Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 4 resultats exactes, 4 resultats parcialment coincidents i 192 resultats aproximats per a la cerca “regna” dins totes les àrees temàtiques

  • 692868   regna  <Esports > Hípica> regna
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
    ISBN 84-7739-228-5

    Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

    • ca regna, n f
    • es rienda
    • fr rêne
    • en draw rein
    • en rein

    <Hípica>

    Cadascuna de les dues corretges de la brida amb què es governa el cavall.

       
  • 3812774   regna  <Anatomia> regna
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/183/>

    Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant semestralment, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

    Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

    • ca regna, n f
    • es rienda
    • fr rêne
    • en rein

    <Anatomia>

    Nom donat a algunes estructures anatòmiques que recorden una regna, com ara la regna de la glàndula pineal, que és l'estria talàmica.

       
  • 451202   regna  <Esports > Pentatló modern> regna
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
    ISBN 84-7739-275-7

    Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

    • ca regna, n f
    • es rienda
    • fr rêne
    • en draw rein
    • en rein

    <Esports > Pentatló modern>

    Cadascuna de les dues corretges de la brida amb què es governa un cavall.

       
  • 774315   regna  <Esports> regna
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/114/>

    • ca regna, n f
    • es rienda
    • fr rêne
    • en draw rein
    • en rein

    <Esport > Hípica>

    Cadascuna de les dues corretges d'una brida que serveixen per a governar el cavall.

    Nota: En una brida doble, són regnes la regna de filet i la regna de mos.

       

  • 693093   regna de filet  <Esports > Hípica> regna de filet
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
    ISBN 84-7739-228-5

    Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

    • ca regna de filet, n f
    • es rienda del filete
    • fr rêne de filet
    • en snaffle rein

    <Hípica>

    Regna que parteix del filet, en una brida doble.

       
  • 775809   regna de filet  <Esports> regna de filet
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/114/>

    • ca regna de filet, n f
    • es rienda del filete
    • fr rêne de filet
    • en snaffle rein

    <Esport > Hípica>

    Regna d'una brida doble que parteix del filet.

       
  • 693094   regna de mos  <Esports > Hípica> regna de mos
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
    ISBN 84-7739-228-5

    Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

    • ca regna de mos, n f
    • es rienda del bocado
    • fr rêne de bride
    • en curb rein

    <Hípica>

    Regna que parteix del mos en una brida doble.

       
  • 775810   regna de mos  <Esports> regna de mos
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/114/>

    • ca regna de mos, n f
    • es rienda del bocado
    • fr rêne de bride
    • en curb rein

    <Esport > Hípica>

    Regna d'una brida doble que parteix del mos.

       

  • 3708742   0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats  <Zoologia> , <Criteris> 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
    • ca A. Presència explícita de 'papallona': papallona de l'ortiga (EXCEPCIÓ per referència a planta), n f
    • ca A. Presència explícita de 'papallona': papallona reina (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
    • ca A. Presència implícita de 'papallona': sageta negra (EXEMPLE), n f
    • ca C1. Manteniment del gènere del nom original: arlequí (EXEMPLE), n m
    • ca C1. Manteniment del gènere del nom original: donzella alpina (EXEMPLE), n f
    • ca C1. No manteniment del gènere del nom original: macaó (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
    • ca C1. No manteniment del gènere del nom original: monarca (EXCEPCIÓ per resoldre l'ambigüitat), n f
    • ca C2. Femení en base adjectiva: blanca de l'arç (EXEMPLE), n f
    • ca C2. Masculí en base adjectiva: blavet argiu (EXCEPCIÓ), n m
    • ca C2. Masculí en base adjectiva: murri de la pimpinella (EXCEPCIÓ), n m

    <Ciències de la vida > Zoologia > Insectes> , <Criteris lingüístics > Qüestions generals > Creació de denominacions>

    El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions de papallones en català.

    A. ÚS DEL MOT PAPALLONA

    En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
    Ex.: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)

    Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
    Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
    Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])

    B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL

    B1. Sinonímia
    . En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
    (a) la forma amb més tradició
    Ex. papallona zebrada, enfront de reina zebrada
    (b) la forma més estesa en el domini
    Ex.: atalanta, enfront de rei
    (c) la forma més descriptiva
    Ex.: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa

    . En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
    Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
    Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])

    B2. Variació dialectal
    . En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
    Ex.: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)

    . En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
    Ex.: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)

    C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL

    C1. Amb una base nominal
    En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
    Ex.: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)

    . Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
    (1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
    (2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
    (3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
    (4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).

    . Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
    . Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).

    C2. Amb una base adjectiva
    En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
    Ex. blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)

    Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
    Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).

    Nota: 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf).

       
  • 3708743   0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars  <Zoologia> , <Criteris> 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
    • ca Nom popular mantingut: mirallets (EXEMPLE), n f
    • ca Nom popular mantingut: papallona reina (EXEMPLE), n f
    • ca Nom popular mantingut: vellutada del salze (EXEMPLE), n f
    • ca Nom popular modificat: argentada de muntanya (EXCEPCIÓ), n f
    • ca Nom popular modificat: paó de dia (EXCEPCIÓ), n m
    • ca Nom popular modificat: salve regina (EXCEPCIÓ), n f

    <Ciències de la vida > Zoologia > Insectes> , <Criteris lingüístics > Qüestions generals > Creació de denominacions>

    Molt poques papallones tenen un nom popular en català (es calcula que en tenen aproximadament un 5% de les espècies presents en el domini lingüístic català).

    Ara bé, en cas d'existir una denominació catalana popular per a una papallona, es recomana de mantenir-la com a forma més adequada.
    Ex.: papallona reina (Papilio machaon), vellutada del salze (Nymphalis antiopa), mirallets (Issoria lathonia)

    Les obres considerades de referència per a documentar els noms populars de papallones en català són les següents:
    Obra de referència principal:
    . VILARRÚBIA, Joaquim. Els nostres insectes: Converses de divulgació entomològica. Barcelona: Barcino, 1961.
    Obres de referències complementàries:
    . FELIU, S. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. Palma de Mallorca: Corazones, 1948.
    . PUJADE, J.; SARTO, V. Guia dels insectes dels Països Catalans: 1. Barcelona: Kapel, 1986.

    Excepció 1: *argentina (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de argentada, com a forma més transparent i ajustada a l'ús actual (ex.: argentada de muntanya [Argynnis aglaja])
    Excepció 2: *paó diürn (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de paó de dia, per paral·lelisme amb paó de nit, ja que les formes de dia / de nit són més habituals en la llengua popular que no pas diürn i nocturn.
    Excepció 3: *salve reginas es canvia a favor de salve regina, per raons de correcció lingüística

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).

    Nota: 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf).

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web