Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 0 resultats exactes, 4 resultats parcialment coincidents i 53 resultats aproximats per a la cerca “Calima” dins totes les àrees temàtiques

  • 3114768   calima  <Física> calima
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/149/>

    La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

    Per problemes tecnològics de representació, s'han suprimit en part o per complet algunes notes del producte original. Aquests casos es poden consultar complets a l'edició en línia.

    • ca calima, n f
    • ca calitja, n f
    • es calima
    • fr brume sèche
    • en haze

    <Física > Física de la Terra i de l'espai > Meteorologia>

    Opacitat lleu de les capes inferiors de l'atmosfera, produïda per partícules de pols, sal o fum, que disminueixen la visibilitat.

       
  • 3349394   calitja  <Agricultura. Ramaderia. Pesca> calitja
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

    Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
    ISBN 978-84-8363-609-1

    Dins de:
    XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>

    Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

    • ca calitja, n f
    • ca calima, n f sin. compl.
    • es calima, n f
    • fr brume, n f
    • en haze, n n

    <Enginyeria forestal>

       
  • 416746   calitja  <Geografia > Geografia física> calitja
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

    • ca calitja, n f
    • ca calima, n f sin. compl.
    • es calima
    • es calina
    • fr brume sèche
    • en haze

    <Geografia física > Climatologia>

    Suspensió a l'atmosfera de partícules de pols o de fum, invisibles a simple vista, que donen una tonalitat opalescent al cel.

       
  • 3913428   calitja  <Física > Meteorologia> calitja
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

    JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

    • ca calitja, n f
    • ca calima, n f sin. compl.
    • es calima
    • fr brouillard léger
    • en haze

    <Meteorologia > Variable atmosfèrica > Meteor lluminós>

    Suspensió en l'atmosfera de partícules de pols o de fum molt petites, invisibles a simple vista i suficientment nombroses per donar una tonalitat opalescent al cel.

       

  • 3023786   0 CRITERI Calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?  <Ciències de la Terra> , <Geografia> , <Criteris> 0 CRITERI Calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
    • es (Grau 0: calma) calma, n f
    • es (Grau 1: ventolina) ventolina, n f
    • es (Grau 2: vent fluixet) brisa muy débil, n f
    • es (Grau 2: vent fluixet) flojito, n m
    • es (Grau 3: vent fluix) brisa débil, n f
    • es (Grau 3: vent fluix) flojo, n m
    • es (Grau 4: vent moderat) bonancible, n m
    • es (Grau 4: vent moderat) brisa moderada, n f
    • es (Grau 5: vent fresquet) brisa fresca, n f
    • es (Grau 5: vent fresquet) fresquito, n m
    • es (Grau 6: vent fresc) brisa fuerte, n f
    • es (Grau 6: vent fresc) fresco, n m
    • fr (Grau 0: calma) calme, n f
    • fr (Grau 1: ventolina) très légère brise, n f
    • fr (Grau 2: vent fluixet) légère brise, n f
    • fr (Grau 3: vent fluix) petite brise, n f
    • fr (Grau 4: vent moderat) jolie brise, n f
    • fr (Grau 5: vent fresquet) bonne brise, n f
    • fr (Grau 6: vent fresc) vent frais, n m
    • it (Grau 0: calma) calma, n f
    • it (Grau 1: ventolina) bava di vento, n f
    • it (Grau 2: vent fluixet) brezza leggera, n f
    • it (Grau 3: vent fluix) brezza tesa, n f
    • it (Grau 4: vent moderat) vento moderato, n m
    • it (Grau 5: vent fresquet) vento teso, n m
    • it (Grau 6: vent fresc) vento fresco, n m
    • en (Grau 0: calma) calm, n
    • en (Grau 1: ventolina) light air, n
    • en (Grau 2: vent fluixet) light breeze, n
    • en (Grau 3: vent fluix) gentle breeze, n
    • en (Grau 4: vent moderat) moderate breeze, n
    • en (Grau 5: vent fresquet) fresh breeze, n
    • en (Grau 6: vent fresc) strong breeze, n

    <Ciències de la Terra > Meteorologia> , <Geografia > Geografia física> , <Criteris lingüístics > Casos concrets>

    Tant calma (nom femení), com ventolina (nom femení), com vent fluixet (nom masculí), com vent fluix (nom masculí), com vent moderat (nom masculí), com vent fresquet (nom masculí) i com vent fresc (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 0 al 6, per a una escala que té tretze graus):

    - La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
    . L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.

