Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 3 resultats exactes, 0 resultats parcialment coincidents i 11 resultats aproximats per a la cerca “bongos” dins totes les àrees temàtiques

  • 513531   bongos  <Instruments musicals> bongos
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

    • ca bongos, n m pl
    • ca bongós, n m pl sin. compl.
    • es bongoes
    • es bongos
    • es bongós
    • fr bongos
    • en bongos

    <Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals>

       
  • 3072069   bongos  <Arts > Música > Instruments musicals> bongos
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari il·lustrat d'instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/206/>

    Aquesta obra forma part del projecte Viccionari, impulsat per l'associació Amical Wikimedia.

    • ca bongos, n m pl
    • ca bongós, n m pl
    • es bongoes
    • es bongos
    • es bongós
    • fr bongos
    • it bongos
    • it bongós
    • pt bongô
    • en bongos
    • de Bongos

    <Instruments musicals > Instruments membranòfons>

       
  • 327677   bongos  <Música > Instruments musicals> bongos
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

    Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

    • ca bongos, n m pl
    • ca bongós, n m pl
    • es bongoes
    • es bongos
    • es bongós
    • fr bongos
    • it bongos
    • it bongós
    • pt bongô
    • en bongos
    • de Bongos

    <Música > Instruments musicals>

    Instrument membranòfon de percussió directa, format per dos tambors curts i lleugerament cònics fixats l'un amb l'altre, que es col·loca entre les cames i es toca amb els dits o amb el palmell de les mans.

    Nota: És un instrument d'origen afrocubà.

    Nota: Els dos tambors que el constitueixen tenen dimensions diferents; el gran s'anomena femella i el petit, mascle.

       


  • 2767993   0 CRITERI Funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
    herbari micològic?
     <Ciències de la vida> , <Criteris> 0 CRITERI Funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
    herbari micològic?
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
      herbari micològic?
    • es (funga) flora fúngica, n f
    • es (funga) flora micológica, n f
    • es (funga) funga, n f
    • es (funga) micobiota, n f
    • es (funga) micoflora, n f
    • es (micoteca) herbario de hongos, n m
    • es (micoteca) micetoteca, n f
    • es (micoteca) micoteca, n f
    • fr (funga) flore fongique, n f
    • fr (funga) flore mycologique, n f
    • fr (funga) mycoflore, n f
    • fr (micoteca) collection mycologique, n f
    • fr (micoteca) herbier de champignons, n m
    • fr (micoteca) mycothèque, n f
    • it (funga) flora micologica, n f
    • it (funga) funga, n f
    • it (funga) micoflora, n f
    • en (funga) funga, n
    • en (funga) fungus flora, n
    • en (funga) fungus population, n
    • en (funga) mycobiota, n
    • en (funga) mycoflora, n
    • en (funga) mycology, n
    • en (micoteca) fungus culture collection, n
    • en (micoteca) mycological collection, n
    • en (micoteca) mycotheca, n
    • de (funga) Pilzflora, n f

    <Ciències de la vida > Botànica> , <Criteris lingüístics > Casos concrets>

    Tant funga, micobiota, micoflora, flora micològica i flora fúngica, com micoteca (tots sis, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents i graus de validesa diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *herbari micològic.

    - La funga, o la micobiota o el sinònim complementari micoflora (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el conjunt dels diferents fongs que creixen espontàniament en una regió o en un ambient determinats.
    . Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
    (1) Funga és una forma semànticament transparent, ja que remet a fong (fungus, en llatí) i és paral·lela a flora i fauna. (Tot i això, flora i fauna són noms existents en llatí, mentre que funga és una creació posterior analògica.) Es documenta en català i en les llengües veïnes.
    (2) Micobiota (a partir dels formants grecs mico- 'fong' i biota 'vida') és una proposta dels especialistes, creada a partir de microbiota ('flora'). Es documenta en català i en altres llengües.
    (3) Micoflora, amb les variants flora micològica o flora fúngica, té l'inconvenient de la inadequació semàntica, ja que actualment els fongs no es classifiquen taxonòmicament dins el regne de les plantes (Flora), sinó dins un regne propi (el regne Fungi). El manteniment es deu només a la tradició i l'àmplia difusió d'aquesta forma i també al fet que en altres casos flora s'utilitza amb un sentit no restringit a 'planta' (per exemple, en flora intestinal o flora vaginal).
    . Els equivalents castellans són flora fúngica, flora micológica, funga, micobiota i micoflora; els francesos, flore fongique, flore mycologique i mycoflore; els italians, flora micologica, funga i micoflora; els anglesos, funga, fungus flora, fungus population, mycobiota, mycoflora i mycology, i l'alemany, Pilzflora.

