Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 0 resultats exactes, 0 resultats parcialment coincidents i 34 resultats aproximats per a la cerca “Sèu” dins totes les àrees temàtiques

  • 2979185   0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents  <Zoologia> , <Criteris> 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
    • ca Denominació d'una sola unitat lingüística corresponent a un nom autòcton: orangutan (EXEMPLE), n m
    • ca Denominació d'una sola unitat lingüística per a una espècie única en el seu gènere: estruç (EXEMPLE), n m
    • ca Denominació d'una sola unitat lingüística tradicional i inequívoca: mesquer (EXEMPLE), n m
    • ca Denominació motivada per analogia amb d'altres del gènere o la família: morell cap-roig (EXEMPLE), n m
    • ca Denominació motivada per documentació: somorgallaire alablanc (EXEMPLE), n m
    • ca Denominació motivada per etimologia: sarg (EXEMPLE), n m
    • ca Denominació motivada per extensió geogràfica: solraig (EXEMPLE), n m
    • ca Denominació motivada per nom autòcton: quetzal (EXEMPLE), n m
    • ca Denominació motivada per paral·lelisme amb altres llengües: rajada estrellada (EXEMPLE), n f
    • ca Denominació motivada per paral·lelisme amb nom científic: gavina riallera (EXEMPLE), n f
    • ca Denominació motivada per tradició: coiot (EXEMPLE), n m
    • ca Denominació motivada per valor descriptiu: nero rosat (EXEMPLE), n m
    • ca Denominació motivada per zona d'origen: calàpet verd (EXEMPLE), n m

    <Zoologia> , <Criteris lingüístics > Qüestions generals > Creació de denominacions>

    Quan es documenten diverses denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals, es recomana escollir-ne una com a preferent.

    Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.

    El procés de selecció segueix dues etapes:
    (1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
    (2) Tria de la forma preferent.

    Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:

    A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA

    Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
    (a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
    (b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
    (c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)

    En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.

    B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS

    Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
    (a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
    Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
    Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
    (b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
    Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
    Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
    (c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
    Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
    Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
    (d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
    Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
    Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
    (e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
    Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
    Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
    (f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
    Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
    Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)

    A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:

    B1. Denominacions d'espècies autòctones
    (a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
    (b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
    (c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)

    B2. Denominacions d'espècies exòtiques
    Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.

    Nota: 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioAnimals.pdf).

       
  • 3449107   acord de seu  <Dret internacional> acord de seu
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

    LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
    <<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>

    Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

    • ca acord de seu, n m
    • es acuerdo de sede, n m

    <Dret internacional>

       
  • 95678   acord de seu  <Dret internacional> acord de seu
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca acord de seu, n m
    • es acuerdo de sede
    • fr accord de siège
    • en headquarter agreement
    • en host State agreement

    <Dret internacional>

    Acord internacional conclòs entre un estat i una organització internacional, pel qual aquesta organització s'estableix en el territori de l'estat o hi fixa la seva seu.

       
  • 1516728   això també és seu?  <Economia. Empresa > Comerç > Grans magatzems> això també és seu?
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>

    En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

    Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

    Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

    • ca això també és seu?
    • es ¿esto también es suyo?
    • fr ceci est également à vous ?
    • pt isto também é seu?
    • en is this yours too?

    <Grans Magatzems > Conversa>

       
  • 2218461   catedral  <Arts > Arts plàstiques> catedral
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

    • ca catedral, n f
    • ca església catedral, n f
    • ca seu, n f
    • es catedral
    • es iglesia catedral
    • es seo
    • en cathedral

    <Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

    Església principal d'una diòcesi, construïda amb esperit monumental.

       
  • 98861   criteri de la seu estatutària  <Dret internacional> criteri de la seu estatutària
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca criteri de la seu estatutària, n m
    • ca criteri de la seu nominal, n m sin. compl.
    • es criterio de la sede estatutaria
    • es criterio de la sede nominal
    • fr critère du siège nominal
    • fr critère du siège statutaire
    • en theory of the seat

    <Dret internacional>

    Criteri d'atribució de nacionalitat a una persona jurídica basat en el lloc on consta la seu social segons els seus estatuts.

       
  • 98816   criteri de la seu real  <Dret internacional> criteri de la seu real
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca criteri de la seu real, n m
    • es criterio de la sede real
    • fr critère du siège réel
    • en theory of central management and control
    • en theory of the actual seat

    <Dret internacional>

    Criteri d'atribució de nacionalitat a una persona jurídica basat en el dret de l'estat on té el centre d'administració i direcció principal.

       
  • 3211579   espècie sensible al seu hàbitat  <Medi ambient > Gestió ambiental> espècie sensible al seu hàbitat
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

    • ca espècie sensible al seu hàbitat, n f
    • es especie sensible a su hábitat

    <Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus > Tractaments>

    Espècie que necessita un hàbitat de característiques molt específiques i que, en cas que aquest sigui modificat, pot quedar greument perjudicada o pot haver-lo d'abandonar.

       
  • 1509337   estàs segur que vols suprimir la carpeta i tot el seu contingut? (tu)  <TIC > Informàtica> estàs segur que vols suprimir la carpeta i tot el seu contingut? (tu)
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/123/>

    • ca estàs segur que vols suprimir la carpeta i tot el seu contingut? (tu)
    • ca esteu segur que voleu suprimir la carpeta i tot el seu contingut? (vós)
    • en are you sure you want to remove the folder and delete all its contents?

    <Localització > Fraseologia>

       
  • 1516861   estem al seu servei  <Economia. Empresa > Comerç > Grans magatzems> estem al seu servei
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>

    En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

    Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

    Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

    • ca estem al seu servei
    • es estamos a su servicio
    • fr à votre service
    • pt estamos ao seu serviço
    • en we are at your service

    <Grans Magatzems > Conversa>

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web