Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 10 resultats exactes, 57 resultats parcialment coincidents i 37 resultats aproximats per a la cerca “dragó” dins totes les àrees temàtiques

  • 161820   aranya blanca  <Zoologia > Espècies pesqueres> aranya blanca
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
    ISBN 84-393-2027-2

    Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

    • ca aranya blanca, n f
    • ca aranya, n f sin. compl.
    • ca aranya monja, n f sin. compl.
    • ca dragó, n m sin. compl.
    • es araña blanca
    • es dragón
    • es escorpión
    • fr grande vive
    • en greater weever
    • nc Trachinus draco

    <Peixos>

       
  • 2770530   aranya blanca  <Zoologia > Peixos> aranya blanca
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
    - Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
    - Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

    L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

    La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca aranya blanca, n f
    • ca aranya, n f sin. compl.
    • ca aranya capçuda, n f sin. compl.
    • ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
    • ca aranya de fang, n f sin. compl.
    • ca aranya fragata, n f sin. compl.
    • ca aranya monja, n f sin. compl.
    • ca aranya negra, n f sin. compl.
    • ca aranya sardinera, n f sin. compl.
    • ca aranya vera, n f sin. compl.
    • ca aranyeta, n f sin. compl.
    • ca aranyol, n m sin. compl.
    • ca aranyot, n m sin. compl.
    • ca dragó, n m sin. compl.
    • ca dragons, n m pl sin. compl.
    • ca espasenc, n m sin. compl.
    • ca espasenca, n f sin. compl.
    • ca espasencs, n m pl sin. compl.
    • ca pinça, n f sin. compl.
    • ca pinxa, n f sin. compl.
    • ca salamó, n m sin. compl.
    • ca aranéola, n f var. ling.
    • ca aranya vera, n f var. ling.
    • ca arañya-blanca, n f var. ling.
    • ca arañya-monja, n f var. ling.
    • ca arañyol, n m var. ling.
    • ca drago, n m var. ling.
    • ca escorpión, n m var. ling.
    • ca nadela, n f var. ling.
    • ca peje aranya, n m var. ling.
    • ca salomó, n m var. ling.
    • nc Trachinus draco
    • es araña
    • es araña blanca
    • es dragón
    • es escorpión
    • fr grand vive
    • fr grande vive
    • fr petite vive
    • it tracina vipera
    • en greater weever
    • en grow-foot
    • de Hahnepoot

    <Peixos > Traquínids>

    Nota: Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

    - aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

    - aranya (INVPESQ6): Castelló

    - aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - aranya blanca (DELC): Balears

    - aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

    - aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

    - aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

    - aranya fragata (DELC): Balears

    - aranya monja (DCVB-E): Mallorca

    - aranya monja (DELC): Balears

    - aranya negra (DELC): Balears

    - aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

    - aranya vera (DCVB-E): València

    - aranya vera (DELC): Balears

    - aranya vera (EMMDENIA): Dénia

    - arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

    - arañya-monja (RPCE3): Mallorca

    - aranyeta (EMMDENIA): Dénia

    - aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

    - aranyot (EMMDENIA): Dénia

    - dragó (AGUILO): Menorca

    - dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

    - dragó (FAUNAICT): Menorca

    - dragó (RPCE3): Menorca

    - dragons (RANDA11): Menorca

    - espasencs (DCVB-E): Blanes

    - pinça (JLLE): Pollença

    - pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

    - salamó (DELC): Balear

       
  • 2646260   drago  <Botànica> drago
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca drago, n m
    • ca dragó, n m sin. compl.
    • ca dracena, n f alt. sin.
    • ca dragó de Canàries, n m alt. sin.
    • ca drago de les Canàries, n m alt. sin.
    • nc Dracaena draco (L.) L.

    <Botànica > agavàcies>

       
  • 2770265   dragó  <Zoologia > Peixos> dragó
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
    - Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
    - Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

    L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

    La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca dragó, n m
    • ca dragó lira, n m sin. compl.
    • ca dragons, n m pl sin. compl.
    • ca fardatxo, n m sin. compl.
    • ca guineu, n f sin. compl.
    • ca guineu vermella, n f sin. compl.
    • ca guineus, n f pl sin. compl.
    • ca drago, n m var. ling.
    • nc Callionymus lyra
    • nc Callionymus dracunculus var. ling.
    • es primita
    • fr dragonet lyre
    • fr dragonnet-lyre
    • en dragonet

    <Peixos > Cal·lionímids>

       
  • 163928   dragó  <Zoologia > Espècies pesqueres> dragó
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
    ISBN 84-393-2027-2

    Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

    • ca dragó, n m
    • ca dragó lira, n m sin. compl.
    • ca guineu, n f sin. compl.
    • ca guineu vermella, n f sin. compl.
    • es primita
    • fr dragonet lyre
    • en dragonet
    • nc Callionymus lyra

    <Peixos>

    Nom donat als peixos dels grups dels osteïctis, actinopterigis i perciformes, que presenten el cos sense escates, amb els ulls junts sobre el cap i el preopercle amb tres o quatre punxes, d'uns 15 a 30 centímetres de llar.

