Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 0 resultats exactes, 1 resultat parcialment coincident i 17 resultats aproximats per a la cerca “Coletes” dins totes les àrees temàtiques

  • 2642928   coletes  <Botànica> coletes
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca coletes, n f pl
    • ca lepidi campestre, n m alt. sin.
    • ca morritort de camp, n m alt. sin.
    • ca morritort silvestre, n m alt. sin.
    • nc Lepidium campestre (L.) R. Br.
    • nc Thlaspi campestre L. sin. compl.

    <Botànica > crucíferes / brassicàcies>

       

  • 3533512   0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos  <Criteris> 0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos
    • ca B1. Prefix + xifra, símbol, cometes, majúscula, cursiva: anticòs anti-D (EXEMPLE), n m
    • ca B2. Prefix + paraula amb guionet o sintagma: vacuna anti-meningococ A conjugada (EXEMPLE), n f
    • ca B3. No + nom / adjectiu lexicalitzats: no-metall (EXEMPLE), n m
    • ca B4. Numerals: tres-centè -ena (EXEMPLE), adj
    • ca B5.1 Derivats de paraula amb r-, s- o x- en el segon formant: costa-riqueny | costa-riquenya (EXEMPLE), n m, f
    • ca B5.2 Derivat de paraula que podria donar lloc a males pronúncies: cap-rossenc -a (EXEMPLE), adj
    • ca B5.3 Derivats de paraula amb accent gràfic en el primer formant: camí-raler (EXEMPLE), n m
    • ca B6. Compostos amb símbols o xifres en contacte: pH-metre (EXEMPLE), n m
    • ca B7. Compostos sobre un formant amb guionet: anglo-nord-americà -ana (EXEMPLE), adj
    • ca B8.1 Compost sobre segona paraula amb r-, s- o x-: cama-sec (EXEMPLE), n m
    • ca B8.2 Compost amb contacte que podria donar lloc a males pronúncies: alt-alemany -a (EXEMPLE), adj
    • ca B8.3 Compost amb accent gràfic en el primer formant: ciència-ficció (EXEMPLE), n f
    • ca B9. Compost amb un punt cardinal com a primer formant: sud-africà -ana (EXEMPLE), adj
    • ca B10. Compostos reduplicatius: ping-pong (EXEMPLE), n m
    • ca B11. Compostos de dos noms de lloc: Catalunya-Aragó (EXEMPLE), n f
    • ca B12. Compostos manllevats d'original amb guionet o separats: action-painting (EXEMPLE), n f

    <Criteris lingüístics > Qüestions generals > Creació de denominacions>

    La grafia dels mots complexos, estiguin formats per composició o per derivació, planteja de vegades dubtes sobre la necessitat d'escriure un guionet entre els dos formants. Per a ajudar a resoldre-ho, a continuació s'exposen les regles que determinen en quins casos els formants d'una paraula complexa s'escriuen sense guionet, amb guionet o bé, facultativament, amb guionet o sense.

    A. MOTS COMPLEXOS ESCRITS SENSE GUIONET

    A1. Compostos formats amb paraules catalanes.
    Ex.: caragirat; pellroja; ratpenat; franctirador; pocavergonya; cavallbernat; figaflor; Portbou; Ulldemolins; Bellpuig; Valldemossa
    Excepció: Compostos que posen en contacte una vocal i r-, s- o x- (B8.1), difícils d'interpretar (B8.2) o amb accent gràfic al primer formant (B8.3), compostos amb punt cardinal com a primer formant (B9), compostos reduplicatius (B10) i compostos amb dos noms propis coordinats (B11).

    A2. Compostos a la manera culta (el primer formant acaba amb -o o bé -i).
    Ex.: anglosaxó; catalanoaragonès; audiovisual; concavoconvex; electroxoc; fisicoquímic; socioeconòmic; quadribarrat; Hispanoamèrica; Indoxina

    A3. Manlleus adaptats (en contraposició amb els manlleus sintagmàtics no adaptats de B12).
    Ex.: aiguagim; ciclocròs; gintònic; Escaladei

    B. MOTS COMPLEXOS ESCRITS AMB GUIONET

    B1. Derivats formats per un prefix i, com a base, una xifra, un símbol o una paraula començada amb majúscula o cometes o bé escrita amb cursiva.
    Ex.: sub-21; anti-D; ex-URSS; ex-"hippy"; anti-skinheads
    Excepció: Si el derivat forma un nom propi amb la paraula començada amb majúscula, tot el conjunt s'escriu aglutinat i amb majúscula només en el prefix. (Ex.: Anticrist, Prealps)

    B2. Derivats formats per un prefix i, com a base, un sintagma o una paraula que ja conté guionet.
    Ex.: vacuna anti-meningogoc A conjugada; anti-nord-americà