    - Una micoteca (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una col·lecció de fongs, sovint ordenats de manera sistemàtica, que generalment s'utilitza per a la recerca o l'ensenyament.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
    (1) És lingüísticament adequada i transparent, ja que està formada a partir de la forma prefixada mico- (del grec mýkes, 'fong' o 'bolet') i la forma sufixada -teca (del grec théke, 'dipòsit').
    (2) És anàloga a altres denominacions del mateix àmbit de la biologia, com ara brioteca o genoteca.
    (3) És la forma utilitzada actualment i té el vistiplau dels especialistes.
    (4) Es documenta en obres lexicogràfiques catalanes i molts contextos d'especialitat.
    (5) És anàloga a les formes d'altres llengües.
    . En canvi, la forma *herbari micològic, que havia tingut un cert ús, ara tendeix a ser substituïda per la forma micoteca, semànticament més precisa.
    . Els equivalents castellans són herbario de hongos, micetoteca i micoteca; els francesos, collection mycologique, herbier de champignons i mycothèque, i els anglesos, fungus culture collection, mycological collection i mycotheca.

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de funga i micoteca al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Precisions terminològiques sobre els fongs, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/193/).

       
  • 1530881   baca  <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües> baca
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>

    Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

    L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

    Amb relació als equivalents,
    - la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
    - les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
    - les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

    El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

    Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

    Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

    • ca baca
    • ca bongo sin. compl.
    • ca nubaca sin. compl.
    • ca yambasa del sud sin. compl.
    • de Baca
    • de Bango sin. compl.
    • de Bongo sin. compl.
    • de Nubaca sin. compl.
    • en Baca
    • en Bongo sin. compl.
    • en Nubaca sin. compl.
    • en Yambasa del sur sin. compl.
    • es baca
    • es bongo sin. compl.
    • es nubaca sin. compl.
    • es yambasa del sur sin. compl.
    • eu baca
    • eu bongo sin. compl.
    • eu nubaca sin. compl.
    • eu yambasa del sur sin. compl.
    • fr nubaca
    • fr baca sin. compl.
    • fr bango sin. compl.
    • fr bongo sin. compl.
    • fr yambassa du Sud sin. compl.
    • gl baca
    • gl bongo sin. compl.
    • gl nubaca sin. compl.
    • gl yambasa do sur sin. compl.
    • it baca
    • it bongo sin. compl.
    • it nubaca sin. compl.
    • it yambasa del sur sin. compl.
    • nl Baca
    • nl Bango sin. compl.
    • nl Bongo sin. compl.
    • nl Nubaca sin. compl.
    • pt baca
    • pt bongo sin. compl.
    • pt nubaca sin. compl.
    • pt yambasa del sur sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Camerun>

    El baca és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el baca; el kalong, el mmala i l'elip; i el gunu. El territori tradicional del baca se situa al poble de Bongo, al cantó de Yangben.

    Pel que fa al nombre de parlants del baca, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors és d'unes 4.500 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa, unes 800.

    El baca no s'ha de confondre amb el baka, parlat al nord del Camerun i que forma part de la família afroasiàtica.

       
  • 2642896   bogos  <Botànica> bogos
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca bogos, n m pl
    • nc Brassica oleracea L. var. capitata L. subvar. elliptica

    <Botànica > crucíferes / brassicàcies>

    Nota: Els bogos o vogos, a Mallorca, són els eriçons de mar. La semblança d'una col tancada amb una garota deu haver motivat el nom de la planta. DCVB-E recull vogo com a «col que no s'ha desacopat (Sencelles)».

       
  • 161540   bongo  <Zoologia > Mamífers> bongo
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

    • ca bongo, n m
    • es bongo
    • fr bongo
    • en bongo
    • nc Boocercus euryceros
    • nc Tragelaphus eurycerus

    <Zoologia > Mamífers>

       
  • 3198797   cavanil·lèsia platanifòlia  <Botànica> cavanil·lèsia platanifòlia
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

    • ca cavanil·lèsia platanifòlia, n f
    • es balso
    • es barrigón
    • es barrigudo
    • es bongo
    • es ceibo
    • es cuipo
    • es hamati
    • es hammatti
    • es macondo
    • es malambo
    • es pretino
    • es quipo
    • nc Cavanillesia platanifolia

    <Botànica>

    Nota: Planta de la família de les bombacàcies.

       
  • 3211795   fongs  <Medi ambient > Gestió ambiental> fongs
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

    • ca fongs, n m pl
    • es hongos
    • fr champignons
    • en fungi

    <Gestió ambiental > Conceptes generals>

    Conjunt d'organismes unicel·lulars o pluricel·lulars, amb el cos constituït per hifes que formen un miceli, sense clorofil·la, de vida sapròfita, paràsita o simbiòtica, que normalment viuen al sòl o a l'aigua.

    Nota: Els fongs són classificats i agrupats en un regne propi, el regne dels fongs, o com una divisió dins el regne de les plantes.

