

    Els motius de la tria de aigua potable són els següents:
    (1) És la denominació que recull el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
    (2) És la forma utilitzada tradicionalment en català.
    (3) En castellà, en francès i en anglès es documenten formes anàlogues.

    Igualment, també és adequada la forma aigua de beure, sobretot quan es vol fer èmfasi en l'aptitud per al consum humà, d'acord amb els arguments següents:
    (1) Es documenta en diverses fonts.
    (2) En castellà, en francès i en anglès es documenten formes anàlogues.

    En canvi, *aigua de boca, també utilitzada en castellà, no es documenta en les obres lexicogràfiques ni en les obres terminològiques especialitzades i és d'origen incert.

    L'aigua potable, o el sinònim complementari aigua de beure, és l'aigua amb un grau de puresa química i microbiològica que la fa apta per al consum humà i per a l'elaboració d'aliments.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de aigua potable al Cercaterm, i també el document de criteri original, És adequada l'expressió aigua de boca en català?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/135/).

       
  • 2761353   0 CRITERI Albarel, albarello, albarell, albarel·lo, pot d'apotecari o pot de farmàcia?  <Arts> , <Ciències de la salut> , <Criteris> 0 CRITERI Albarel, albarello, albarell, albarel·lo, pot d'apotecari o pot de farmàcia?
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Albarel, albarello, albarell, albarel·lo, pot d'apotecari o pot de farmàcia?
    • es (albarel) albarelo, n m
    • fr (albarel) albarelle, n f
    • fr (albarel) albarello, n m
    • it (albarel) albarello, n m
    • en (albarel) albarello, n
    • de (albarel) Albarello, n m

    <Arts > Ceràmica> , <Ciències de la salut > Farmacologia> , <Criteris lingüístics > Casos concrets>

    Tant albarel com pot de farmàcia i pot d'apotecari es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *albarello, *albarell ni *albarel·lo.

    - Un albarel (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un pot de farmàcia cilíndric, generalment de ceràmica, de fons pla i boca ampla amb llavi, sovint amb la part central lleugerament més estreta, que es destina a contenir plantes o preparacions medicinals de consistència sòlida o semisòlida.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma (probablement de l'italià albarello, pres al seu torn del persa al-barani) són els següents:
    (1) La majoria d'especialistes consultats consideren que és la forma que té més ús en català, tant oralment com per escrit.
    (2) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
    (3) S'allunya molt poc de l'italianisme albarello, que és la forma que ha donat lloc a les denominacions en les altres llengües.
    (4) És una adaptació paral·lela a altres italianismes del català, com ara duel (a partir de duello), model (a partir de modello) o violoncel (a partir de violoncello).
    . En canvi, *albarello, *albarell i *albarello presenten problemes:
    (1) L'adopció directa *albarello no té ús en català.
    (2) L'adaptació *albarell no té ús en català per a aquest concepte i, a més, fa referència a conceptes etimològicament no relacionats (en el Diccionari català-valencià-balear, albarell té els significats "1. Cistell o paner. 2. Espècie de bolet. 3. Poll o àlber").
    (3) L'adaptació *albarel·lo, tot i que es documenta en alguns textos i, a més, és paral·lela a algunes adaptacions d'italianismes (xarel·lo, a partir del genovès xarello 'color clar del vi'), no té el vistiplau dels especialistes, que la consideren artificiosa.
    . L'equivalent castellà és albarel; els francesos, albarelle i albarello; l'italià, albarello; l'anglès, albarello, i l'alemany, Albarello.

    - Un pot de farmàcia, o un pot d'apotecari, és qualsevol dels pots que es fan servir o es feien servir en les farmàcies, com ara l'ancolla, les copes, les gerres, els pots de canó, les xaroperes, les urcèoles o els flascons. Es tracta, per tant, del terme superordinat de albarel (que es pot considerar, doncs, un tipus de pot de farmàcia).

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de albarel al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri orignal, Què és un albarel?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
    (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/42/).

       
  • 2757393   0 CRITERI Aleví, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal o salmó postfresa?  <Zoologia> , <Criteris> 0 CRITERI Aleví, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal o salmó postfresa?
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Aleví, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal o salmó postfresa?
    • es (aleví) alevín, n m
    • es (esmolt) esguín, n m
    • es (esmolt) murgón, n m
    • es (esmolt) smolt, n m
    • es (salmó barrat) parr, n m
    • es (salmó barrat) pinto, n m
    • es (salmó barrat) preesguín, n m
    • es (salmó barrat) salmón joven, n m
    • es (salmó barrat) salmonillo, n m
    • es (salmó postfresa) kelt, n m
    • es (salmó postfresa) salmón zancado, n m
    • es (salmó postfresa) zancado, n m
    • es (salmó unihivernal) añal, n m
    • es (salmó unihivernal) grilse, n m
    • fr (aleví) alevin, n m
    • fr (esmolt) saumoneau, n m
    • fr (esmolt) smolt, n m
    • fr (salmó barrat) tacon, n m
    • fr (salmó postfresa) bécard, n m
    • fr (salmó postfresa) charognard, n m
    • fr (salmó postfresa) saumon vide, n m
    • fr (salmó unihivernal) castillon, n m
    • fr (salmó unihivernal) gerbillot, n m
    • fr (salmó unihivernal) grilse, n m
    • fr (salmó unihivernal) madeleineau, n m
    • fr (salmó unihivernal) unibermarin, n m
    • en (aleví) alevin, n
    • en (aleví) fry, n
    • en (esmolt) smolt, n
    • en (salmó barrat) fingerling, n
    • en (salmó barrat) parr, n
    • en (salmó postfresa) kelt, n
    • en (salmó unihivernal) grilse, n

