Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 3 resultats exactes, 1 resultat parcialment coincident i 5 resultats aproximats per a la cerca “sirà” dins totes les àrees temàtiques

  • 3451530   syrah  <Agricultura > Horticultura > Viticultura> syrah
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

    Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

    • ca syrah, n m
    • ca sirà, n m sin. compl.
    • es syrah, n m
    • fr syrah, n m
    • it shiraz, n m
    • it syrah, n m
    • en Shiraz, n
    • en Syrah, n
    • de Shiraz, n m
    • de Syrah, n m

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura>

    Cep conreat tradicionalment a la regió francesa de la vall del Roine, resistent i poc productiu, que s'adapta bé a qualsevol zona.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme syrah (sin. compl. sirà):

    D'acord amb la petició dels especialistes, es revisa la decisió sobre el terme sirà, estudiat pel Consell Supervisor a l'acta núm. 488, i s'aprova la denominació syrah (manlleu del francès d'origen incert, probablement del nom de la ciutat persa de Shīrāz, o bé de la ciutat siciliana de Siracusa) com a sinònim principal de sirà, forma aprovada inicialment com a designació única, pels motius següents:

    ·syrah és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat i la utilitzada habitualment dins el sector, segons els especialistes;

    ·és una designació internacional, àmpliament utilitzada també en les altres llengües;

    ·tot i que a l'acta núm. 488 el Consell Supervisor va aprovar per al català únicament la forma sirà (adaptació de syrah), també va resoldre d'especificar en una nota que la denominació més estesa internacionalment és syrah, atesa l'àmplia difusió i l'ampli suport que té entre els enòlegs;

    ·els especialistes argumenten que el manteniment del manlleu és una solució coherent amb el nom d'altres ceps d'origen forà, en què també s'ha mantingut la denominació original, sense adaptar (cabernet sauvignon, pinot noir, riesling, etc.);

    ·sirà, d'altra banda, també es documenta en alguns diccionaris del sector, ha tingut difusió i hi ha cellers que ja utilitzen aquesta forma en l'etiquetatge; els mateixos especialistes creuen que és una solució que permet evitar els dubtes que genera sovint l'escriptura de syrah, i es mostren partidaris de mantenir-la com a sinònim complementari de syrah.

    Es descarta la forma shiraz perquè és la denominació utilitzada habitualment en anglès per a designar aquesta varietat i no té ús en català.

    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

    S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

    ·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.


    (1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3552977   syrah  <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia> syrah
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

    Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

    • ca syrah, n m
    • ca sirà, n m sin. compl.
    • es syrah, n m
    • fr syrah, n m
    • it shiraz, n m
    • it syrah, n m
    • en Shiraz, n
    • en Syrah, n
    • de Shiraz, n m
    • de Syrah, n m

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia>

    Raïm negre produït pel cep syrah, negre, mitjà, cilíndric, compacte i amb els grans petits, ovoides i generalment amb la pell aspra.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme syrah (sin. compl. sirà):

    D'acord amb la petició dels especialistes, es revisa la decisió sobre el terme sirà, estudiat pel Consell Supervisor a l'acta núm. 488, i s'aprova la denominació syrah (manlleu del francès d'origen incert, probablement del nom de la ciutat persa de Shīrāz, o bé de la ciutat siciliana de Siracusa) com a sinònim principal de sirà, forma aprovada inicialment com a designació única, pels motius següents:

    ·syrah és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat i la utilitzada habitualment dins el sector, segons els especialistes;

    ·és una designació internacional, àmpliament utilitzada també en les altres llengües;

    ·tot i que a l'acta núm. 488 el Consell Supervisor va aprovar per al català únicament la forma sirà (adaptació de syrah), també va resoldre d'especificar en una nota que la denominació més estesa internacionalment és syrah, atesa l'àmplia difusió i l'ampli suport que té entre els enòlegs;

    ·els especialistes argumenten que el manteniment del manlleu és una solució coherent amb el nom d'altres ceps d'origen forà, en què també s'ha mantingut la denominació original, sense adaptar (cabernet sauvignon, pinot noir, riesling, etc.);

    ·sirà, d'altra banda, també es documenta en alguns diccionaris del sector, ha tingut difusió i hi ha cellers que ja utilitzen aquesta forma en l'etiquetatge; els mateixos especialistes creuen que és una solució que permet evitar els dubtes que genera sovint l'escriptura de syrah, i es mostren partidaris de mantenir-la com a sinònim complementari de syrah.

    Es descarta la forma shiraz perquè és la denominació utilitzada habitualment en anglès per a designar aquesta varietat i no té ús en català.

    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

    S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

    ·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.


