Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 0 resultats exactes, 4 resultats parcialment coincidents i 196 resultats aproximats per a la cerca “raper” dins totes les àrees temàtiques

  • 3422499   raper | rapera  <Arts > Música> raper | rapera
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

    Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
    ISBN 978-84-482-5870-2

    En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

    Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

    • ca raper | rapera, n m, f
    • es rapero | rapera
    • en rapper

    <Música>

    Intèrpret de rap.

       
  • 3576083   raper | rapera  <Música> raper | rapera
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

    • ca raper | rapera, n m, f
    • es rapero | rapera, n m, f
    • fr rapeur | rapeuse, n m, f
    • fr rappeur | rappeuse, n m, f
    • en rapper

    <Música>

    Intèrpret de rap.

       
  • 2908046   raspar  <Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria> raspar
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

    • ca raspar, v tr
    • es escofinar
    • fr râper
    • en rasp, to

    <Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers>

    Treballar una peça de fusta amb una raspa per tal de rebaixar-la.

       
  • 414857   ratllar  <Gastronomia > Procediments culinaris> ratllar
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

    • ca ratllar, v tr
    • es rallar
    • fr chapeler
    • fr râper
    • en grate, to

    <Procediments culinaris > Tractament dels productes > Trossejament>

    Reduir pa, formatge, etc. a trossets menuts passant-hi un objecte de superfície rasposa o una ratlladora.

       

  • 3533512   0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos  <Criteris> 0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos
    • ca B1. Prefix + xifra, símbol, cometes, majúscula, cursiva: anticòs anti-D (EXEMPLE), n m
    • ca B2. Prefix + paraula amb guionet o sintagma: vacuna anti-meningococ A conjugada (EXEMPLE), n f
    • ca B3. No + nom / adjectiu lexicalitzats: no-metall (EXEMPLE), n m
    • ca B4. Numerals: tres-centè -ena (EXEMPLE), adj
    • ca B5.1 Derivats de paraula amb r-, s- o x- en el segon formant: costa-riqueny | costa-riquenya (EXEMPLE), n m, f
    • ca B5.2 Derivat de paraula que podria donar lloc a males pronúncies: cap-rossenc -a (EXEMPLE), adj
    • ca B5.3 Derivats de paraula amb accent gràfic en el primer formant: camí-raler (EXEMPLE), n m
    • ca B6. Compostos amb símbols o xifres en contacte: pH-metre (EXEMPLE), n m
    • ca B7. Compostos sobre un formant amb guionet: anglo-nord-americà -ana (EXEMPLE), adj
    • ca B8.1 Compost sobre segona paraula amb r-, s- o x-: cama-sec (EXEMPLE), n m
    • ca B8.2 Compost amb contacte que podria donar lloc a males pronúncies: alt-alemany -a (EXEMPLE), adj
    • ca B8.3 Compost amb accent gràfic en el primer formant: ciència-ficció (EXEMPLE), n f
    • ca B9. Compost amb un punt cardinal com a primer formant: sud-africà -ana (EXEMPLE), adj
    • ca B10. Compostos reduplicatius: ping-pong (EXEMPLE), n m
    • ca B11. Compostos de dos noms de lloc: Catalunya-Aragó (EXEMPLE), n f
    • ca B12. Compostos manllevats d'original amb guionet o separats: action-painting (EXEMPLE), n f

    <Criteris lingüístics > Qüestions generals > Creació de denominacions>

    La grafia dels mots complexos, estiguin formats per composició o per derivació, planteja de vegades dubtes sobre la necessitat d'escriure un guionet entre els dos formants. Per a ajudar a resoldre-ho, a continuació s'exposen les regles que determinen en quins casos els formants d'una paraula complexa s'escriuen sense guionet, amb guionet o bé, facultativament, amb guionet o sense.

    A. MOTS COMPLEXOS ESCRITS SENSE GUIONET

    A1. Compostos formats amb paraules catalanes.
    Ex.: caragirat; pellroja; ratpenat; franctirador; pocavergonya; cavallbernat; figaflor; Portbou; Ulldemolins; Bellpuig; Valldemossa
    Excepció: Compostos que posen en contacte una vocal i r-, s- o x- (B8.1), difícils d'interpretar (B8.2) o amb accent gràfic al primer formant (B8.3), compostos amb punt cardinal com a primer formant (B9), compostos reduplicatius (B10) i compostos amb dos noms propis coordinats (B11).

