Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 7 resultats exactes, 11 resultats parcialment coincidents i 5 resultats aproximats per a la cerca “argelaga” dins totes les àrees temàtiques

  • 2642399   argelaga  <Botànica> argelaga
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca argelaga, n f
    • ca argelac, n m sin. compl.
    • ca gatosa, n f sin. compl.
    • ca argelaga borda, n f alt. sin.
    • ca argelaga de bosc, n f alt. sin.
    • ca argelaga de conill, n f alt. sin.
    • ca argelaga de marge, n f alt. sin.
    • ca argelaga de muntanya, n f alt. sin.
    • ca argelaga marina, n f alt. sin.
    • ca argelaga negra, n f alt. sin.
    • ca argelaga negrella, n f alt. sin.
    • ca argelaga vera, n f alt. sin.
    • ca argelaguera, n f alt. sin.
    • ca argelagues, n f pl alt. sin.
    • ca argelagueta negra, n f alt. sin.
    • ca gatosa negra, n f alt. sin.
    • ca angelaga borda, n f var. ling.
    • ca angigala negra, n f var. ling.
    • ca angigaleta negra, n f var. ling.
    • ca angilaga, n f var. ling.
    • ca angilaga borda, n f var. ling.
    • ca angilaga de conill, n f var. ling.
    • ca angilaga negra, n f var. ling.
    • ca angilaga negrella, n f var. ling.
    • ca angilaga parda, n f var. ling.
    • ca angilaga vera, n f var. ling.
    • ca argelaga parda, n f var. ling.
    • ca argelanc, n m var. ling.
    • ca argilaga, n f var. ling.
    • ca argilaga borda, n f var. ling.
    • ca argilaga marina, n f var. ling.
    • ca argilaga negra, n f var. ling.
    • ca argilaga parda, n f var. ling.
    • ca argilaga vera, n f var. ling.
    • ca argilagues, n f pl var. ling.
    • ca arguelagues, n f pl var. ling.
    • ca engilaga, n f var. ling.
    • ca ergelagra, n f var. ling.
    • nc Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius

    <Botànica > papilionàcies / fabàcies>

       
  • 2642582   argelaga  <Botànica> argelaga
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca argelaga, n f
    • nc Calicotome Link
    • nc Calycotome auct. var. ling.

    <Botànica > papilionàcies / fabàcies>

       
  • 2914042   argelaga  <Botànica> argelaga
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca argelaga, n f
    • es abolaga
    • es aulaga
    • es tojo
    • nc Ulex compositus
    • nc Ulex europaeus
    • nc Ulex parviflorus

    <Botànica>

       
  • 2642721   argelaga  <Botànica> argelaga
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca argelaga, n f
    • ca argelaga pilosa, n f alt. sin.
    • ca argelaguera, n f alt. sin.
    • ca tiria borda, n f var. ling.
    • nc Calicotome spinosa (L.) Link subsp. infesta (C. Presl) Burnat
    • nc Calicotome infesta (C. Presl) Guss. var. ling.
    • nc Calicotome villosa (Poir.) Link var. ling.

    <Botànica > papilionàcies / fabàcies>

    Nota: En relació amb la denominació tiria borda, tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.

       
  • 3349145   argilaga  <Agricultura. Ramaderia. Pesca> argilaga
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

    Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
    ISBN 978-84-8363-609-1

    Dins de:
    XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>

    Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

    • ca argilaga, n f
    • ca argelaga, n f sin. compl.
    • es aliaga, n f
    • es aulaga, n f
    • fr genêt épineux, n m
    • fr genêt scorpion, n m
    • en gorse, n n
    • nc Genista scorpius ssp. scorpius

    <Enginyeria forestal>

       
  • 2642392   eriçó groc  <Botànica> eriçó groc
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca eriçó groc, n m
    • ca argelaga, n f alt. sin.
    • ca argelaga hòrrida, n f alt. sin.
    • ca eriçó, n m alt. sin.
    • ca arisó, n m var. ling.
    • nc Genista horrida (Vahl) DC.
    • nc Echinospartum horridum (Vahl) Rothm. sin. compl.

    <Botànica > papilionàcies / fabàcies>

       
  • 2642441   gatosa  <Botànica> gatosa
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca gatosa, n f
    • ca argelac, n m alt. sin.
    • ca argelac rater, n m alt. sin.
    • ca argelacs, n m pl alt. sin.
    • ca argelaga, n f alt. sin.
    • ca argelaga blanca, n f alt. sin.
    • ca argelaga borda, n f alt. sin.
    • ca argelaga de bosc, n f alt. sin.
    • ca argelaga marina, n f alt. sin.
    • ca argelaga roja, n f alt. sin.
    • ca argelaga vera, n f alt. sin.
    • ca argelaga verda, n f alt. sin.
    • ca argentina, n f alt. sin.
    • ca argentines, n f pl alt. sin.
    • ca gatosa comuna, n f alt. sin.
    • ca gatoses, n f pl alt. sin.
    • ca punxa, n f alt. sin.
    • ca punxera, n f alt. sin.
    • ca algilaga, n f var. ling.
    • ca angelaga, n f var. ling.
    • ca angigala, n f var. ling.
    • ca angigala blanca, n f var. ling.
    • ca angigala borda, n f var. ling.
    • ca angigala roja, n f var. ling.
    • ca angilaga, n f var. ling.
    • ca angilaga blanca, n f var. ling.
    • ca angilaga roja, n f var. ling.
    • ca angilaga vera, n f var. ling.
    • ca angilaga verda, n f var. ling.
    • ca angingala, n f var. ling.
    • ca argelanc, n m var. ling.
    • ca argilaga, n f var. ling.
    • ca argilaga blanca, n f var. ling.
    • ca argilaga marina, n f var. ling.
    • ca argilaga roja, n f var. ling.
    • ca argilaga vera, n f var. ling.
    • ca asgilaga, n f var. ling.
    • ca engilaga, n f var. ling.
    • nc Ulex parviflorus Pourr. subsp. parviflorus
    • nc Ulex parviflorus Pourr. var. calycotomoides Rothm. non Webb var. ling.