    B3. Derivats formats per no i un nom o un adjectiu, i també no+res (és a dir, amb un alt grau de lexicalització).
    Ex.: no-alineament, país no-alineat; no-metall; no-presentació; no-violència, els no-violents; no-res

    B4. Numerals compostos (ordinals i cardinals).
    Ex.: vint-i-dos, vint-i-dosè, tres-cents, tres-centè
    Atenció: Els derivats de numerals s'escriuen sense guionet. (Ex.: cinccentista, noucentisme)

    B5. Derivats per sufixació de paraules complexes amb guionet i de sintagmes en què (B5.1) el primer formant acaba en vocal i el segon comença amb r-, s- o x-; (B5.2) el resultat podria portar a una mala pronúncia, o bé (B5.3) el primer formant té accent gràfic com a paraula independent.
    Ex. 1: poca-soltada (<-- poca-solta), costa-riqueny (<-- Costa Rica)
    Ex. 2: cap-rossenc (<-- cap ros)
    Ex. 3: camí-raler (<-- camí ral)

    B6. Compostos amb un símbol o una xifra com a primer o com a segon formants.
    Ex.: 2,4,6-trintrofenol, α-naftol, e-mai, pH-metre; goma-2
    Atenció: De vegades la grafia està determinada per convencions d'àmbit internacional que no es poden contravenir.

    B7. Compostos sobre un formant que ja s'escriu amb guionet.
    Ex.: anglo-nord-americà

    B8. Compostos formats amb paraules catalanes en què (B8.1) la primera paraula acaba amb vocal i la segona comença amb r-, s- o x-; (B8.2) el resultat podria ser difícil d'interpretar o podria portar a males pronúncies, o bé (B8.3) la primera paraula té accent gràfic.
    Ex. 1: barba-roig, bleda-rave, guarda-roba, Vila-real; cul-de-sac, cama-sec, gira-sol, penya-segat, Palau-solità; cala-xarxes, cara-xuclat; escura-xemeneies, Torre-xiva
    Ex. 2: pit-roig; cinc-en-rama, alt-alemany, baix-empordanès, abans-d'ahir, com-s'ha-fet, Bell-lloc, Font-romeu
    Ex. 3: ciència-ficció, cotó-en-pèl, pèl-blanc, més-dient
    Atenció : Els derivats d'aquests compostos mantenen el guionet. (Ex.: poca-soltada, vila-realenc)
    Excepció: Alguns compostos antics que tindrien accent al primer formant s'escriuen junts perquè ja s'ha consolidat aquesta grafia. (Ex.: usdefruit, queviures, quefer)

    B9. Compostos començats amb un punt cardinal.
    Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-oest
    Atenció: Els derivats de compostos amb punt cardinal s'escriuen sense guionet. (Ex.: nordestejar)

    B10. Compostos reduplicatius (inclouen moltes onomatopeies i algun manlleu).
    Ex.: barrija-barreja, ziga-zaga; bub-bub, piu-piu, tic-tac; ping-pong, tse-tse, txa-txa-txa
    Atenció 1: Alguns compostos menys clarament reduplicatiu o de significat concret s'escriuen sense guionet. (Ex.: cucut, quiquiriquic, clocpiu, napbuf)
    Atenció 2: Els derivats d'aquests compostos s'escriuen sense guionet. (Ex.: pingponguista, zigzaguejar)

    B11. Compostos de dos noms propis de lloc coordinats.
    Ex.: Àustria-Hongria, Catalunya-Aragó, Emília-Romanya

    B12. Compostos manllevats sense adaptar, amb valor nominal, que en la llengua original s'escriuen amb guionet o separats.
    Ex.: action-painting, art-déco, déjà-vu, foie-gras, full-contact, hat-trick, jazz-funk, chill-out, rock-and-roll, tutti-frutti
    Atenció 1: Alguns compostos nominals manllevats, sobretot de llengües romàniques, es mantenen separats si es consideren interpretables. (Ex.: bel canto, femme fatale, kale borroka)
    Atenció 2: Els compostos nominals manllevats procedents de lexicalitzacions de noms compostos es mantenen separats. (Ex.: [vi] pedro ximenes)
    Atenció 3: Els compostos nominals adaptats s'escriuen junts i sense guionet. (Ex.: agnusdei, exlibris; aiguagim, ciclocròs; discjòquei, gintònic)
    Atenció 4: Els compostos manllevats que tenen valor adverbial o adjectival es mantenen separats. (Ex.: a cappella, off the record)
    Atenció 5: Totes les locucions llatines es mantenen sense guionet. (Ex.: alter ego, delirium tremens, honoris causa, statu quo, a priori, in vitro, motu proprio, stricto sensu)