    A2. Compostos a la manera culta (el primer formant acaba amb -o o bé -i).
    Ex.: anglosaxó; catalanoaragonès; audiovisual; concavoconvex; electroxoc; fisicoquímic; socioeconòmic; quadribarrat; Hispanoamèrica; Indoxina

    A3. Manlleus adaptats (en contraposició amb els manlleus sintagmàtics no adaptats de B12).
    Ex.: aiguagim; ciclocròs; gintònic; Escaladei

    B. MOTS COMPLEXOS ESCRITS AMB GUIONET

    B1. Derivats formats per un prefix i, com a base, una xifra, un símbol o una paraula començada amb majúscula o cometes o bé escrita amb cursiva.
    Ex.: sub-21; anti-D; ex-URSS; ex-"hippy"; anti-skinheads
    Excepció: Si el derivat forma un nom propi amb la paraula començada amb majúscula, tot el conjunt s'escriu aglutinat i amb majúscula només en el prefix. (Ex.: Anticrist, Prealps)

    B2. Derivats formats per un prefix i, com a base, un sintagma o una paraula que ja conté guionet.
    Ex.: vacuna anti-meningogoc A conjugada; anti-nord-americà

    B3. Derivats formats per no i un nom o un adjectiu, i també no+res (és a dir, amb un alt grau de lexicalització).
    Ex.: no-alineament, país no-alineat; no-metall; no-presentació; no-violència, els no-violents; no-res

    B4. Numerals compostos (ordinals i cardinals).
    Ex.: vint-i-dos, vint-i-dosè, tres-cents, tres-centè
    Atenció: Els derivats de numerals s'escriuen sense guionet. (Ex.: cinccentista, noucentisme)

    B5. Derivats per sufixació de paraules complexes amb guionet i de sintagmes en què (B5.1) el primer formant acaba en vocal i el segon comença amb r-, s- o x-; (B5.2) el resultat podria portar a una mala pronúncia, o bé (B5.3) el primer formant té accent gràfic com a paraula independent.
    Ex. 1: poca-soltada (<-- poca-solta), costa-riqueny (<-- Costa Rica)
    Ex. 2: cap-rossenc (<-- cap ros)
    Ex. 3: camí-raler (<-- camí ral)

    B6. Compostos amb un símbol o una xifra com a primer o com a segon formants.
    Ex.: 2,4,6-trintrofenol, α-naftol, e-mai, pH-metre; goma-2
    Atenció: De vegades la grafia està determinada per convencions d'àmbit internacional que no es poden contravenir.

    B7. Compostos sobre un formant que ja s'escriu amb guionet.
    Ex.: anglo-nord-americà

    B8. Compostos formats amb paraules catalanes en què (B8.1) la primera paraula acaba amb vocal i la segona comença amb r-, s- o x-; (B8.2) el resultat podria ser difícil d'interpretar o podria portar a males pronúncies, o bé (B8.3) la primera paraula té accent gràfic.
    Ex. 1: barba-roig, bleda-rave, guarda-roba, Vila-real; cul-de-sac, cama-sec, gira-sol, penya-segat, Palau-solità; cala-xarxes, cara-xuclat; escura-xemeneies, Torre-xiva
    Ex. 2: pit-roig; cinc-en-rama, alt-alemany, baix-empordanès, abans-d'ahir, com-s'ha-fet, Bell-lloc, Font-romeu
    Ex. 3: ciència-ficció, cotó-en-pèl, pèl-blanc, més-dient
    Atenció : Els derivats d'aquests compostos mantenen el guionet. (Ex.: poca-soltada, vila-realenc)
    Excepció: Alguns compostos antics que tindrien accent al primer formant s'escriuen junts perquè ja s'ha consolidat aquesta grafia. (Ex.: usdefruit, queviures, quefer)

    B9. Compostos començats amb un punt cardinal.
    Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-oest
    Atenció: Els derivats de compostos amb punt cardinal s'escriuen sense guionet. (Ex.: nordestejar)

    B10. Compostos reduplicatius (inclouen moltes onomatopeies i algun manlleu).
    Ex.: barrija-barreja, ziga-zaga; bub-bub, piu-piu, tic-tac; ping-pong, tse-tse, txa-txa-txa
    Atenció 1: Alguns compostos menys clarament reduplicatiu o de significat concret s'escriuen sense guionet. (Ex.: cucut, quiquiriquic, clocpiu, napbuf)
    Atenció 2: Els derivats d'aquests compostos s'escriuen sense guionet. (Ex.: pingponguista, zigzaguejar)

    B11. Compostos de dos noms propis de lloc coordinats.
    Ex.: Àustria-Hongria, Catalunya-Aragó, Emília-Romanya