       
  • 2770262   dragó  <Zoologia > Peixos> dragó
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
    - Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
    - Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

    L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

    La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca dragó, n m
    • ca dragó petit, n m sin. compl.
    • ca fardatxo, n m sin. compl.
    • ca guineu, n f sin. compl.
    • ca llangardaix, n m sin. compl.
    • ca fardatjo, n m var. ling.
    • nc Callionymus pusillus
    • es dragón marino

    <Peixos > Cal·lionímids>

       
  • 162504   dragó  <Zoologia > Amfibis. Rèptils> dragó
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca dragó, n m
    • es salamanquesa

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Nom donat a diferents rèptils saures lacertiformes que pertanyen a la família dels gecònids, dels agàmids i dels varànids.

       
  • 204510   dragó  <Zoologia > Amfibis. Rèptils> dragó
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

    Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

    • ca dragó, n m
    • ca dragó comú, n m
    • ca dragó negre, n m sin. compl.
    • es salamanquesa común
    • fr tarente de Mauritanie
    • it tarantola
    • en Moorisch gecko
    • de Mauergecko
    • nc Tarentola mauritanica

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Rèptil saure de la família dels gecònids de cos escamós i de color gris amb taques fosques, d'uns 15 centímetres de llargària i amb una formació adhesiva als dits.

       
  • 2770266   pau  <Zoologia > Peixos> pau
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
    - Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
    - Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

    L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

    La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca pau, n m
    • ca aferra-roques, n m sin. compl.
    • ca aferrapedres, n m sin. compl.
    • ca dragó, n m sin. compl.
    • ca ferrapedres, n m sin. compl.
    • ca guineu, n f sin. compl.
    • ca guineu vermella, n f sin. compl.
    • ca rara, n f sin. compl.
    • ca dragons, n m pl var. ling.
    • ca ferrapedreres, n m var. ling.
    • ca ferrepedres, n m var. ling.
    • nc Callionymus maculatus
    • nc Callionymus admirabilis var. ling.
    • nc Callyonimus maculatus var. ling.
    • es lagarto
    • fr dragonet tachetée
    • en spotted dragonet

    <Peixos > Cal·lionímids>

       
  • 2770527   quetsémper  <Zoologia > Peixos> quetsémper
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
    - Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
    - Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

    L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

    La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca quetsémper, n m
    • ca boixacriades, n m sin. compl.
    • ca dragó, n m sin. compl.
    • ca llangardaix, n m sin. compl.
    • ca moll d'ombra, n m sin. compl.
    • ca peix de Sant Francesc, n m sin. compl.
    • ca saltabardisses, n m sin. compl.
    • ca saltabarques, n m sin. compl.
    • ca saltamurades, n m sin. compl.
    • ca sorell, n m sin. compl.
    • ca boixatriades, n m var. ling.
    • ca cap-sempa, n m var. ling.
    • ca capsampé, n m var. ling.
    • ca capsamper, n m var. ling.
    • ca capsempa, n m var. ling.
    • ca capsempe, n m var. ling.
    • ca hermano, n m var. ling.
    • ca peix de San Francesch, n m var. ling.
    • ca peix de San Franch, n m var. ling.
    • ca peix de Sant Franc, n m var. ling.
    • ca peix de Sant Francesch, n m var. ling.
    • ca salta-barcas, n m var. ling.
    • ca salta-bardissas, n m var. ling.
    • ca salta-muradas, n m var. ling.
    • ca soréll, n m var. ling.
    • nc Synodus saurus
    • nc Salmo saurus var. ling.
    • nc Saurus lacerta var. ling.
    • nc Synodus cynereus var. ling.
    • es peix de S. Franch
    • es pez de San Francisco
    • fr poisson-lézard de l'Atlantique
    • en Atlantic lizardfish

    <Peixos > Sinodòntids>

       

Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web