Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 2 resultats exactes, 1 resultat parcialment coincident i 4 resultats aproximats per a la cerca “gòspel” dins totes les àrees temàtiques

  • 3193142   gòspel  <Arts > Música > Estils musicals> gòspel
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels estils musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015 (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/204/>

    • ca gòspel, n m
    • es gospel, n m
    • es góspel, n m
    • fr gospel, n m
    • en gospel, n

    <Estils musicals>

    Estil musical d'origen religiós originat al començament del segle XX als Estats Units entre la població afroamericana, que es caracteritza per polifonies i síncopes.

    Nota: El gòspel deriva dels himnes evangèlics del ressorgiment protestant del segle XIX.

       
  • 3194572   gòspel  <Música> gòspel
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

    Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

    • ca gòspel, n m
    • es gospel, n m
    • es góspel, n m
    • fr gospel, n m
    • en gospel, n

    <Música>

    Estil musical d'origen religiós originat al començament del segle XX als Estats Units entre la població afroamericana, que es caracteritza per polifonies i síncopes.

    Nota: 1. El gòspel deriva dels himnes evangèlics del ressorgiment protestant del segle XIX.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

    Nota: 3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme gòspel:

    El Consell Supervisor opta en aquest cas per l'adaptació del substantiu a l'ortografia catalana, tenint en compte, sobretot, que és una adaptació simple, que fa variar molt poc la denominació de partida i permet identificar el concepte sense problema.

    D'altra banda, davant la vacil·lació entre l'accentuació góspel (tancada) i gòspel (oberta), el Consell Supervisor opta finalment per l'accent obert, que, en els dialectes que fan reducció vocàlica, facilita la pronúncia de la e àtona com a neutra, tal com, per defecte, recomana la normativa. Cal tenir present que les vocals e i o tòniques anteriors a una vocal final es pronuncien majoritàriament obertes en aquests dialectes: c[ò]ct[«]l, [è]ur[u], Cr[è]t[«], Rh[ò]d[«]s.

    Formalment, gòspel segueix l'analogia d'altres manlleus adaptats com ara còctel o òfset (però s'allunya, per exemple, de córner).

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       

  • 3354347   0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats  <Criteris> 0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats
    • ca A.1 Manlleu adoptat: edelweiss (EXEMPLE), n m
    • ca A.2 Manlleu adaptat a partir de la grafia: túnel (EXEMPLE), n m
    • ca A.2 Manlleu adaptat a partir de la pronúncia: futbol (EXEMPLE), n m
    • ca A.2 Manlleu adaptat morfològicament: galeta (EXEMPLE), n f
    • ca B.3 Manlleu de llengua general: espagueti (EXEMPLE), n m
    • ca B.3 Manlleu especialitzat: warrant (EXEMPLE), n m
    • ca B.4 Manlleu introduït: falàfel (EXEMPLE), n m
    • ca B.4 Manlleu no introduït: kopje (EXEMPLE), n m
    • ca B.5 Manlleu internacionalitzat: rock (EXEMPLE), n m
    • ca B.6 Manlleu gràficament modificable: gòspel (EXEMPLE), n m
    • ca B.6 Manlleu gràficament no modificable: new age (EXEMPLE), n f

    <Criteris lingüístics > Qüestions generals > Creació de denominacions>

    Un manlleu és una paraula que una llengua agafa d'una altra llengua. Es tracta per tant, d'un dels procediments possibles per a crear denominacions, en aquest cas amb recursos no propis de la llengua que acull el manlleu.

    Com tots els procediments de creació lèxica, els manlleus enriqueixen una llengua. Ara bé, si fos el recurs únic o majoritari, la llengua perdria la seva capacitat creativa, que també és un dels elements que caracteritzen tota llengua.