    C. MOTS COMPLEXOS QUE PODEN PORTAR GUIONET

    C1. En el cas de dos noms que actuen conjuntament com a complement d'un altre, especialment quan hi ha algun tipus de relació no coordinada entre ells, se sol escriure guionet.
    Ex.: vol Barcelona-València, relació causa-efecte, xarxa client-servidor, míssil terra-aire, relació qualitat-preu

    C2. En els compostos a la manera culta no referits a un concepte únic en què es vol remarcar aquesta doble naturalesa, es pot posar guionet.
    Ex.: àmbit valenciano-balear (i, més comunament, valencianobalear)

    C3. En compostos que podrien portar a confusió o que donarien lloc a grafies detonants, s'admet un ús discrecional del guionet.
    Ex.: pre-ocupació (=ocupació prèvia), ex-portador, co-rector, ex-exiliat

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Guionet (2): Norma general sobre l'accentuació de mots complexos, CRITERI Guionet (3): Ús en compostos manllevats i CRITERI Guionet (4): Ús en denominacions amb antropònims.

    Nota: 2. Per a ampliar la informació, podeu acudir al criteri Ortografia catalana ("4.3 L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica"), ratificat pel Ple de l'Institut d'Estudis Catalans l'octubre de 2016 i pendent del procés final de supervisió i edició, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (http://www.iec.cat/activitats/documents/ortografia.pdf).

       
  • 797465   amanida de pasta amb boletes de formatge de cabra i salmó  <Gastronomia > Plats a la carta> amanida de pasta amb boletes de formatge de cabra i salmó
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

    Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

    Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

    • ca amanida de pasta amb boletes de formatge de cabra i salmó
    • es ensalada de pasta con bolitas de queso de cabra y salmón
    • fr salade de pâtes aux boules de fromage de chèvre et au saumon
    • it insalata di pasta con palline di formaggio di capra e salmone
    • en pasta salad with goat cheese balls and salmon
    • de Pastasalat mit Ziegenkäsebällchen und Lachs

    <Plats a la carta. Entrants i amanides>

       
  • 799885   boletes de meló amb pernil  <Gastronomia > Plats a la carta> boletes de meló amb pernil
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

    Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

    Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

    • ca boletes de meló amb pernil
    • es bolitas de melón con jamón
    • fr boules de melon au jambon
    • it palline di melone con prosciutto
    • en melon balls with cured ham
    • de Melonenbällchen mit Schinken

    <Plats a la carta. Entrants i amanides>

       
  • 799804   boletes de meló amb pernil d'ànec  <Gastronomia > Plats a la carta> boletes de meló amb pernil d'ànec
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

    Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

    Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

    • ca boletes de meló amb pernil d'ànec
    • es bolitas de melón con jamón de pato
    • fr boules de melon au jambon de canard
    • it palline di melone con prosciutto d'anatra
    • en melon balls with duck ham
    • de Melonenbällchen mit Entenschinken

    <Plats a la carta. Entrants i amanides>

       
  • 798681   boletes de síndria amb gelat de tres sabors  <Gastronomia > Plats a la carta> boletes de síndria amb gelat de tres sabors
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

    Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

    Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

    • ca boletes de síndria amb gelat de tres sabors
    • es bolitas de sandía con helado de tres sabores
    • fr boules de pastèque à la glace aux trois saveurs
    • it palline di anguria con tris di gelati
    • en watermelon balls with three flavoured ice cream
    • de Wassermelonenbällchen mit drei Eissorten

    <Plats a la carta. Postres>

       
  • 2645671   clavell d'agost  <Botànica> clavell d'agost
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca clavell d'agost, n m
    • ca clavell d'Índia, n m sin. compl.
    • ca clavell, n m alt. sin.
    • ca clavell de moro, n m alt. sin.
    • ca clavell de mort, n m alt. sin.
    • ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
    • ca copetes, n f pl alt. sin.
    • ca flor de mort, n f alt. sin.
    • ca rosa d'agost, n f alt. sin.
    • ca clavells de les Indias, n m pl var. ling.
    • nc Tagetes erecta L.

    <Botànica > compostes / asteràcies>

       
  • 1508892   cometes d'obertura  <TIC > Informàtica> cometes d'obertura
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/123/>

    • ca cometes d'obertura
    • en double opening quote

    <Localització > Fraseologia>

       
  • 1508893   cometes de tancament  <TIC > Informàtica> cometes de tancament
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/123/>

    • ca cometes de tancament
    • en double closing quote

    <Localització > Fraseologia>

       
  • 1511315   el contingut del camp o de la cel·la s'ha de tancar entre cometes simples (') o cometes dobles (")  <TIC > Informàtica> el contingut del camp o de la cel·la s'ha de tancar entre cometes simples (') o cometes dobles (")
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/123/>

    • ca el contingut del camp o de la cel·la s'ha de tancar entre cometes simples (') o cometes dobles (")
    • en the contents of the field or cell must be enclosed by single quotes (') or double quotes (")

    <Localització > Fraseologia>

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web