    <Botànica > papilionàcies / fabàcies>

       

  • 2642262   arç blanc  <Botànica> arç blanc
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca arç blanc, n m
    • ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
    • ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
    • ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
    • ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
    • ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
    • ca espí blanc, n m sin. compl.
    • ca espinalb, n m sin. compl.
    • ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
    • ca arç, n m alt. sin.
    • ca arç negre, n m alt. sin.
    • ca arçalb, n m alt. sin.
    • ca arços, n m pl alt. sin.
    • ca arços blancs, n m pl alt. sin.
    • ca argelaga blanca, n f alt. sin.
    • ca arn, n m alt. sin.
    • ca arn blanc, n m alt. sin.
    • ca arnet, n m alt. sin.
    • ca babuller blanc, n m alt. sin.
    • ca barçal, n m alt. sin.
    • ca barçal blanc, n m alt. sin.
    • ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
    • ca bolqueret, n m alt. sin.
    • ca bolquerets, n m pl alt. sin.
    • ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
    • ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
    • ca cirer, n m alt. sin.
    • ca cirer de pastor, n m alt. sin.
    • ca cirera, n f alt. sin.
    • ca cirera de pastor, n f alt. sin.
    • ca cirerer, n m alt. sin.
    • ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
    • ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
    • ca cireret de pastor, n m alt. sin.
    • ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
    • ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
    • ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
    • ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
    • ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
    • ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
    • ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
    • ca espí, n m alt. sin.
    • ca espinal, n m alt. sin.
    • ca espinal blanc, n m alt. sin.
    • ca espinal ver, n m alt. sin.
    • ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
    • ca espinaler, n m alt. sin.
    • ca espinall, n m alt. sin.
    • ca espinàs, n m alt. sin.
    • ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
    • ca garboller, n m alt. sin.
    • ca garbuller, n m alt. sin.
    • ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
    • ca garguller, n m alt. sin.
    • ca gaürrer, n m alt. sin.
    • ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
    • ca gavarrer, n m alt. sin.
    • ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
    • ca graüll (fruit), n m alt. sin.
    • ca graüller, n m alt. sin.
    • ca grenoller, n m alt. sin.
    • ca iller, n m alt. sin.
    • ca mallol, n m alt. sin.
    • ca mallola, n f alt. sin.
    • ca pollera, n f alt. sin.
    • ca polls, n m pl alt. sin.
    • ca pomer de pastor, n m alt. sin.
    • ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
    • ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
    • ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
    • ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
    • ca robeta, n f alt. sin.
    • ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
    • ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
    • ca tapaculs, n m alt. sin.
    • ca trualler, n m alt. sin.
    • ca agraüller, n m var. ling.
    • ca aguller, n m var. ling.
    • ca angarguller, n m var. ling.
    • ca argilaga blanca, n f var. ling.
    • ca arguller, n m var. ling.
    • ca aspinal, n m var. ling.
    • ca aspinal blanc, n m var. ling.
    • ca aspino blanc, n m var. ling.
    • ca barsal, n m var. ling.
    • ca barsal blanc, n m var. ling.
    • ca baurré, n m var. ling.
    • ca brabuller, n m var. ling.
    • ca calarigue, n m var. ling.
    • ca ciderer de pastor, n m var. ling.
    • ca craüller, n m var. ling.
    • ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
    • ca engarguller, n m var. ling.
    • ca espinau, n m var. ling.
    • ca espinaubo, n m var. ling.
    • ca espinaula, n f var. ling.
    • ca garanyoner, n m var. ling.
    • ca gargaller, n m var. ling.
    • ca garruer, n m var. ling.
    • ca gaurrer, n m var. ling.
    • ca gaurrer blanc, n m var. ling.
    • ca grauller, n m var. ling.
    • ca santperemàrtir, n m var. ling.
    • ca trueller, n m var. ling.
    • nc Crataegus monogyna Jacq.
    • nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
    • nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

    <Botànica > rosàcies>

    Nota:
    Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
    2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh

       
  • 2642439   argelaga d'Europa  <Botànica> argelaga d'Europa
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca argelaga d'Europa, n f
    • ca gatosa europea, n f alt. sin.
    • nc Ulex europaeus L.

    <Botànica > papilionàcies / fabàcies>

       
  • 2642568   argelaga de Lobel  <Botànica> argelaga de Lobel
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca argelaga de Lobel, n f
    • ca argelaga pubescent, n f alt. sin.
    • ca bufalaga, n f alt. sin.
    • ca eriçó, n m alt. sin.
    • nc Genista lobelii DC. in Lam. et DC. subsp. longipes (Pau) Heywood
    • nc Genista longipes Pau sin. compl.
    • nc Genista tejedensis (Porta et Rigo ex Hervier) C. Vicioso var. ling.

    <Botànica > papilionàcies / fabàcies>

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web