Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 2 resultats exactes, 2 resultats parcialment coincidents i 119 resultats aproximats per a la cerca “monsó” dins totes les àrees temàtiques

  • 3912626   monsó  <Física > Meteorologia> monsó
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

    JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

    • ca monsó, n m
    • es monzón
    • fr mousson
    • en monsoon

    <Meteorologia > Variable atmosfèrica > Vent > Classificació>

    Vent que bufa entre un continent i l'oceà pròxim quan hi ha un escalfament diferencial fort entre un i l'altre i que forma part de la circulació general atmosfèrica.

       
  • 416863   monsó  <Geografia > Geografia física> monsó
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

    • ca monsó, n m
    • es monzón
    • fr mousson
    • en monsoon

    <Geografia física > Climatologia>

    Vent periòdic d'alternança anual propi de l'oceà Índic i de la costa oriental de l'Àsia, que bufa predominantment del sud-oest des del maig fins al setembre i del nord-est des de l'octubre fins al desembre.

    Nota: Per extensió, vent que bufa entre un continent i l'oceà pròxim quan hi ha un escalfament diferencial fort entre l'un i l'altre.

       

  • 3912627   monsó d'estiu  <Física > Meteorologia> monsó d'estiu
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

    JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

    • ca monsó d'estiu, n m
    • es monzón de verano
    • fr mousson d'été
    • en summer monsoon

    <Meteorologia > Variable atmosfèrica > Vent > Classificació>

    Monsó que bufa durant l'estiu des del mar cap a la terra.

       
  • 3912628   monsó d'hivern  <Física > Meteorologia> monsó d'hivern
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

    JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

    • ca monsó d'hivern, n m
    • es monzón de invierno
    • fr mousson d'hiver
    • en winter monsoon

    <Meteorologia > Variable atmosfèrica > Vent > Classificació>

    Monsó que bufa durant l'hivern des de la terra cap al mar.

       

  • 2979187   0 CRITERI Mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror?  <Ciències de la Terra> , <Criteris> 0 CRITERI Mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror?
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror?
    • es (Grau 0: mar plana) mar llana, n f
    • es (Grau 1: mar arrissada) mar rizada, n f
    • es (Grau 2: marejol) marejadilla, n f
    • es (Grau 3: maror) marejada, n f
    • es (Grau 4: forta maror) fuerte marejada, n f
    • fr (Grau 0: mar plana) mer calme, n f
    • fr (Grau 1: mar arrissada) mer ridée, n f
    • fr (Grau 2: marejol) mer belle, n f
    • fr (Grau 3: maror) mer peu agitée, n f
    • fr (Grau 4: forta maror) mer agitée, n f
    • it (Grau 0: mar plana) mare calmo, n m
    • it (Grau 1: mar arrissada) mare quasi calmo, n m
    • it (Grau 2: marejol) mare poco mosso, n m
    • it (Grau 3: maror) mare mosso, n m
    • it (Grau 4: forta maror) mare molto mosso, n m
    • en (Grau 0: mar plana) calm sea, n
    • en (Grau 1: mar arrissada) rippled sea, n
    • en (Grau 2: marejol) smooth sea, n
    • en (Grau 3: maror) slight sea, n
    • en (Grau 4: forta maror) moderate sea, n

    <Ciències de la Terra > Meteorologia> , <Criteris lingüístics > Casos concrets>

    Tant mar plana (nom femení), com mar arrissada (nom femení), com marejol (nom masculí), com maror (nom femení) i com forta maror (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos estats de la mar en l'escala de Douglas (concretament, dels graus 0 al 4, per a una escala de nou graus):

    - La mar plana (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una mar sense onades, corresponent al grau 0 de l'escala de Douglas.
    . L'equivalent castellà és mar llana; el francès, mer calme; l'italià, mare calmo, i l'anglès, calm sea.

    - La mar arrissada (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades de menys de 0,1 m d'alçada, corresponent al grau 1 de l'escala de Douglas.
    . L'equivalent castellà és mar rizada; el francès, mer ridée; l'italià, mare quasi calmo, i l'anglès, rippled sea.

