Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 1 resultat exacte, 1 resultat parcialment coincident i 0 resultats aproximats per a la cerca “cervesificació” dins totes les àrees temàtiques

  • 3172742   cervesificació  <Indústria > Indústria alimentària > Cervesificació> cervesificació
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

    Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

    • ca cervesificació, n f
    • es elaboración de cerveza, n f
    • es fabricación de cerveza, n f
    • fr brassage, n m
    • it birrificazione, n f
    • en brewing, n
    • en brewing process, n
    • de Bierbrauen, n n

    <Indústria > Indústria alimentària > Cervesificació>

    Conjunt de les operacions i els processos propis de l'elaboració de la cervesa.

    Nota: 1. La cervesificació té quatre fases bàsiques: el maltatge, la maceració, la cocció i la fermentació.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cervesificació:

    S'aprova la denominació cervesificació pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès brewing;

    ·és una denominació sintètica, ben formada lingüísticament (del substantiu cervesa, del llatí cervesia, i el sufix també d'origen llatí -ific(ar) 'convertir en') i motivada des del punt de vista semàntic;

    ·és anàloga a altres substantius ja normatius, com ara vinificació o panificació, que denominen també el conjunt d'operacions i processos destinats a obtenir un producte determinat (vi, en el cas de vinificació; pa, en el cas de panificació);

    ·en italià es documenta la designació anàloga birrificazione;

    ·té l'aval d'especialistes del sector.

    El Consell Supervisor fa notar que tot i que cervesificació és una designació neològica, sense ús entre els especialistes, pot resultar útil en contextos en què calgui referir-se de manera tècnica al conjunt de les operacions del procés d'elaboració de cervesa, sens perjudici d'ús de denominacions descriptives com ara elaboració de cervesa o fabricació de cervesa.

    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 3185449   0 CRITERI Cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, brassatge, braceig, bracejat o bracejament?  <Indústria. Energia> , <Criteris> 0 CRITERI Cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, brassatge, braceig, bracejat o bracejament?
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, brassatge, braceig, bracejat o bracejament?
    • es (0 cervesificació) elaboración de cerveza, n f
    • es (0 cervesificació) fabricación de cerveza, n f
    • es (1 maltatge) malteado, n m
    • es (2 maceració) braceado, n m
    • es (2 maceració) maceración, n f
    • es (3 cocció) cocción, n f
    • es (4 fermentació) fermentación, n f
    • fr (0 cervesificació) brassage, n m
    • fr (1 maltatge) maltage, n m
    • fr (2 maceració) brassage, n m
    • fr (2 maceració) empâtage, n m
    • fr (3 cocció) cuisson, n f
    • fr (4 fermentació) fermentation, n f
    • it (0 cervesificació) birrificazione, n f
    • it (1 maltatge) maltaggio, n m
    • it (2 maceració) ammostamento, n m
    • it (2 maceració) macerazione, n f
    • it (3 cocció) bollitura, n f
    • it (4 fermentació) fermentazione, n f
    • en (0 cervesificació) brewing, n
    • en (0 cervesificació) brewing process, n
    • en (1 maltatge) malting, n
    • en (2 maceració) mashing, n
    • en (3 cocció) boiling, n
    • en (4 fermentació) fermentation, n

    <Indústria. Energia > Indústria alimentària> , <Criteris lingüístics > Casos concrets>

    Tant cervesificació (nom femení), com maltatge (nom masculí), com maceració (nom femení), com cocció (nom femení) i com fermentació (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents, tots relatius al procés d'elaboració de la cervesa. En canvi, no es consideren adequades en català les formes *brassatge, *braceig, *bracejat ni *bracejament.

    - La cervesificació (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el conjunt d'operacions i processos propis de l'elaboració de la cervesa.
    . Sovint s'hi fa referència amb formes descriptives, com ara elaboració de cervesa o fabricació de cervesa.
    . Els motius de la tria de cervesificació, una forma amb poc ús, són els següents:
    (1) És una denominació sintètica, que pot resultar útil en contextos que requereixin brevetat i precisió.
    (2) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, creada a partir del nom cervesa i el sufix -ificar, 'convertir en'.
    (2) És paral·lela a altres denominacions de processos de producció d'aliments, com ara vinificació o panificació.
    (3) Té l'aval de diversos especialistes.
    (4) Es documenta la forma anàloga en italià.
    . L'equivalent castellà és fabricación de cerveza; el francès, brassage; l'italià, birrificazione, i els anglesos, brewing i brewing process.

