Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 0 resultats exactes, 6 resultats parcialment coincidents i 31 resultats aproximats per a la cerca “Centauri” dins totes les àrees temàtiques

  • 2644620   acabacases  <Botànica> acabacases
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca acabacases, n m/f
    • ca centaura, n f alt. sin.
    • ca centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
    • ca clavells de pastor, n m pl alt. sin.
    • ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
    • ca herba centaura, n f alt. sin.
    • ca herba de Santa Paula, n f alt. sin.
    • ca herba del Pilar, n f alt. sin.
    • ca herba prima, n f alt. sin.
    • ca pericó, n m alt. sin.
    • ca pericó fi, n m alt. sin.
    • ca pericó roig, n m alt. sin.
    • ca pericó vermell, n m alt. sin.
    • ca pericot, n m alt. sin.
    • ca pericot roig, n m alt. sin.
    • ca Santa Àgueda, n f alt. sin.
    • ca caba-cases, n m/f var. ling.
    • ca centaula, n f var. ling.
    • ca centaurea, n f var. ling.
    • ca herba santaula, n f var. ling.
    • ca perico, n m var. ling.
    • ca perico roig, n m var. ling.
    • ca pericó rollo, n m var. ling.
    • ca sanpaula, n f var. ling.
    • ca santaula, n f var. ling.
    • ca santaura, n f var. ling.
    • ca sentaula, n f var. ling.
    • ca tintaurea, n f var. ling.
    • nc Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
    • nc Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.

    <Botànica > gencianàcies>

       
  • 2644619   centaura  <Botànica> centaura
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca centaura, n f
    • ca centaura joliua, n f alt. sin.
    • ca centauri pulcre, n m alt. sin.
    • ca eritrea menuda, n f alt. sin.
    • ca herba de centaura, n f alt. sin.
    • ca herba de Santa Margarida, n f alt. sin.
    • ca centàurea, n f var. ling.
    • nc Centaurium pulchellum (Sw.) Druce
    • nc Erythraea pulchella (Sw.) Fr. var. ling.

    <Botànica > gencianàcies>

       
  • 2644618   centaura groga  <Botànica> centaura groga
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca centaura groga, n f
    • ca centauri groc, n m alt. sin.
    • ca herba de Sant Domènec, n f alt. sin.
    • ca herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
    • nc Centaurium maritimum (L.) Fritsch

    <Botànica > gencianàcies>

       
  • 2644612   centauri  <Botànica> centauri
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca centauri, n m
    • nc Centaurium Hill
    • nc Erythraea Rich. var. ling.

    <Botànica > gencianàcies>

       
  • 3859965   centauri  <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica> centauri
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/183/>

    Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant semestralment, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

    Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

    • ca centauri, n m

    <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

    Gènere de plantes herbàcies, generalment anuals (Centaurium sp) de la família de les gencianàcies, que viuen en prats i llocs humits tant al litoral com a la muntanya. El pericó vermell C. umbellatum o herba de Santa Margarida és una espècie medicinal pertanyent a aquest gènere, antigament designada com a C. erythraea i C. linarufolium o Erythraea centaureum.

       
  • 2644616   herba de Santa Margarida  <Botànica> herba de Santa Margarida
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca herba de Santa Margarida, n f
    • ca centaura, n f sin. compl.
    • ca centcaps, n m sin. compl.
    • ca flor vermella, n f sin. compl.
    • ca herba centaura, n f sin. compl.
    • ca herba d'espant, n f sin. compl.
    • ca pericó vermell, n m sin. compl.
    • ca catxalagua, n f alt. sin.
    • ca centaura menor, n f alt. sin.
    • ca centaura vermella, n f alt. sin.
    • ca centauri, n m alt. sin.
    • ca clavellina vermella, n f alt. sin.
    • ca fel de la terra, n m/f alt. sin.
    • ca fel de terra, n m/f alt. sin.
    • ca flor de centaura, n f alt. sin.
    • ca genciana, n f alt. sin.
    • ca herba de centaura, n f alt. sin.
    • ca herba de les pulmonies, n f alt. sin.
    • ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
    • ca herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
    • ca herba felera, n f alt. sin.
    • ca herba Santa Paula, n f alt. sin.
    • ca Margarida, n f alt. sin.
    • ca pericó roig, n m alt. sin.
    • ca quina, n f alt. sin.
    • ca cascaura, n f var. ling.
    • ca cintaura, n f var. ling.
    • ca cintoria, n f var. ling.
    • ca cintòria, n f var. ling.
    • ca citoria, n f var. ling.
    • ca herba centàurea, n f var. ling.
    • ca herba de centaure, n f var. ling.
    • ca herba de Santa Aura, n f var. ling.
    • ca herba de Santa Àuria, n f var. ling.
    • ca herba de santaura, n f var. ling.
    • ca herba falera, n f var. ling.
    • ca herba santaura, n f var. ling.
    • ca Santa Àuria, n f var. ling.
    • ca santaura, n f var. ling.
    • ca santaura vermella, n f var. ling.
    • nc Centaurium erythraea Rafn
    • nc Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.

