Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 3 resultats exactes, 0 resultats parcialment coincidents i 39 resultats aproximats per a la cerca “quena” dins totes les àrees temàtiques

  • 3065480   quena  <Arts > Música > Instruments musicals> quena
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari il·lustrat d'instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/206/>

    Aquesta obra forma part del projecte Viccionari, impulsat per l'associació Amical Wikimedia.

    • ca quena, n f
    • ca flauta dels Andes, n f sin. compl.
    • es quena
    • fr quena
    • en kena
    • en quena

    <Instruments musicals > Instruments aeròfons>

       
  • 3422485   quena  <Arts > Música> quena
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

    Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
    ISBN 978-84-482-5870-2

    En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

    Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

    • ca quena, n f
    • es quena
    • en kena
    • en quena

    <Música>

    Instrument musical de vent semblant a la flauta, constituït per una sola estructura tubular de canya amb dos obertures verticals i sis forats frontals, típica de la regió dels andes.

       
  • 3196525   quena  <Música > Instruments musicals> quena
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

    • ca quena, n f
    • ca flauta dels Andes, n f sin. compl.
    • es quena
    • fr quena
    • en kena
    • en quena

    <Música > Instruments musicals>

    Aeròfon de bisell de buf directe format per un tub de canya, d'uns 30 o 40 cm de longitud, amb dos nusos, proveït de cinc o sis forats més un altre per al polze.

    Nota: La quena és una de les flautes més antigues en ús de les cultures sud-americanes, especialment a Xile i al Perú.

       


  • 1516777   aquesta camisa queda molt bé amb aquests pantalons  <Economia. Empresa > Comerç > Grans magatzems> aquesta camisa queda molt bé amb aquests pantalons
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>

    En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

    Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

    Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

    • ca aquesta camisa queda molt bé amb aquests pantalons
    • es esta camisa queda muy bien con estos pantalones
    • fr cette chemise va très bien avec ce pantalon
    • pt esta camisa combina muito bem com esta calça
    • en this shirt goes really well with these trousers

    <Grans Magatzems > Conversa>

       
  • 2644800   calament  <Botànica> calament
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca calament, n m
    • ca herba bona, n f alt. sin.
    • ca herba de fer sopa, n f alt. sin.
    • ca herba sana, n f alt. sin.
    • ca herba-sana, n f alt. sin.
    • ca menta, n f alt. sin.
    • ca menta antiga, n f alt. sin.
    • ca menta de fer sopa, n f alt. sin.
    • ca menta de la sopa, n f alt. sin.
    • ca herba buena, n f var. ling.
    • ca herba-bona, n f var. ling.
    • ca herbasana, n f var. ling.
    • ca herbebone, n f var. ling.
    • ca presta, n f var. ling.
    • nc Mentha ×verticillata L.
    • nc Mentha aquatica L. × M. arvensis L. sin. compl.
    • nc Mentha sativa L. var. ling.

    <Botànica > labiades / lamiàcies>

    Nota: La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.

       
  • 2645322   cincona  <Botànica> cincona
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca cincona, n f
    • ca arbre de la quina, n m sin. compl.
    • ca quina (escorça), n f sin. compl.
    • ca quina, n f alt. sin.
    • ca quinquina, n f alt. sin.
    • nc Cinchona sp. pl.

    <Botànica > rubiàcies>

       
  • 1517580   és l'últim exemplar que ens queda  <Economia. Empresa > Comerç > Grans magatzems> és l'últim exemplar que ens queda
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>

    En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

    Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

    Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

    • ca és l'últim exemplar que ens queda
    • es es el último ejemplar que nos queda
    • fr c'est le dernier exemplaire qu'il nous reste
    • pt este é o último exemplar que temos
    • en it's the last one we have in stock

    <Grans Magatzems > Conversa>

       
  • 1517584   és tot el que ens queda  <Economia. Empresa > Comerç > Grans magatzems> és tot el que ens queda
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>

    En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

    Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

    Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

    • ca és tot el que ens queda
    • es sólo nos queda esto
    • fr il ne nous reste que ça
    • pt isso é tudo o que temos no momento
    • en this is all we have left

    <Grans Magatzems > Conversa>

       
  • 1508852   especifica quina font de dades vols fer servir (tu)  <TIC > Informàtica> especifica quina font de dades vols fer servir (tu)
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/123/>

    • ca especifica quina font de dades vols fer servir (tu)
    • ca especifiqueu quina font de dades voleu fer servir (vós)
    • en specify which data source you want to use

    <Localització > Fraseologia>

       
  • 2644606   genciana  <Botànica> genciana
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca genciana, n f
    • ca gençana, n f sin. compl.
    • ca gençana groga, n f alt. sin.
    • ca gençana vera, n f alt. sin.
    • ca genciana de flor groga, n f alt. sin.
    • ca genciana del Pirineu, n f alt. sin.
    • ca genciana groga, n f alt. sin.
    • ca genciana vera, n f alt. sin.
    • ca herba de Sant Domènec, n f alt. sin.
    • ca herba gençana, n f alt. sin.
    • ca quina de pobre, n f alt. sin.
    • ca argençana, n f var. ling.
    • ca arjansana, n f var. ling.
    • ca ginçana, n f var. ling.
    • ca llençana, n f var. ling.
    • ca llenciana, n f var. ling.
    • ca renciana, n f var. ling.
    • nc Gentiana lutea L.

    <Botànica > gencianàcies>

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web