    <Zoologia > Peixos> , <Criteris lingüístics > Casos concrets>

    Tant aleví com salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal i salmó postfresa (tots cinc, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats lleument diferents, corresponents a les diverses fases de vida dels salmons. Ordenats cronològicament, aquestes fases són les següents:

    - Un aleví (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid en estat larvari.
    . Dintre la fase de vida dels alevins, es distingeix entre els alevins vesiculats (les larves encara s'alimenten de vitel i es desplacen poc; l'equivalent anglès és yolk-sac fry) i els alevins postvesiculats (les larves ja han absorbit el vitel, es comencen a alimentar de petits organismes i es desplacen amb facilitat; els equivalents anglesos són advanced fry i free-swimming fry).
    . L'equivalent castellà és alevín; el francès, alevin, i els anglesos, alevin i fry.

    - Un salmó barrat (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid jove que ha superat l'estadi d'aleví però encara no està preparat per a migrar al mar; es caracteritza per la presència d'unes franges verticals de color negre als laterals del cos.
    . Els equivalents castellans són parr, pinto, preesguín, salmón joven i salmonillo; el francès, tacon, i els anglesos, fingerling i parr.

    - Un esmolt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT, com a adaptació del manlleu anglès smolt) és un salmònid jove que ha superat el procés d'adaptació per a poder migrar per primera vegada al mar.
    . Els equivalents castellans són esguín, murgón i smolt; els francesos, saumoneau i smolt, i els anglesos, smolt.

    - Un salmó unihivernal (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid que ha madurat sexualment després d'un únic hivern al mar i torna al riu per reproduir-se.
    . Els equivalents castellans són añal i grilse; els francesos, castillon, gerbillot, grilse, madeleineau i unibermarin, i l'anglès, grilse.

    - Un salmó postfresa (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid que acaba de fresar (és a dir, de pondre els ous) i es troba físicament molt dèbil.
    . Els equivalents castellans són kelt, salmón zancado i zancado; els francesos, bécard, charognard i saumon vide, i l'anglès, kelt.

    Nota: 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat esmoltificació (nom femení, adaptació del manlleu anglès smoltification) per fer referència a la transformació física, fisiològica i de comportament que experimenten els salmons barrats per a convertir-se en esmolts i poder fer la migració al mar.

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de aleví, aleví vesiculat, aleví postvesiculat, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal i salmó postfresa al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La complexa vida dels salmons, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/187/).

       
  • 2750784   0 CRITERI Alfabetisme digital, literacitat digital, alfabetització mediàtica o educació mediàtica?  <Ciències socials> , <Tecnologies de la informació i la comunicació> , <Criteris> 0 CRITERI Alfabetisme digital, literacitat digital, alfabetització mediàtica o educació mediàtica?
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Alfabetisme digital, literacitat digital, alfabetització mediàtica o educació mediàtica?
    • es (alfabetisme digital) alfabetismo digital, n m
    • es (alfabetisme digital) literacidad digital, n f
    • es (alfabetització mediàtica) alfabetización mediática, n f
    • es (alfabetització mediàtica) educación mediática, n f
    • fr (alfabetisme digital) bagage numérique, n m
    • fr (alfabetisme digital) compétence numérique, n f
    • fr (alfabetisme digital) culture numérique, n f
    • fr (alfabetització mediàtica) compétence médiatique, n f
    • fr (alfabetització mediàtica) connaissances médiatiques, n f pl
    • fr (alfabetització mediàtica) culture médiatique, n f
    • fr (alfabetització mediàtica) éducation aux medias, n f
    • it (alfabetisme digital) competenza digitale, n f
    • en (alfabetisme digital, alfabetització mediàtica) media literacy, n
    • en (alfabetisme digital) computer literacy, n
    • en (alfabetisme digital) digital literacy, n
    • en (alfabetització mediàtica) media education, n

    <Ciències socials > Pedagogia. Ensenyament> , <Tecnologies de la informació i la comunicació> , <Criteris lingüístics > Casos concrets>

    Tant alfabetisme digital (nom masculí) i literacitat digital (nom femení) com alfabetització mediàtica (nom femení) i educació mediàtica (nom femení) es consideren formes adequades per a traduir l'anglès media literacy, encara que tenen significats diferents:

    - L'alfabetisme digital (o el calc de l'anglès literacitat digital, també acceptat i utilitzat sobretot en l'àmbit de la comunicació) és la capacitat de fer servir les tecnologies de la informació i la comunicació d'una manera competent.
    . Els equivalents castellans són alfabetismo digital i literacidad digital; els francesos, bagage numérique, compétence médiatique, compétence numérique i culture numérique; l'italià, competenza digitale, i els anglesos, computer literacy, digital literacy i media literacy (menys utilitzat, però, que amb l'altre significat).

