S'han trobat 3 resultats exactes, 0 resultats parcialment coincidents i 17 resultats aproximats per a la cerca “argelagó” dins totes les àrees temàtiques

• 2642391   argelagó  <Botànica> argelagó

   

     

  La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
  <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
  
  Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
  
  Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
  - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
  - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
  - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
  - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
  
  Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
  
  Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
  
  Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca argelagó, n m
  • ca argelaga menuda, n f sin. compl.
  • ca cascaula, n f sin. compl.
  • ca argelagueta, n f alt. sin.
  • ca ginesta, n f alt. sin.
  • ca ginesta cascaula, n f alt. sin.
  • ca ginestell hispànic, n m alt. sin.
  • ca argilaga menuda, n f var. ling.
  • ca argilagó, n m var. ling.
  • ca argilagueta, n f var. ling.
  • ca genesta cascaula, n f var. ling.
  • ca retama, n f var. ling.
  • nc Genista hispanica L. subsp. hispanica

  <Botànica > papilionàcies / fabàcies>

     
• 3349143   argelagó  <Agricultura. Ramaderia. Pesca> argelagó

   

     

  La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
  
  Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
  ISBN 978-84-8363-609-1
  
  Dins de:
  XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
  <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
  
  Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca argelagó, n m
  • ca cascaula, n f sin. compl.
  • es aliaga, n f
  • fr petit genêt d'Espagne, n m
  • en Spanish gorse, n n
  • nc Genista hispanica

  <Enginyeria forestal>

     
• 2642970   botgeta  <Botànica> botgeta

   

     

  La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
  <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
  
  Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
  
  Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
  - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
  - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
  - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
  - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
  
  Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
  
  Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
  
  Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca botgeta, n f
  • ca alís espinós, n m alt. sin.
  • ca argelagó, n m alt. sin.
  • ca argelagueta, n f alt. sin.
  • ca argelagueta blanca, n f alt. sin.
  • ca argelagueta vera, n f alt. sin.
  • ca botgeta blanca, n f alt. sin.
  • ca botgeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca botgeta de sang, n f alt. sin.
  • ca botgeta espinosa, n f alt. sin.
  • ca botja blanca, n f alt. sin.
  • ca botja de roca, n f alt. sin.
  • ca bufalaga vera, n f alt. sin.
  • ca eriçó blanc, n m alt. sin.
  • ca pica-pica, n f alt. sin.
  • ca argilagó, n m var. ling.
  • ca argilagueta, n f var. ling.
  • ca argilagueta blanca, n f var. ling.
  • ca argilagueta vera, n f var. ling.
  • ca boja blanca, n f var. ling.
  • ca botxeta, n f var. ling.
  • ca picapica, n f var. ling.
  • nc Alyssum spinosum L.
  • nc Hormatophylla spinosa (L.) P. Küpfter sin. compl.
  • nc Ptilotrichum spinosum (L.) Boiss. sin. compl.

  <Botànica > crucíferes / brassicàcies>

     
• ---

• ---

• 2642262   arç blanc  <Botànica> arç blanc

   

     

  La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
  <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
  
  Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
  
  Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
  - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
  - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
  - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
  - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
  
  Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
  
  Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
  
  Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca arç blanc, n m
  • ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
  • ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca espí blanc, n m sin. compl.
  • ca espinalb, n m sin. compl.
  • ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca arç, n m alt. sin.
  • ca arç negre, n m alt. sin.
  • ca arçalb, n m alt. sin.
  • ca arços, n m pl alt. sin.
  • ca arços blancs, n m pl alt. sin.
  • ca argelaga blanca, n f alt. sin.
  • ca arn, n m alt. sin.
  • ca arn blanc, n m alt. sin.
  • ca arnet, n m alt. sin.
  • ca babuller blanc, n m alt. sin.
  • ca barçal, n m alt. sin.
  • ca barçal blanc, n m alt. sin.
  • ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca bolqueret, n m alt. sin.
  • ca bolquerets, n m pl alt. sin.
  • ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca cirer, n m alt. sin.
  • ca cirer de pastor, n m alt. sin.
  • ca cirera, n f alt. sin.
  • ca cirera de pastor, n f alt. sin.
  • ca cirerer, n m alt. sin.
  • ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
  • ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca cireret de pastor, n m alt. sin.
  • ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
  • ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
  • ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca espí, n m alt. sin.
  • ca espinal, n m alt. sin.
  • ca espinal blanc, n m alt. sin.
  • ca espinal ver, n m alt. sin.
  • ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
  • ca espinaler, n m alt. sin.
  • ca espinall, n m alt. sin.
  • ca espinàs, n m alt. sin.
  • ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
  • ca garboller, n m alt. sin.
  • ca garbuller, n m alt. sin.
  • ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
  • ca garguller, n m alt. sin.
  • ca gaürrer, n m alt. sin.
  • ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
  • ca gavarrer, n m alt. sin.
  • ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca graüll (fruit), n m alt. sin.
  • ca graüller, n m alt. sin.
  • ca grenoller, n m alt. sin.
  • ca iller, n m alt. sin.
  • ca mallol, n m alt. sin.
  • ca mallola, n f alt. sin.
  • ca pollera, n f alt. sin.
  • ca polls, n m pl alt. sin.
  • ca pomer de pastor, n m alt. sin.
  • ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca robeta, n f alt. sin.
  • ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca tapaculs, n m alt. sin.
  • ca trualler, n m alt. sin.
  • ca agraüller, n m var. ling.
  • ca aguller, n m var. ling.
  • ca angarguller, n m var. ling.
  • ca argilaga blanca, n f var. ling.
  • ca arguller, n m var. ling.
  • ca aspinal, n m var. ling.
  • ca aspinal blanc, n m var. ling.
  • ca aspino blanc, n m var. ling.
  • ca barsal, n m var. ling.
  • ca barsal blanc, n m var. ling.
  • ca baurré, n m var. ling.
  • ca brabuller, n m var. ling.
  • ca calarigue, n m var. ling.
  • ca ciderer de pastor, n m var. ling.
  • ca craüller, n m var. ling.
  • ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
  • ca engarguller, n m var. ling.
  • ca espinau, n m var. ling.
  • ca espinaubo, n m var. ling.
  • ca espinaula, n f var. ling.
  • ca garanyoner, n m var. ling.
  • ca gargaller, n m var. ling.
  • ca garruer, n m var. ling.
  • ca gaurrer, n m var. ling.
  • ca gaurrer blanc, n m var. ling.
  • ca grauller, n m var. ling.
  • ca santperemàrtir, n m var. ling.
  • ca trueller, n m var. ling.
  • nc Crataegus monogyna Jacq.
  • nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
  • nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

