Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 1 resultat exacte, 4 resultats parcialment coincidents i 0 resultats aproximats per a la cerca “die” dins totes les àrees temàtiques

  • 531668   deficiència intrínseca de l'esfínter  <Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties> deficiència intrínseca de l'esfínter
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

    CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
    ISBN: 978-84-9809-032-1

    Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

    Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
    ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

    Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
    PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
    ISBN: 1-933053-06-2

    L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

    Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

    • ca deficiència intrínseca de l'esfínter
    • ca DIE sigla
    • en intrinsic sphincter deficiency
    • en ISD sigla

    <Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell genitourinari>

       

  • 511794   diè  <Indústria dels plàstics i el cautxú> diè
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

    • ca diè, n m
    • es dieno
    • fr diène
    • en diene

    <Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>

       
  • 3838416   diè  <Disciplines de suport > Química> diè
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/183/>

    Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant semestralment, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

    Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

    • ca diè, n m

    <Disciplines de suport > Química>

    Hidrocarbur que conté dos dobles enllaços en la cadena principal de la molècula.

       
  • 3233001   diè  <Química> diè
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química: Química orgànica i inorgànica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/212/>

    La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

    Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

    • ca diè, n m
    • ca diolefina, n f
    • es dieno, n m
    • es diolefina, n f
    • en diene, n
    • en diolefin, n

    <Química > Química orgànica>

    Cadascun dels poliens que contenen dos enllaços dobles en la cadena principal de la molècula.

    Nota: Si els enllaços d'un diè ocupen posicions contigües (1,2) es tracta d'un al·lè (és a dir, un diè acumulat), i si ocupen posicions 1,3, és un diè conjugat (vegeu la imatge).

    Els enllaços múltiples en aquestes posicions properes, ja sigui 1,2 o 1,3, produeixen una influència recíproca i donen una reactivitat a la molècula que és més gran que la dels alquens. Els enllaços dobles en posicions 1,4 o més distants no presenten aquesta interacció, per la qual cosa el compost que els conté és un diè aïllat.

    Els diens conjugats presenten propietats específiques que només es poden justificar mitjançant la mobilitat dels electrons π d'un sistema conjugat. Els diens conjugats i, en general, els alquens conjugats són lleugerament més estables que els diens aïllats, encara que reaccionen de manera semblant, amb reaccions com l'addició electròfila i l'oxidació, si bé difereixen en el nombre de productes diferents que se n'obtenen. Els diens conjugats tenen un comportament químic anàleg al dels alquens, per bé que amb una major velocitat de reacció. Alhora, a més de resultar-ne el producte d'addició 1,2 propi de l'addició a un alquè, es forma un producte d'addicció propi, l'1,4. Una altra reacció pròpia dels diens conjugats és la reacció de Diels-Alder.

    Vegeu també alcadiè.

       
  • 511651   etilè/propè/diè  <Productes químics> , <Indústria dels plàstics i el cautxú> etilè/propè/diè
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

    • ca etilè/propè/diè, n m
    • es etileno/propeno/dieno
    • fr éthylène/propène/diène
    • en ethylene/propene/diene

    <Indústria > Indústria química > Productes químics> , <Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web