    - La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
    . L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.

    - El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
    . Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.

    - El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
    . Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.

    - El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
    . Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.

    - El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
    . Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.

    - El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
    . Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.

    Nota: 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.

    Nota: 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?, que recull la força dels vents dels graus 7 al 12 en l'escala de Beaufort.

    Nota: 3. Podeu consultar les fitxes completes de calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/231/).

       
  • 415331   anàlisi de clima laboral  <Treball > Recursos humans> anàlisi de clima laboral
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de recursos humans. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2004. 105 p. (Terminologies; 3)
    ISBN 84-393-6416-4

    Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

    • ca anàlisi de clima laboral, n f
    • ca estudi de clima laboral, n m
    • es análisis de clima laboral
    • es estudio de clima laboral
    • fr étude de climat organisationnel
    • en organisational climate study
    • en organisational climate survey

    <Recursos humans > Gestió de recursos humans > Desenvolupament de recursos humans > Motivació>

    Estudi per a conèixer el conjunt de percepcions dels treballadors d'una organització relatives a les condicions sociolaborals i ambientals.

       
  • 34831   calada  <Pesca> calada
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca calada, n f
    • ca calina, n f sin. compl.

    <Pesca>

    Fil o cordill emprat per a guarnir ormeigs de pescar.

       
  • 46879   calenda  <Arts > Dansa> calenda
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca calenda, n f
    • ca cálida, n f
    • ca caringa, n f
    • ca chica, n f
    • ca fandango, n m
    • es calenda
    • es cálida
    • es caringa
    • es chica
    • es fandango

    <Arts > Dansa>

    Ball afrocaribeny amb aportacions africanes molt marcades, popular a les illes de Martinica i Trinitat, però també a Jamaica i a Haití.

       
  • 917625   califa  <Islam> califa
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

    • ca califa, n m

    <Religions > Islam>

    Cap suprem de l'islam.

    Nota: El califa reuneix els poders civil i religiós i ha de fer regnar a la Terra les prescripcions de l'Alcorà. Primer imam i guia de la comunitat islàmica (umma), el califa és el successor del profeta Muhàmmad. Abu Bakr, sogre de Muhàmmad, va ser el primer califa. Umar, gendre de Muhàmmad, el va succeir i va difondre l'islam per Síria, Palestina, Mesopotàmia, Pèrsia i Egipte. El tercer califa va ser Uthman, un altre gendre de Muhàmmad, que va establir la versió definitiva de l'Alcorà. Alí, cosí de Muhàmmad, va ser el quart califa, però el seu nomenament va ser contestat. L'any 661, Alí fou assassinat i més tard el seu fill, cosa que va significar l'origen del xiisme. Aquests quatre primers califes són els califes ortodoxos (raxidun) en el sunnisme. El 1924, Mustafa Kemal (Atatürk, 'pare dels turcs') suprimeix el califat, que ja no tenia importància des de 1258, data de l'execució de l'últim califa abbàssida de Bagdad.

       
  • 3704791   calimat -ada  <Botànica > Palinologia> calimat -ada
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joan Martín, M. Antònia Julià i Carles Riera, procedeix de l'obra següent:

    MARTÍN, Joan; JULIÀ, Maria Antònia; RIERA, Carles. Diccionari de palinologia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2003. 79 p.; 21 cm. (Miscel·lània Terminològica; 3) ISBN 84-95817-02-0

    Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

    • ca calimat -ada, adj
    • es calimado, adj
    • en calymmate, adj

    <Palinologia>

    Dit de la tètrada en què els grans de pol·len estan fusionats conjuntament pel tèctum, que els envolta sense interrupció.

    Nota: Adjectiu pres de l'anglès calymmate, derivat del substantiu calymma, pres per Heinz (1935) del grec κάλυμμα 'coberta', 'vel', utilitzat inicialment en genètica per referir-se a la cromatina en el sentit de 'substància que envolta el cromonema '.

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web