    - L'alfabetització mediàtica, o l'educació mediàtica, és la instrucció en el rol i la influència dels mitjans de comunicació de massa, amb l'objectiu de saber analitzar de manera crítica els missatges que difonen.
    . Els equivalents castellans són alfabetización mediática i educación mediática; els francesos, compétence médiatique, connaissances médiatiques, culture médiatique i éducation aux medias, i els anglesos, media education i media literacy (aquest és l'ús més freqüent de media literacy en anglès).

    D'aquesta manera es recullen els dos significats de literacy, que en anglès tant pot fer referència a la possessió d'una capacitat o un coneixement de fer alguna cosa (alfabetisme) com a un ensenyament (alfabetització).

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de alfabetisme digital i alfabetització mediàtica al Cercaterm, i també el document de criteri original, Com podem traduir media literacy al català?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/156/).

       
  • 2754282   0 CRITERI Aliment modificat genèticament, aliment genèticament modificat o aliment transgènic?  <Ciències de la vida> , <Indústria. Energia> , <Criteris> 0 CRITERI Aliment modificat genèticament, aliment genèticament modificat o aliment transgènic?
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Aliment modificat genèticament, aliment genèticament modificat o aliment transgènic?
    • es (aliment modificat genèticament) alimento genéticamente modificado, n m
    • es (aliment modificat genèticament) alimento GM, n m
    • es (aliment modificat genèticament) alimento modificado genéticamente, n m
    • es (aliment transgènic) alimento sometido a ingeniería genética, n m
    • es (aliment transgènic) alimento transgénico, n m
    • fr (aliment modificat genèticament) aliment génétiquement modifié, n m
    • fr (aliment modificat genèticament, aliment transgènic) aliment modifié génétiquement, n m
    • fr (aliment transgènic) aliment transgénique, n m
    • fr (aliment modificat genèticament) AGM, n m sigla
    • en (aliment modificat genèticament, aliment transgènic) genetically modified food, n
    • en (aliment modificat genèticament, aliment transgènic) GM food, n
    • en (aliment modificat genèticament) genetically engineered food, n
    • en (aliment modificat genèticament) genfood, n
    • en (aliment transgènic) transgenic food, n
    • en (aliment modificat genèticament, aliment transgènic) GMF, n sigla
    • en (aliment modificat genèticament) GEF, n sigla

    <Ciències de la vida > Genètica> , <Indústria. Energia > Indústria alimentària> , <Criteris lingüístics > Casos concrets>

    Tant aliment modificat genèticament com aliment transgènic (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *aliment genèticament modificat.

    - Un aliment modificat genèticament (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment que procedeix d'un organisme modificat genèticament o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme modificat genèticament.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma en comptes de *aliment genèticament modificat són els següents:
    (1) Té més suport entre els especialistes consultats.
    (2) Segueix l'ordre dels constituents més normal en català, de manera que dona lloc a una denominació més neutra (la forma amb l'adverbi anteposat possiblement s'ha creat per mimetisme de l'anglès).
    (3) En una forma negativa hipotètica, l'ordre habitual seria aliment no modificat genèticament i no *aliment genèticament no modificat, cosa que fa pensar que la proposta més adequada en català és aliment modificat genèticament.
    . Els equivalents castellans són alimento genéticamente modificado, alimento GM i alimento modificado genéticamente; els francesos, aliment génétiquement modifié, aliment modifié génétiquement i la sigla AGM, i els anglesos, genetically engineered food, genetically modified food, genfood, GM food i les sigles GEF i GMF.

    - Un aliment transgènic (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment modificat genèticament que procedeix d'un organisme transgènic o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme transgènic.
    . Els equivalents castellans són alimento sometido a ingeniería genética i alimento transgénico; els francesos, aliment modifié génétiquement i aliment transgénique, i els anglesos, genetically modified food, transgenic food, GM food i la sigla GMF.

    Sovint els aliments modificats genèticament són aliments transgènics, cosa que explica que sovint s'utilitzin aquestes dues formes com a sinònimes. Estrictament, però, poden haver-hi aliments modificats genèticament que no siguin transgènics.

    Nota: 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats organisme modificat genèticament i organisme transgènic. (Vegeu la fitxa CRITERI Organisme modificat genèticament, organisme genèticament modificat, OMG, OGM o organisme transgènic?)

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de aliment modificat genèticament i aliment transgènic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Aliments modificats transgènicament i aliments transgènics, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/17/).

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web