Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 0 resultats exactes, 3 resultats parcialment coincidents i 11 resultats aproximats per a la cerca “Beluga” dins totes les àrees temàtiques

  • 2660667   beluga  <Zoologia > Mamífers > Mamífers marins> beluga
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
    - Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

    La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca beluga, n f
    • ca balena blanca, n f sin. compl.
    • ca marsuí, n m sin. compl.
    • nc Delphinapterus leucas
    • auct (Pallas 1776)
    • cod BEL
    • es beluga
    • fr bélouga
    • en white whale

    <Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Monodòntids>

       
  • 154129   beluga  <Zoologia > Mamífers> beluga
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

    • ca beluga, n f
    • es beluga
    • fr bélouga
    • fr dauphin blanc
    • en beluga
    • en white whale
    • nc Delphinapterus leucas

    <Zoologia > Mamífers>

    Cetaci del grup dels odontocets de la família dels delfinaptèrids (Delphinapterus leucas), de color blanc i de dentat molt reduït.

       
  • 2770216   esturió beluga  <Zoologia > Peixos> esturió beluga
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
    - Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
    - Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

    L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

    La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca esturió beluga, n m
    • nc Huso huso
    • es beluga
    • fr beluga
    • en beluga

    <Peixos > Acipensèrids>

       

  • 24847   aparell belga  <Construcció> aparell belga
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca aparell belga, n m
    • ca aparell en creu, n m
    • es aparejo belga
    • es aparejo cruzado

    <Construcció>

       
  • 2705937   argentat belga  <Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: mitjana> argentat belga
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>

    A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

    • ca argentat belga
    • es plateado belga
    • fr argenté belge
    • en Silver Belgium

    <Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: mitjana>

       
  • 32689   belda  <Pesca> belda
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca belda, n f
    • ca belga, n f
    • ca tel, n m sin. compl.

    <Pesca>

    Teixit de xarxa que forma la xarxa de ratera i cabra i boc.

       
  • 2705978   belga  <Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de tir pesant> belga
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>

    A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

    • ca belga
    • es belga
    • fr belge
    • en Belgian

    <Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de tir pesant>

       
  • 3697310   franc belga  <Economia. Empresa > Finances> Sistemes monetaris > Monedes> franc belga
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Monedes del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017 (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/243/>

    • ca franc belga, n m
    • es franco belga, n m
    • fr franc belge, n m
    • en Belgian franc, n
    • cod BEF

    <Monedes>

    Unitat monetària de Bèlgica anterior a l'adopció de l'euro.

       
  • 2706220   llebre belga  <Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: mitjana> llebre belga
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>

    A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

    • ca llebre belga
    • es liebre belga
    • fr lièvre belge
    • en Belgian Hare

    <Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: mitjana>

       
  • 1529874   llengua de signes de Bèlgica francòfona  <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües> llengua de signes de Bèlgica francòfona
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>

    Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

    L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

    Amb relació als equivalents,
    - la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
    - les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
    - les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

    El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

    Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

    Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

    • ca llengua de signes de Bèlgica francòfona
    • ca llengua de signes belga francòfona sin. compl.
    • cod langue des signes de Belgique francophone
    • ar لغة الإشارات البلجيكية الفرنسية
    • cy Iaith arwyddion Gwlad Belg Ffrangeg Ei Hiaith
    • cy Iaith arwyddion ffrangeg gwlad belg sin. compl.
    • de Französischsprachige Gebärdensprache Belgiens
    • en Belgian-French Sign Language
    • es lengua de signos de Bélgica francófona
    • eu langue des signes de Belgique francophone
    • fr langue des signes de Belgique francophone
    • fr langue des signes belge francophone sin. compl.
    • gn ñe'ẽ rechaukaha Vélgika frankófona
    • gn ñe'ẽ rechaukaha vélga frankófona sin. compl.
    • nl Gebarentaal van Franstalig België
    • pt língua gestual da Bélgica francófona
    • ru Бельгийский французский язык жестов
    • zh 比利时法语区手语
    • zh 法语比利时手语 sin. compl.

    <Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes> , <Europa > Bèlgica>

    Les primeres escoles per a persones sordes de la Bèlgica francòfona es remunten al final del segle XVIII i començament del XIX. Fins al 1880 s'hi ensenyava la llengua de signes, però en aquesta data va tenir lloc el Congrés Internacional de Milà d'educadors de persones sordes, a partir del qual la majoria de països van preferir el mètode oral.

    Tanmateix, la llengua de signes va continuar desenvolupant-se fora de l'escola, a través de moltes associacions de persones sordes que es van crear a principi del segle XX.

    El Parlament de la comunitat francòfona de Bèlgica va reconèixer la llengua de signes com a pròpia de les persones sordes en un decret de l'any 2003.

    La llengua presenta varietats regionals que no en dificulten la intercomprensió. El dialecte de Brussel·les mostra la influència de les variants flamenques veïnes.

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web