Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 2 resultats exactes, 0 resultats parcialment coincidents i 39 resultats aproximats per a la cerca “quena” dins totes les àrees temàtiques

  • 3065480   quena  <Arts > Música > Instruments musicals> quena
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari il·lustrat d'instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/206/>

    Aquesta obra forma part del projecte Viccionari, impulsat per l'associació Amical Wikimedia.

    • ca quena, n f
    • ca flauta dels Andes, n f sin. compl.
    • es quena
    • fr quena
    • en kena
    • en quena

    <Instruments musicals > Instruments aeròfons>

       
  • 3196525   quena  <Música > Instruments musicals> quena
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

    • ca quena, n f
    • ca flauta dels Andes, n f sin. compl.
    • es quena
    • fr quena
    • en kena
    • en quena

    <Música > Instruments musicals>

    Aeròfon de bisell de buf directe format per un tub de canya, d'uns 30 o 40 cm de longitud, amb dos nusos, proveït de cinc o sis forats més un altre per al polze.

    Nota: La quena és una de les flautes més antigues en ús de les cultures sud-americanes, especialment a Xile i al Perú.

       


  • 1516777   aquesta camisa queda molt bé amb aquests pantalons  <Economia. Empresa > Comerç > Grans magatzems> aquesta camisa queda molt bé amb aquests pantalons
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>

    En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

    Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

    Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

    • ca aquesta camisa queda molt bé amb aquests pantalons
    • es esta camisa queda muy bien con estos pantalones
    • fr cette chemise va très bien avec ce pantalon
    • pt esta camisa combina muito bem com esta calça
    • en this shirt goes really well with these trousers

    <Grans Magatzems > Conversa>

       
  • 2644800   calament  <Botànica> calament
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca calament, n m
    • ca herba bona, n f alt. sin.
    • ca herba de fer sopa, n f alt. sin.
    • ca herba sana, n f alt. sin.
    • ca herba-sana, n f alt. sin.
    • ca menta, n f alt. sin.
    • ca menta antiga, n f alt. sin.
    • ca menta de fer sopa, n f alt. sin.
    • ca menta de la sopa, n f alt. sin.
    • ca herba buena, n f var. ling.
    • ca herba-bona, n f var. ling.
    • ca herbasana, n f var. ling.
    • ca herbebone, n f var. ling.
    • ca presta, n f var. ling.
    • nc Mentha ×verticillata L.
    • nc Mentha aquatica L. × M. arvensis L. sin. compl.
    • nc Mentha sativa L. var. ling.

    <Botànica > labiades / lamiàcies>

    Nota: La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.

       
  • 2645322   cincona  <Botànica> cincona
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca cincona, n f
    • ca arbre de la quina, n m sin. compl.
    • ca quina (escorça), n f sin. compl.
    • ca quina, n f alt. sin.
    • ca quinquina, n f alt. sin.
    • nc Cinchona sp. pl.

    <Botànica > rubiàcies>

       
  • 1517580   és l'últim exemplar que ens queda  <Economia. Empresa > Comerç > Grans magatzems> és l'últim exemplar que ens queda
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>

    En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

    Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

    Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

    • ca és l'últim exemplar que ens queda
    • es es el último ejemplar que nos queda
    • fr c'est le dernier exemplaire qu'il nous reste
    • pt este é o último exemplar que temos
    • en it's the last one we have in stock

    <Grans Magatzems > Conversa>

       
  • 1517584   és tot el que ens queda  <Economia. Empresa > Comerç > Grans magatzems> és tot el que ens queda
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>

    En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

    Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

    Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

    • ca és tot el que ens queda
    • es sólo nos queda esto
    • fr il ne nous reste que ça
    • pt isso é tudo o que temos no momento
    • en this is all we have left

    <Grans Magatzems > Conversa>

       
  • 1508852   especifica quina font de dades vols fer servir (tu)  <TIC > Informàtica> especifica quina font de dades vols fer servir (tu)
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/123/>

    • ca especifica quina font de dades vols fer servir (tu)
    • ca especifiqueu quina font de dades voleu fer servir (vós)
    • en specify which data source you want to use

    <Localització > Fraseologia>

       
  • 2644606   genciana  <Botànica> genciana
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca genciana, n f
    • ca gençana, n f sin. compl.
    • ca gençana groga, n f alt. sin.
    • ca gençana vera, n f alt. sin.
    • ca genciana de flor groga, n f alt. sin.
    • ca genciana del Pirineu, n f alt. sin.
    • ca genciana groga, n f alt. sin.
    • ca genciana vera, n f alt. sin.
    • ca herba de Sant Domènec, n f alt. sin.
    • ca herba gençana, n f alt. sin.
    • ca quina de pobre, n f alt. sin.
    • ca argençana, n f var. ling.
    • ca arjansana, n f var. ling.
    • ca ginçana, n f var. ling.
    • ca llençana, n f var. ling.
    • ca llenciana, n f var. ling.
    • ca renciana, n f var. ling.
    • nc Gentiana lutea L.

    <Botànica > gencianàcies>

       
  • 2644616   herba de Santa Margarida  <Botànica> herba de Santa Margarida
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca herba de Santa Margarida, n f
    • ca centaura, n f sin. compl.
    • ca centcaps, n m sin. compl.
    • ca flor vermella, n f sin. compl.
    • ca herba centaura, n f sin. compl.
    • ca herba d'espant, n f sin. compl.
    • ca pericó vermell, n m sin. compl.
    • ca catxalagua, n f alt. sin.
    • ca centaura menor, n f alt. sin.
    • ca centaura vermella, n f alt. sin.
    • ca centauri, n m alt. sin.
    • ca clavellina vermella, n f alt. sin.
    • ca fel de la terra, n m/f alt. sin.
    • ca fel de terra, n m/f alt. sin.
    • ca flor de centaura, n f alt. sin.
    • ca genciana, n f alt. sin.
    • ca herba de centaura, n f alt. sin.
    • ca herba de les pulmonies, n f alt. sin.
    • ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
    • ca herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
    • ca herba felera, n f alt. sin.
    • ca herba Santa Paula, n f alt. sin.
    • ca Margarida, n f alt. sin.
    • ca pericó roig, n m alt. sin.
    • ca quina, n f alt. sin.
    • ca cascaura, n f var. ling.
    • ca cintaura, n f var. ling.
    • ca cintoria, n f var. ling.
    • ca cintòria, n f var. ling.
    • ca citoria, n f var. ling.
    • ca herba centàurea, n f var. ling.
    • ca herba de centaure, n f var. ling.
    • ca herba de Santa Aura, n f var. ling.
    • ca herba de Santa Àuria, n f var. ling.
    • ca herba de santaura, n f var. ling.
    • ca herba falera, n f var. ling.
    • ca herba santaura, n f var. ling.
    • ca Santa Àuria, n f var. ling.
    • ca santaura, n f var. ling.
    • ca santaura vermella, n f var. ling.
    • nc Centaurium erythraea Rafn
    • nc Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.

    <Botànica > gencianàcies>

    Nota: La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web