    <Botànica > gencianàcies>

    Nota: La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).

       

  • 2645916   barbassa  <Botànica> barbassa
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca barbassa, n f
    • ca caps de burro, n m pl alt. sin.
    • ca caps de nina, n m pl alt. sin.
    • ca centàurea, n f alt. sin.
    • ca centàurea pectinada, n f alt. sin.
    • ca escabiosa de bosc, n f alt. sin.
    • ca herba bona per al sucre, n f alt. sin.
    • ca herba de l'àcid úric, n f alt. sin.
    • ca herba del sucre, n f alt. sin.
    • ca herba rapinyada, n f alt. sin.
    • ca herba travalera, n f alt. sin.
    • ca herba tronquera, n f alt. sin.
    • ca travalera, n f alt. sin.
    • ca travarada, n f alt. sin.
    • ca travarades, n f pl alt. sin.
    • ca tronquera, n f alt. sin.
    • ca centaura, n f var. ling.
    • ca centaurea, n f var. ling.
    • ca escabellosa de bosc, n f var. ling.
    • nc Centaurea pectinata L. subsp. pectinata

    <Botànica > compostes / asteràcies>

       
  • 2644613   blackstònia  <Botànica> blackstònia
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca blackstònia, n f
    • ca centaura, n f alt. sin.
    • ca centaura groga, n f alt. sin.
    • ca centaura perfoliada, n f alt. sin.
    • ca clora, n f alt. sin.
    • ca estrelada, n f alt. sin.
    • ca herba centaura borda, n f alt. sin.
    • ca herba groga, n f alt. sin.
    • ca estrel·lada, n f var. ling.
    • nc Blackstonia perfoliata (L.) Huds.
    • nc Chlora perfoliata (L.) L. var. ling.

    <Botànica > gencianàcies>

       
  • 2645773   blanquiella  <Botànica> blanquiella
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca blanquiella, n f
    • ca floravia, n f sin. compl.
    • ca narriola, n f sin. compl.
    • ca card estrellat, n m alt. sin.
    • ca centàurea, n f alt. sin.
    • ca centàurea solsticial, n f alt. sin.
    • ca narrioles, n f pl alt. sin.
    • ca oriola, n f alt. sin.
    • ca arniola, n f var. ling.
    • ca auraiola, n f var. ling.
    • ca auraioles, n f pl var. ling.
    • ca auriola, n f var. ling.
    • ca centaura, n f var. ling.
    • ca centaura solsticial, n f var. ling.
    • ca marriola, n f var. ling.
    • ca raniola, n f var. ling.
    • ca renicuoles, n f pl var. ling.
    • ca renigrola, n f var. ling.
    • ca reniquiola, n f var. ling.
    • ca reoles, n f pl var. ling.
    • ca riola, n f var. ling.
    • nc Centaurea solstitialis L. subsp. solstitialis

    <Botànica > compostes / asteràcies>

       
  • 2642745   blavet  <Botànica> blavet
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca blavet, n m
    • ca centaura d'aigua, n f alt. sin.
    • ca centaura de torrent, n f alt. sin.
    • ca lítrum junci, n m alt. sin.
    • ca vara de riu, n f alt. sin.
    • nc Lythrum junceum Banks et Sol. in Russell
    • nc Lythrum graefferi Ten. var. ling.
    • nc Lythrum meonanthum Link ex Koehne var. ling.

    <Botànica > litràcies>

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web