    - El marejol (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,1 i 0,5 m d'alçada, corresponent al grau 2 de l'escala de Douglas.
    . L'equivalent castellà és marejadilla; el francès, mer belle; l'italià, mare poco mosso, i l'anglès, smooth sea.

    - La maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m d'alçada, corresponent al grau 3 de l'escala de Douglas.
    . L'equivalent castellà és marejada; el francès, mer peu agitée; l'italià, mare mosso, i l'anglès, slight sea.

    - La forta maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m d'alçada, corresponent al grau 4 de l'escala de Douglas.
    . L'equivalent castellà és fuerte marejada; el francès, mer agitée; l'italià, mare molto grosso, i l'anglès, moderate sea.

    Nota: 1. L'escala de Douglas és un sistema d'estimació de l'estat de la mar que distingeix deu casos (del grau 0 al 9), segons quines siguin les dimensions de les ones.

    Nota: 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?, que recull els estats de la mar dels graus 5 al 9 en l'escala de Douglas.

    Nota: 3. Podeu consultar les fitxes completes de mar plana, mar arrissada, marejol, maror i forta maror al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?, en el blog del TERMCAT (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/12/11/quina-diferencia-hi-ha-entre-mar-desfeta-i-mar-molta-alta/).

       
  • 128110   agulla de monyo  <Imatge personal > Perruqueria. Estètica> agulla de monyo
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
    ISBN 84-393-0865-5

    Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

    • ca agulla de monyo, n f
    • es horquilla
    • fr épingle à cheveux
    • en hairpin

    <Imatge personal > Perruqueria>

    Barreta de metall doblegada per la meitat que serveix per a aguantar monyos.

       
  • 3537096   alció monjo  <Zoologia > Ocells> alció monjo
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/233/>

    Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

    Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

    Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

    Aquest diccionari forma part d'un projecte en elaboració més ampli que també recollirà els ocells passeriformes.

    • ca alció monjo, n m
    • es alción monje
    • fr martin-chasseur moine
    • en blue-headed kingfisher
    • de Einsiedlerliest
    • nc Actenoides monachus

    <31.06 Ocells > Coraciformes > Alcedínids>

       
  • 3808349   al·lucinació del monyó  <Ciències de la salut > Semiologia> , <Neurologia> , <Salut mental > Psiquiatria> al·lucinació del monyó
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/183/>

    Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant semestralment, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

    Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

    • ca al·lucinació del monyó, n f

    <Ciències de la salut > Semiologia> , <Neurologia> , <Salut mental > Psiquiatria>

    Al·lucinació cenestèsica en què hom percep un membre amputat (membre fantasma).

       
  • 539725   anastomosi d'intestí prim a monyó rectal  <Ciències de la salut > Classificació internacional de malalties> anastomosi d'intestí prim a monyó rectal
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

    CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
    ISBN: 978-84-9809-032-1

    Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

    Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
    ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

    Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
    PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
    ISBN: 1-933053-06-2

    L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

    Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

    • ca anastomosi d'intestí prim a monyó rectal
    • en anastomosis of small intestine to rectal stump

    <Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de l'aparell digestiu>

       
  • 2796084   atles mundial  <Geografia > Disciplines cartogràfiques> atles mundial
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>

    Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

    - Diccionari terminològic de cartografia
    - Diccionari terminològic de fotogrametria
    - Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
    - Diccionari terminològic de teledetecció

    La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

    • ca atles mundial, n m
    • ca atles del món, n m sin. compl.
    • ca atles universal, n m sin. compl.
    • es atlas del mundo
    • es atlas mundial
    • es atlas universal
    • fr atlas du monde
    • fr atlas mondial
    • fr atlas universel
    • it atlante del mondo
    • it atlante mondiale
    • en world atlas
    • de Weltatlas

    <Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Atles>

    Atles general la informació del qual cobreix tota la superfície terrestre.

    Nota: 1. Convé no confondre atles mundial amb atles internacional.

    2. Atles mundial és conceptualment oposat a atles regional.

    Nota: La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web