Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 4 resultats exactes, 0 resultats parcialment coincidents i 43 resultats aproximats per a la cerca “gigre” dins totes les àrees temàtiques

  • 34600   gigre  <Pesca> gigre
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca gigre, n m
    • es chigre
    • es maquinilla de carga
    • es torno compuesto
    • es winche
    • fr treuil
    • fr treuil à double puissance
    • en crab
    • en double-purchase winch
    • en winch
    • de Bockwinde
    • de Winch

    <Pesca>

    Torns de construcció senzilla que porten a bord les barques del bou per poder fer més força quan han de cobrar l'ormeig.

       
  • 185703   gigre  <Transports > Transport marítim> gigre
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca gigre, n m
    • es chigre
    • es maquinilla
    • fr treuil
    • en winch

    <Transports > Transport marítim>

    Màquina d'eix horitzontal, que porten a bord les embarcacions, destinada a facilitar la càrrega i descàrrega de mercaderies.

       
  • 774026   gigre  <Esports> gigre
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/114/>

    • ca gigre, n m
    • es chigre
    • es maquinilla
    • es winch
    • fr winch
    • en winch

    <Esport > Esports nàutics > Vela>

    Torn petit que serveix per a tibar drisses i escotes.

       
  • 854940   gigre  <Transports > Transport marítim > Navegació tradicional> gigre
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

    SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>

    Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

    • ca gigre, n m

    <Navegació tradicional>

    Llevador que porten a bord les barques de bou per cobrar l'ormeig.

       


  • 3708745   0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)  <Zoologia> , <Criteris> 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
    • ca 2B1e. Denominació descriptiva comportament: barrinadora del gerani (EXEMPLE), n f
    • ca B1a. Denominació descriptiva distribució: muntanyesa aranesa (EXEMPLE), n f
    • ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de dibuix), n f
    • ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: bruna de secà (EXEMPLE de coloració), n f
    • ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: sàtir gran (EXEMPLE de mida), n m
    • ca B1c. Denominació descriptiva planta: cuetes del melgó (EXEMPLE), n f
    • ca B1d. Denominació descriptiva hàbitat: aurora de guaret (EXEMPLE), n f
    • ca B1e. Denominació descriptiva comportament: muntanyesa tardana (EXEMPLE), n f
    • ca B2a. Adaptació complement nom científic: apol·lo (EXEMPLE), n m
    • ca B2b. Adaptació nucli nom científic: sàtir (EXEMPLE), n m
    • ca B3. Calc d'una altra llengua: papallona tigre (EXEMPLE de calc de l'anglès), n f

    <Ciències de la vida > Zoologia > Insectes> , <Criteris lingüístics > Qüestions generals > Creació de denominacions>

    La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

    A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.

    B. TIPUS DE FORMACIÓ

    Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.

    B1. Denominació descriptiva
    Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.

    (a) Referència a la morfologia
    . Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
    Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
    . Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
    Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
    . Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
    Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)

    (b) Referència a la distribució
    . S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
    Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
    Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
    . Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
    Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
    Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.

    (c) Referència a la planta de què s'alimenten
    . S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
    Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
    Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
    . Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.

    (d) Referència a l'hàbitat
    . S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
    Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
    Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)

    (e) Referència al comportament
    . S'hi poden referir el nucli i el complement.
    Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)

    B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
    Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:

    (a) Complement del nom científic
    . S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
    Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)

    (b) Nucli del nom científic
    . Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
    Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)

    B3. Analogia a partir de llengües properes

    En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
    Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).

    Nota: 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf).

       
  • 452460   bom sogi  <Esports > Esports de combat > Taekwondo> bom sogi
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
    ISBN 84-7739-241-2

    Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

    • ca bom sogi, n m
    • ca posició del tigre, n f sin. compl.
    • es bom sogui
    • es posición del tigre
    • fr beom seogui
    • fr position du chat
    • fr position du tigre
    • en beom seogi
    • en tiger stance

    <Esports > Esports de combat > Taekwondo>

    Posició en què les cames es mantenen una mica doblegades mentre el taló avançat s'aixeca de terra.

       
  • 775979   bom sogi  <Esports> bom sogi
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/114/>

    • ca bom sogi, n m
    • ca posició del tigre, n f sin. compl.
    • es bom sogui
    • es posición del tigre
    • fr beom seogui
    • fr position du chat
    • fr position du tigre
    • en beom seogi
    • en tiger stance

    <Esport > Esports de combat > Taekwondo>

    Posició consistent a mantenir les cames una mica flexionades i el taló de davant aixecat.

       
  • 162148   camaleó tigre  <Zoologia > Amfibis. Rèptils> camaleó tigre
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca camaleó tigre, n m
    • fr caméleon tigre
    • en tiger chameleon
    • nc Chamaeleo tigris

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

       
  • 165447   cròtal tigre  <Zoologia > Amfibis. Rèptils> cròtal tigre
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca cròtal tigre, n m
    • en tiger rattlesnake
    • nc Crotalus tigris

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

       
  • 2752278   flic-flac endavant  <Arts > Circ> flic-flac endavant
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

    • ca flic-flac endavant, n m
    • ca salt del tigre, n m
    • es flic-flac adelante
    • es salto del tigre
    • fr flic-flac avant
    • it flic-flac avanti
    • en front handspring

    <Circ > Especialitats circenses > Acrobàcia>

    Acrobàcia consistent a fer un salt endavant, recolzar-se momentàniament amb les mans i impulsar-se per acabar en posició dempeus.

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web