    B12. Compostos manllevats sense adaptar, amb valor nominal, que en la llengua original s'escriuen amb guionet o separats.
    Ex.: action-painting, art-déco, déjà-vu, foie-gras, full-contact, hat-trick, jazz-funk, chill-out, rock-and-roll, tutti-frutti
    Atenció 1: Alguns compostos nominals manllevats, sobretot de llengües romàniques, es mantenen separats si es consideren interpretables. (Ex.: bel canto, femme fatale, kale borroka)
    Atenció 2: Els compostos nominals manllevats procedents de lexicalitzacions de noms compostos es mantenen separats. (Ex.: [vi] pedro ximenes)
    Atenció 3: Els compostos nominals adaptats s'escriuen junts i sense guionet. (Ex.: agnusdei, exlibris; aiguagim, ciclocròs; discjòquei, gintònic)
    Atenció 4: Els compostos manllevats que tenen valor adverbial o adjectival es mantenen separats. (Ex.: a cappella, off the record)
    Atenció 5: Totes les locucions llatines es mantenen sense guionet. (Ex.: alter ego, delirium tremens, honoris causa, statu quo, a priori, in vitro, motu proprio, stricto sensu)

    C. MOTS COMPLEXOS QUE PODEN PORTAR GUIONET

    C1. En el cas de dos noms que actuen conjuntament com a complement d'un altre, especialment quan hi ha algun tipus de relació no coordinada entre ells, se sol escriure guionet.
    Ex.: vol Barcelona-València, relació causa-efecte, xarxa client-servidor, míssil terra-aire, relació qualitat-preu

    C2. En els compostos a la manera culta no referits a un concepte únic en què es vol remarcar aquesta doble naturalesa, es pot posar guionet.
    Ex.: àmbit valenciano-balear (i, més comunament, valencianobalear)

    C3. En compostos que podrien portar a confusió o que donarien lloc a grafies detonants, s'admet un ús discrecional del guionet.
    Ex.: pre-ocupació (=ocupació prèvia), ex-portador, co-rector, ex-exiliat

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Guionet (2): Norma general sobre l'accentuació de mots complexos, CRITERI Guionet (3): Ús en compostos manllevats i CRITERI Guionet (4): Ús en denominacions amb antropònims.

    Nota: 2. Per a ampliar la informació, podeu acudir al criteri Ortografia catalana ("4.3 L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica"), ratificat pel Ple de l'Institut d'Estudis Catalans l'octubre de 2016 i pendent del procés final de supervisió i edició, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (http://www.iec.cat/activitats/documents/ortografia.pdf).

       
  • 512781   acordió  <Indústria de les arts gràfiques i l'edició> acordió
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

    • ca acordió, n m
    • es acordeón
    • fr papier en accordéon
    • fr papier en paravent
    • en accordion fold paper
    • en fanfold paper
    • en z-fold paper
    • en zig-zag fold paper

    <Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

       
  • 2723774   afaitadora  <Enginyeria> afaitadora
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

    COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>

    La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

    Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

    Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

    Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

    • ca afaitadora, n f
    • es afeitadora, n f
    • fr machine à raser, n f
    • en shaving machine, n
    • de Rasierapparat, n m

    <Enginyeria>

       
  • 2722448   afaitar  <Enginyeria> afaitar
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

    COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>

    La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

    Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

    Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

    Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

    • ca afaitar, v tr
    • es afeitar, v tr
    • fr raser, v tr
    • en shave, to, v tr
    • de rasieren, v tr

    <Enginyeria>

       
  • 128376   afaitar  <Imatge personal > Perruqueria. Estètica> afaitar
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
    ISBN 84-393-0865-5

    Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

    • ca afaitar, v tr
    • ca barbejar, v tr sin. compl.
    • ca rasurar, v tr sin. compl.
    • es afeitar
    • fr raser
    • en shave, to

    <Imatge personal > Perruqueria>

    Raure la barba, el bigoti o el pèl d'una altra part del cos amb un instrument adequat.

       
  • 3345219   afinada  <Esport > Atletisme > Curses populars> afinada
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les curses populars [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/215/>

    • ca afinada, n f
    • ca afinament, n m
    • ca posada a punt, n f
    • es afinamiento, n m
    • es puesta a punto, n f
    • fr affûtage, n m
    • fr ralentissement, n m
    • it scarico, n m
    • en taper, n
    • en tapering, n

    <Curses populars > Entrenament>

    Reducció de la càrrega total d'entrenament en el període precedent a una competició, que té com a objectiu disminuir l'estrès físic i psicològic del corredor i incrementar-ne el rendiment.

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web