       
  • 2754254   micoteca  <Botànica> micoteca
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

    Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

    • ca micoteca, n f
    • es herbario de hongos, n m
    • es micetoteca, n f
    • es micoteca, n f
    • fr collection mycologique, n f
    • fr herbier de champignons, n m
    • fr mycothèque, n f
    • en fungus culture collection, n
    • en mycological collection, n
    • en mycotheca, n

    <Botànica>

    Col·lecció de fongs, sovint ordenats de manera sistemàtica, que generalment s'utilitza per a la recerca o l'ensenyament.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell supervisor en l'aprovació dels termes funga (sin. micobiota; sin. compl. micoflora) i micoteca:

    S'aproven les formes funga, micobiota i micoflora, com a sinònimes (micoflora com a sinònim complementari de les anteriors), juntament amb el terme relacionat micoteca, pels motius següents:

    Pel que fa a funga,

    ·és una forma que ja es documenta en català i que alguns especialistes han començat a fer servir com a alternativa a la forma tradicional micoflora, que consideren semànticament inadequada perquè actualment els fongs ja no es classifiquen taxonòmicament dins el grup de les plantes (flora), sinó en un regne propi (el regne Fungi);(1)

    ·lingüísticament és una solució creada a imatge dels termes flora i fauna, si bé tant flora com fauna són substantius existents en llatí, mentre que funga, no;

    ·és, en tot cas, una forma transparent, que s'identifica fàcilment amb el concepte;

    ·es documenta també en altres llengües;

    ·és una forma proposada i defensada per experts del sector.

    Quant a micobiota, creada probablement per analogia formal amb microbiota, sinònim de flora,

    ·és també una forma documentada en català i, com funga, és utilitzada per alguns experts com a alternativa a la forma tradicional micoflora, que consideren semànticament inadequada;

    ·està formada per la forma prefixada del grec mýkes, 'fong', 'bolet', i el substantiu català biota, que malgrat que al diccionari normatiu es defineixi com el "Conjunt de la flora i la fauna d'un país o d'un biòtop", etimològicament té el sentit encara més genèric de 'gènere de vida'; és, per tant, una forma lingüísticament adequada, tant des del punt de vista formal com semàntic;

    ·en altres llengües es documenta la designació paral·lela, també referida al mateix concepte;

    ·és una forma proposada i defensada per experts del sector.

    Pel que fa a micoflora (de la forma prefixada mico-, del mot grec mýkes, que significa 'fong' o 'bolet', i el substantiu flora, que fa referència, segons el diccionari normatiu, al "Conjunt de les diferents plantes que creixen espontàniament en una regió o pertanyen a un període geològic"),

    ·és la designació tradicional del concepte, juntament amb les variants menys utilitzades flora micològica o flora fúngica;

    ·per bé que, tenint en compte la classificació taxonòmica actual, pot argumentar-se que és una forma semànticament inadequada, perquè els fongs no pertanyen al grup de les plantes (flora es refereix a plantes), és una forma amb molta tradició i àmpliament utilitzada i documentada, tant en català com (la designació anàloga) en les altres llengües;

    ·cal tenir en compte, de fet, que el substantiu flora no sempre fa referència a plantes, sinó que té un significat més ampli: en els casos de flora intestinal o flora vaginal, per exemple, fa referència a microorganismes;

    ·alguns especialistes, malgrat que són conscients del problema semàntic d'aquesta denominació, s'han mostrat partidaris de no bandejar-la per respecte a la tradició que té; cal tenir en compte, de fet, que en biologia el respecte a la tradició és un principi important, per poder mantenir la vigència i l'accessibilitat de les grans obres antigues.

    Finalment, pel que fa al terme relacionat micoteca,

    ·és la forma utilitzada actualment per a designar el concepte;

    ·es documenta ja en obres lexicogràfiques catalanes i en nombrosos contextos d'especialitat;

    ·és lingüísticament adequada i transparent: està formada a partir de la forma prefixada mico-, del mot grec mýkes, que significa 'fong' o 'bolet', i la forma sufixada també d'origen grec -teca, del mot grec théke, 'dipòsit';

    ·és formalment anàloga a altres denominacions del mateix àmbit de la biologia, com ara brioteca o genoteca;

    ·en altres llengües s'utilitza la designació anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    La forma herbari micològic, que havia tingut un cert ús per a designar aquest darrer concepte, actualment es tendeix a substituir per la forma aprovada (micoteca).

    (1)El diccionari normatiu, de fet, exclou explícitament els fongs de la definició de planta: "Vegetal que fa la fotosíntesi i té organització complexa, com ara les plantes amb flor, les falgueres i les molses, excloent-ne els fongs, els líquens i les algues més simples."

    [Acta 561, 20 de juny de 2013]

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web