    En canvi, els termes següents designen fases diferents del procés de cervesificació:

    - El maltatge (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), que és la primera fase de la cervesificació, durant la qual es converteix el cereal en malta.
    . L'equivalent castellà és malteado; el francès, maltage; l'italià, maltaggio, i l'anglès, malting.

    - La maceració (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), que és la segona fase de la cervesificació, durant la qual es barreja la malta triturada amb aigua i se sotmet la mescla (anomenada mestura) a diferents temperatures mentre es va remenant de manera regular.
    . Els motius de la tria de maceració són els següents:
    (1) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, creada a partir del verb macerar (segons el diccionari normatiu, "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius").
    (2) Es recull en obres terminològiques i enciclopèdiques catalanes.
    (3) És àmpliament coneguda i utilitzada en el sector.
    (4) Té l'aval de diversos especialistes.
    (5) Es documenten formes anàlogues en castellà i italià.
    . En canvi, l'adaptació del francès *brassatge resulta innecessària i no justificada en català, i les creacions *braceig, *bracejat i *bracejament, tot i ser adequades a partir del verb propi bracejar, no tenen ús ni tradició.
    Els equivalents castellans són braceado i maceración; els francesos, brassage i empâtage; els italians, ammostamento i macerazione, i l'anglès, mashing.

    - La cocció (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que és la tercera fase de la cervesificació, durant la qual se sotmet el most a una temperatura elevada per un període de temps determinat, amb l'objectiu d'esterilitzar-lo.
    . Els motius de la tria de cocció són els següents:
    (1) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, procedent directament del llatí (coctio -onis), que s'ajusta al significat del verb coure ("Sotmetre a l'acció del foc (alguna cosa) perquè adquireixi determinades propietats").
    (2) Es recull en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes.
    (3) S'utilitza habitualment en l'àmbit.
    (4) Té l'aval de diversos especialistes.
    (5) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
    . L'equivalent castellà és cocción; el francès, cuisson; l'italià, bollitura, i l'anglès, boiling.

    - La fermentació (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que és la quarta i última fase de la cervesificació, durant la qual es fan actuar determinats llevats sobre el most, siguin afegits o procedents de l'ambient, a fi que el sucre es transformi en alcohol.
    . Els motius de la tria de fermentació són els següents:
    (1) És una forma motivada semànticament.
    (2) Es documenta en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes.
    (3) S'utilitza habitualment en l'àmbit.
    (4) Té l'aval de diversos especialistes.
    (5) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
    . L'equivalent castellà és fermentación; el francès, fermentation; l'italià, fermentazione, i l'anglès, fermentation.

    Nota: 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha normalitzat altres termes relatius a l'elaboració de la cervesa:
    - La mestura, que és la mescla de malta triturada i aigua que es fa durant la fase de maceració. Mestura és una forma normalitzada com a alternativa a Maische, d'origen alemany, i a l'equivalent anglès mash, força utilitzats en el sector; es tracta d'una forma ja existent en català, transparent i amb un significat pròxim ('Mescla de blat i sègol o ordi') però poc coneguda, fet que pot ajudar a especialitzar-la amb aquest sentit.
    - El most, que és el líquid ensucrat aconseguit a partir de la mestura al final de la fase de maceració. És la forma habitual en l'àmbit, documentada en algunes obres lexicogràfiques, avalada pels especialitzades i utilitzada també, en formes anàlogues, en altres llengües.
    -La llupolització, que consisteix a afegir llúpol al most durant la fase de cocció per a aromatitzar-lo i per a frenar els processos enzimàtics. És una forma creada a partir de llúpol i el sufix -itzar (entre altres sentits, 'afegir'), paral·lela a casos com ara aromatització o alcoholització, utilitzada en l'àmbit, avalada pels especialistes i pròpia també, amb formes anàlogues, d'altres llengües romàniques.
    . S'ha preferit llupolització a *lupulització (a partir del nom llatí lupulus) per raons d'ús, tot i que totes dues formes es poden considerar correctes lingüísticament.

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, mestura, most i llupolització al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Fem cervesa en català, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/224/).

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Des del 31 de juliol a les 14.00 h fins al 31 d'agost el Servei d'Atenció Personalitzada del Cercaterm i el Servei de Documentació no estan actius. Us atendrem a partir de l'1 de setembre.Des del 31 de juliol a les 14.00 h fins al 31 d'agost el Servei d'Atenció Personalitzada del Cercaterm i el Servei de Documentació no estan actius. Us atendrem a partir de l'1 de setembre.