S'han trobat 3 resultats exactes, 1 resultat parcialment coincident i 1 resultat aproximat per a la cerca “marejol” dins totes les àrees temàtiques
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.
<Física > Meteorologia>
Mar amb onades que oscil·len entre 0,1 i 0,5 m, corresponent al grau 2 de l'escala de Douglas.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
<Geografia física > Hidrologia>
Mar amb onades que oscil·len entre 0,1 i 0,5 m, corresponent al grau 2 de l'escala de Douglas.
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
<Navegació tradicional>
Mar amb onades que oscil·len entre els 10 i els 50 cm d'alçada.
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
<Ciències de la Terra > Meteorologia> , <Criteris lingüístics > Casos concrets>
Tant mar plana (nom femení), com mar arrissada (nom femení), com marejol (nom masculí), com maror (nom femení) i com forta maror (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos estats de la mar en l'escala de Douglas (concretament, dels graus 0 al 4, per a una escala de nou graus):
- La mar plana (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una mar sense onades, corresponent al grau 0 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar llana; el francès, mer calme; l'italià, mare calmo, i l'anglès, calm sea.
- La mar arrissada (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades de menys de 0,1 m d'alçada, corresponent al grau 1 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar rizada; el francès, mer ridée; l'italià, mare quasi calmo, i l'anglès, rippled sea.
- El marejol (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,1 i 0,5 m d'alçada, corresponent al grau 2 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejadilla; el francès, mer belle; l'italià, mare poco mosso, i l'anglès, smooth sea.
- La maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m d'alçada, corresponent al grau 3 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejada; el francès, mer peu agitée; l'italià, mare mosso, i l'anglès, slight sea.
- La forta maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m d'alçada, corresponent al grau 4 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és fuerte marejada; el francès, mer agitée; l'italià, mare molto grosso, i l'anglès, moderate sea.
Nota: 1. L'escala de Douglas és un sistema d'estimació de l'estat de la mar que distingeix deu casos (del grau 0 al 9), segons quines siguin les dimensions de les ones.
Nota: 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?, que recull els estats de la mar dels graus 5 al 9 en l'escala de Douglas.
Nota: 3. Podeu consultar les fitxes completes de mar plana, mar arrissada, marejol, maror i forta maror al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?, en el blog del TERMCAT (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/12/11/quina-diferencia-hi-ha-entre-mar-desfeta-i-mar-molta-alta/).
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant semestralment, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.
Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.
<.FITXA MODIFICADA 2015> , <Bioquímica i biologia molecular> , <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Planta herbàcia perenne de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d'alt, que es fa en erms, runes, marges i ribatges d'arreu dels Països Catalans. Les fulles i les summitats florals, que es cullen a la primavera o l'estiu, en infusió han estat emprades com a diürètiques i contra les digestions pesades, la clorosi, l'histerisme, la tos, la diarrea, els dolors reumàtics i l'arrítmia cardíaca.
Consultes terminològiques
Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.
Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica
© TERMCAT, Centre de Terminologia 2018 