  <Botànica > rosàcies>

  Nota:
  Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
  2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh

     
• 2642399   argelaga  <Botànica> argelaga

   

     

  La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
  <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
  
  Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
  
  Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
  - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
  - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
  - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
  - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
  
  Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
  
  Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
  
  Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca argelaga, n f
  • ca argelac, n m sin. compl.
  • ca gatosa, n f sin. compl.
  • ca argelaga borda, n f alt. sin.
  • ca argelaga de bosc, n f alt. sin.
  • ca argelaga de conill, n f alt. sin.
  • ca argelaga de marge, n f alt. sin.
  • ca argelaga de muntanya, n f alt. sin.
  • ca argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca argelaga negra, n f alt. sin.
  • ca argelaga negrella, n f alt. sin.
  • ca argelaga vera, n f alt. sin.
  • ca argelaguera, n f alt. sin.
  • ca argelagues, n f pl alt. sin.
  • ca argelagueta negra, n f alt. sin.
  • ca gatosa negra, n f alt. sin.
  • ca angelaga borda, n f var. ling.
  • ca angigala negra, n f var. ling.
  • ca angigaleta negra, n f var. ling.
  • ca angilaga, n f var. ling.
  • ca angilaga borda, n f var. ling.
  • ca angilaga de conill, n f var. ling.
  • ca angilaga negra, n f var. ling.
  • ca angilaga negrella, n f var. ling.
  • ca angilaga parda, n f var. ling.
  • ca angilaga vera, n f var. ling.
  • ca argelaga parda, n f var. ling.
  • ca argelanc, n m var. ling.
  • ca argilaga, n f var. ling.
  • ca argilaga borda, n f var. ling.
  • ca argilaga marina, n f var. ling.
  • ca argilaga negra, n f var. ling.
  • ca argilaga parda, n f var. ling.
  • ca argilaga vera, n f var. ling.
  • ca argilagues, n f pl var. ling.
  • ca arguelagues, n f pl var. ling.
  • ca engilaga, n f var. ling.
  • ca ergelagra, n f var. ling.
  • nc Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius

  <Botànica > papilionàcies / fabàcies>

     
• 2642582   argelaga  <Botànica> argelaga

   

     

  La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
  <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
  
  Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
  
  Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
  - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
  - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
  - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
  - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
  
  Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
  
  Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
  
  Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca argelaga, n f
  • nc Calicotome Link
  • nc Calycotome auct. var. ling.

  <Botànica > papilionàcies / fabàcies>

     
• 2914042   argelaga  <Botànica> argelaga

   

     

  Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
  
  Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca argelaga, n f
  • es abolaga
  • es aulaga
  • es tojo
  • nc Ulex compositus
  • nc Ulex europaeus
  • nc Ulex parviflorus

  <Botànica>

     
• 2642721   argelaga  <Botànica> argelaga

   

     

  La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
  <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
  
  Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
  
  Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
  - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
  - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
  - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
  - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
  
  Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
  
  Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
  
  Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca argelaga, n f
  • ca argelaga pilosa, n f alt. sin.
  • ca argelaguera, n f alt. sin.
  • ca tiria borda, n f var. ling.
  • nc Calicotome spinosa (L.) Link subsp. infesta (C. Presl) Burnat
  • nc Calicotome infesta (C. Presl) Guss. var. ling.
  • nc Calicotome villosa (Poir.) Link var. ling.

  <Botànica > papilionàcies / fabàcies>

  Nota: En relació amb la denominació tiria borda, tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.

     
• 2642439   argelaga d'Europa  <Botànica> argelaga d'Europa

   

     

  La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
  <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
  
  Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
  
  Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
  - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
  - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
  - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
  - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
  
  Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
  
  Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
  
  Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca argelaga d'Europa, n f
  • ca gatosa europea, n f alt. sin.
  • nc Ulex europaeus L.

  <Botànica > papilionàcies / fabàcies>

     
• 2642568   argelaga de Lobel  <Botànica> argelaga de Lobel

   

     

  La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
  <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
  
  Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
  
  Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
  - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
  - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
  - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
  - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
  
  Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
  
  Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
  
  Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca argelaga de Lobel, n f
  • ca argelaga pubescent, n f alt. sin.
  • ca bufalaga, n f alt. sin.
  • ca eriçó, n m alt. sin.
  • nc Genista lobelii DC. in Lam. et DC. subsp. longipes (Pau) Heywood
  • nc Genista longipes Pau sin. compl.
  • nc Genista tejedensis (Porta et Rigo ex Hervier) C. Vicioso var. ling.

  <Botànica > papilionàcies / fabàcies>

     

• 1
• 2
• Següent