    A. INCORPORACIÓ DE MANLLEUS EN UNA LLENGUA

    La incorporació de manlleus es pot fer seguint dues vies diferents:

    (1) Adopció: S'incorpora el manlleu mantenint la forma que té en la llengua de procedència.
    . Avantatges: Manté la unitat formal amb el mot original.
    . Inconvenients: Introdueix excepcions a la llengua, de manera que dificulta l'accés dels usuaris a la pronúncia i la grafia del manlleu.
    Ex.: blues, edelweiss

    (2) Adaptació: S'incorpora el manlleu adaptant-lo a les normes fonètiques i ortogràfiques de la llengua d'arribada.
    . Habitualment l'adaptació parteix de la pronúncia de la llengua original, tot i que també pot partir de la grafia de la llengua original i de l'adaptació morfològica.
    . Avantatges: Evita excepcions en la llengua, de manera que facilita l'accés dels usuaris a la forma.
    . Inconvenients: Trenca la unitat formal amb el mot original.
    Ex. 1 (adaptació de la pronúncia original): futbol (<-- football [anglès]), macarró (<-- maccarone [italià])
    Ex. 2 (adaptació de la grafia original): túnel (<-- tunnel [anglès, pronunciat tànel])
    Ex. 3 (adaptació morfològica): galeta (<-- galette [francès])

    B. CRITERIS D'ELECCIÓ

    A l'hora d'optar per l'adopció o per l'adaptació d'un manlleu, s'han de tenir en compte diversos elements. En podem destacar els següents:

    (1) Tradició de cada llengua: Hi ha llengües que tradicionalment han recorregut més a l'adopció i llengües que han recorregut més a l'adaptació.
    Ex. 1 (llengües més d'adopció): italià, anglès
    Ex. 2 (llengües més d'adaptació): català, castellà, francès

    (2) Tradició en l'àmbit: Cada àmbit d'especialitat segueix una determinada tendència a l'hora d'incorporar manlleus.
    Ex.: En música, són freqüents els manlleus no adaptats (com ara molts italianismes).

    (3) Grau d'especialització: En paraules d'especialitat es tendeix a l'adopció, i en paraules de llengua general, a l'adaptació.
    Ex. 1 (paraules d'especialitat): blizzard, warrant
    Ex. 2 (paraules de llengua general): espagueti (<-- spaghetti [italià]), esquí (<-- ski [francès])

    (4) Grau d'introducció del referent: En referents existents en el país d'arribada és més fàcil l'adaptació, i en referents només existents en la llengua original, l'adopció.
    Ex. 1 (referent introduït): falàfel
    Ex. 2 (referent no existent): kopje [tipus de relleu d'Àfrica i Austràlia]

    (5) Grau d'internacionalitat de la forma: Com més internacional és la forma del manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
    Ex.: rock

    (6) Abast gràfic de l'adaptació: Com més ha de canviar la forma d'un manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
    Ex.: gòspel (<-- gospel [anglès), però new age (<-- new age [anglès], per evitar *niu eix])

    D'una manera general, s'ha de valorar que el creixement dels intercanvis entre cultures i del coneixement de llengües dels parlants fa que cada vegada resulti menys estranya la presència de manlleus adoptats en la forma original.

    Nota: 1. Per a completar la informació sobre els diversos procediments de creació de denominacions, podeu consultar la fitxa CRITERI Denominació (0): Creació.

    Nota: 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Els xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.

    Nota: 3. Podeu consultar el document de criteri original, El carpaccio i els macarrons combinen? Per què alguns manlleus s'adapten i els altres no?, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/266/).

       

  • 511552   cospell  <Indústria bàsica i productes metàl·lics> cospell
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

    • ca cospell, n m
    • es cospel
    • fr flan
    • en blank

    <Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>

       
  • 444566   cospell  <Ciències socials > Arqueologia> cospell
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

    • ca cospell, n m
    • es cospel
    • es flan
    • en blank

    <Arqueologia > Treball de laboratori > Numismàtica>

    Disc metàl·lic llis, preparat per a gravar-hi els tipus d'anvers i de revers de la moneda.

       
  • 3701529   cospell  <Economia > Finances > Sistemes monetaris> cospell
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

    • ca cospell, n m
    • es cospel, n m
    • es flan, n m sin. compl.
    • es plancheta, n f sin. compl.
    • fr flan, n m
    • en planchet, n
    • en blank, n sin. compl.

    <Economia > Finances > Sistemes monetaris>

    Peça metàl·lica llisa preparada per a gravar-hi els tipus d'anvers i de revers, en l'encunyació de la moneda.

       
  • 149167   evangeliari  <Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia> evangeliari
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca evangeliari, n m
    • es evangeliario
    • fr évangéliaire
    • en evangeliary
    • en gospel book

    <Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

    Llibre, generalment adornat, que conté el text dels evangelis de la missa.

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web