Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 0 resultats exactes, 2 resultats parcialment coincidents i 19 resultats aproximats per a la cerca “Escif” dins totes les àrees temàtiques

  • 208364   escif  <Arts > Ceràmica> , <Història > Arqueologia> escif
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

    Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

    • ca escif, n m
    • es escifo
    • en skyphos

    <Arts > Ceràmica> , <Història > Arqueologia>

    Copa grega de terrissa, profunda, amb peu baix i dues nanses a la vora, generalment horitzontals.

       
  • 442980   escif  <Ciències socials > Arqueologia> escif
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

    • ca escif, n m
    • es escifo
    • en skyphos

    <Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

    Copa grega de terrissa, profunda, amb peu baix i dues nanses a la vora, generalment horitzontals.

       

  • 2750750   0 CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva  <Criteris> 0 CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva
    • ca Manlleu adaptat: esnif (EXEMPLE), interj
    • ca Manlleu no adaptat: bottoming (EXEMPLE), n m
    • ca Manlleu normalitzat: alla prima (EXEMPLE), adj
    • ca Manlleu normalitzat: fanzín (EXEMPLE), n m
    • ca Manlleu normalitzat: wicket (EXEMPLE), n m
    • ca Manlleu normalitzat: xauarma (EXEMPLE), n m
    • ca Manlleu normatiu: amateur (EXEMPLE), adj
    • ca Manlleu normatiu: esplín (EXEMPLE), n m
    • ca Manlleu normatiu: pírcing (EXEMPLE), n m
    • ca Manlleu normatiu: web (EXEMPLE), n m

    <Criteris lingüístics > Qüestions generals > Creació de denominacions>

    Un manlleu és una denominació integrada en una llengua que procedeix d'una altra llengua contemporània.

    Per a determinar si un manlleu s'ha d'escriure en lletra rodona o en lletra cursiva en un text determinat, convé valorar, d'una banda, qüestions relatives al manlleu i, de l'altra, qüestions relatives al text:
    (a) Amb relació al manlleu: S'han de valorar l'extensió social i la freqüència d'ús.
    (b) Amb relació al text: S'han de valorar l'estil, el context comunicatiu, la finalitat i el públic al qual s'adreça.

    Com a orientacions generals, però, les convencions més seguides són les següents:
    (1) S'escriuen en lletra rodona els manlleus adaptats a l'ortografia catalana.
    Ex.: esnif.
    (2) S'escriuen en lletra cursiva els manlleus no adaptats a l'ortografia catalana.
    Ex.: bottoming.
    (3) S'escriuen en lletra rodona els manlleus normatius (recollits en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) i els manlleus normalitzats (recollits a la Neoloteca del TERMCAT), tant si estan adaptats a l'ortografia catalana com si no.
    Ex. 1: (manlleus adaptats del diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) pírcing, esplín | (manlleus adaptats del TERMCAT) xauarma, fanzín.
    Ex. 2: (manlleus no adaptats del diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) amateur, web | (manlleus no adaptats del TERMCAT) alla prima, wicket.

    Nota: 1. Per evitar pronúncies errònies dels manlleus no adaptats, el TERMCAT indica amb un codi de dues lletres quina és la llengua de procedència dels manlleus sempre que la pronúncia no coincideixi amb la que en faria un parlant català.
    Ex.: vol-au-vent [fr] (=francès), best-seller [en] (=anglès), haiku [ja] (=japonès).

    Nota: 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Els xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.

    Nota: 3. Podeu consultar els documents de criteris originals, Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT <http://www.termcat.cat/docs/docs/ManlleusCalcs.pdf>) i S'han d'escriure en cursiva els manlleus? (apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT <http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/51/>).

       
  • 2646098   ceba marina  <Botànica> ceba marina
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca ceba marina, n f
    • ca albarrana, n f alt. sin.
    • ca ceba, n f alt. sin.
    • ca ceba albarrana, n f alt. sin.
    • ca ceba borda, n f alt. sin.
    • ca ceba d'ase, n f alt. sin.
    • ca ceba porra, n f alt. sin.
    • ca ceba porrassa, n f alt. sin.
    • ca ceba porrera, n f alt. sin.
    • ca ceba porrina, n f alt. sin.
    • ca ceba roja, n f alt. sin.
    • ca cebes marines, n f pl alt. sin.
    • ca escil·la, n f alt. sin.
    • ca escil·la blanca, n f alt. sin.
    • ca pinya reial, n f alt. sin.
    • ca porra, n f alt. sin.
    • ca porrera, n f alt. sin.
    • ca vara d'Aaró, n f alt. sin.
    • ca ceba rotja, n f var. ling.
    • ca cebolla, n f var. ling.
    • ca cilla, n f var. ling.
    • ca escilla, n f var. ling.
    • ca vara d'Aarón, n f var. ling.
    • nc Urginea maritima (L.) Baker
    • nc Drimia maritima (L.) Stearn sin. compl.
    • nc Scilla maritima L. sin. compl.
    • nc Urginea scilla Steinh. var. ling.

    <Botànica > liliàcies>

       
  • 2646086   ceba marina autumnal  <Botànica> ceba marina autumnal
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca ceba marina autumnal, n f
    • ca escil·la autumnal, n f alt. sin.
    • ca escil·la tardoral, n f alt. sin.
    • ca pinya lila autumnal, n f alt. sin.
    • nc Scilla autumnalis L.

    <Botànica > liliàcies>

       
  • 3852190   escia-  <Ciències de la salut > Prefixos i sufixos> escia-
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/183/>

    Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant semestralment, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

    Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

    • ca escia-
    • ca esquia- sin. compl.

    <Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

    Formes prefixades del mot grec skiá ombra, que indiquen relació amb una ombra, especialment amb les que constitueixen una imatge radiogràfica.

       
  • 2646174   escil·la  <Botànica> escil·la
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca escil·la, n f
    • nc Scilla L.

    <Botànica > liliàcies>

       
  • 2921877   escil·la  <Botànica> escil·la
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca escil·la, n f
    • nc Scilla sp. omn.

    <Botànica>

    Gènere de plantes herbàcies bulboses, amb inflorescències racemoses de flors estrellades i generalment blavoses, i amb fruits en càpsula loculicida.

       
  • 2918045   escil·la atlàntica  <Botànica> escil·la atlàntica
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca escil·la atlàntica, n f
    • fr jacinthe des bois
    • en bluebell
    • en English bluebell
    • nc Hyacinthoides non-scripta

    <Botànica>

       
  • 2646147   escil·la bifòlia  <Botànica> escil·la bifòlia
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca escil·la bifòlia, n f
    • nc Scilla bifolia L.

    <Botànica > liliàcies>

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web