    (1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3553015   syrah  <Alimentació > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificació. Enologia> syrah
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

    Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

    • ca syrah, n m
    • ca sirà, n m sin. compl.
    • es syrah, n m
    • fr syrah, n m
    • it shiraz, n m
    • it syrah, n m
    • en Shiraz, n
    • en Syrah, n
    • de Shiraz, n m
    • de Syrah, n m

    <Alimentació > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificació. Enologia>

    Vi elaborat amb raïm syrah, opulent, amb cos, de color fosc i amb una aroma característica de fruita i espècies.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme syrah (sin. compl. sirà):

    D'acord amb la petició dels especialistes, es revisa la decisió sobre el terme sirà, estudiat pel Consell Supervisor a l'acta núm. 488, i s'aprova la denominació syrah (manlleu del francès d'origen incert, probablement del nom de la ciutat persa de Shīrāz, o bé de la ciutat siciliana de Siracusa) com a sinònim principal de sirà, forma aprovada inicialment com a designació única, pels motius següents:

    ·syrah és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat i la utilitzada habitualment dins el sector, segons els especialistes;

    ·és una designació internacional, àmpliament utilitzada també en les altres llengües;

    ·tot i que a l'acta núm. 488 el Consell Supervisor va aprovar per al català únicament la forma sirà (adaptació de syrah), també va resoldre d'especificar en una nota que la denominació més estesa internacionalment és syrah, atesa l'àmplia difusió i l'ampli suport que té entre els enòlegs;

    ·els especialistes argumenten que el manteniment del manlleu és una solució coherent amb el nom d'altres ceps d'origen forà, en què també s'ha mantingut la denominació original, sense adaptar (cabernet sauvignon, pinot noir, riesling, etc.);

    ·sirà, d'altra banda, també es documenta en alguns diccionaris del sector, ha tingut difusió i hi ha cellers que ja utilitzen aquesta forma en l'etiquetatge; els mateixos especialistes creuen que és una solució que permet evitar els dubtes que genera sovint l'escriptura de syrah, i es mostren partidaris de mantenir-la com a sinònim complementari de syrah.

    Es descarta la forma shiraz perquè és la denominació utilitzada habitualment en anglès per a designar aquesta varietat i no té ús en català.

    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

    S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

    ·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.


    (1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       

  • 3544550   0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus  <Alimentació. Gastronomia> , <Agricultura. Ramaderia. Pesca> , <Criteris> 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

    En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

    En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

    En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

    Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

    • ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus
    • ca A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: chardonnay (EXEMPLE), n m
    • ca A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer (EXEMPLE), n m
    • ca A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: pinot noir (EXEMPLE), n m
    • ca A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: riesling (EXEMPLE), n m
    • ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: chardonnay [fr] (EXEMPLE), n m
    • ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer [de] (EXEMPLE) , n m
    • ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: pinot noir [fr] (EXEMPLE), n m
    • ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: riesling [de] (EXEMPLE), n m
    • ca A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: verdejo (EXEMPLE), n m
    • ca B. Tractament especial d'adaptació de denominacions vitivinícoles: albarinyo (EXEMPLE), n m
    • ca B. Tractament especial d'adaptació de denominacions vitivinícoles: sirà (EXEMPLE), n m

    <Alimentació. Gastronomia > Begudes> , <Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura> , <Criteris lingüístics > Qüestions generals > Creació de denominacions>

    Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

    Amb relació a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

    A. NORMA GENERAL

    El tractament recomanat per als manlleus quan no hi ha una forma tradicional catalana alternativa és:

    A1. Mantenir la grafia original (és una recomanació dels especialistes, per la internacionalitat d'aquestes formes).
    Ex.: chardonnay (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans); gewürztraminer; pinot noir; riesling

    A2. Marcar la llengua de procedència del manlleu quan la pronúncia habitual del mot que en fan els especialistes catalans no coincideix amb l'espontània d'un parlant català sinó amb l'original.
    Ex.: chardonnay [fr] (fr = codi ISO del francès; és a dir, és una forma que es pronuncia com en francès); gewürztraminer [de] (de = codi ISO de l'alemany; és a dir, és una forma que es pronuncia com en alemany); pinot noir [fr]; riesling [de]
    . En canvi, és millor no marcar els casos en què la pronúncia coincideix amb la pronúncia espontània d'un parlant català o en què hi ha vacil·lació dels especialistes entre la pronúncia original i la pronúncia adaptada al català.
    Ex.: verdejo (tant es pronuncia mantenint la pronúncia castellana com adaptant la j al català i, dialectalment, també les vocals)

    B. TRACTAMENT ESPECIAL

    Únicament es recomana adaptar al català la grafia d'un nom de cep, de raïm o de vi d'una altra llengua quan l'adaptació ja té tradició en català, sobretot si els canvis que s'hi han de fer són petits.
    Ex.: [gallec] albariño --> [català] albarinyo (la grafia ñ, a més, no existeix en català); [francès] syrah --> [català] syrah (forma acceptada pel Consell Supervisor) - sirà (forma prèviament normalitzada pel Consell Supervisor i amb un cert ús)

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques.

    Nota: 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioVarietatsVitivinicoles.pdf).

       

  • 3537308   cabut del Sira  <Zoologia > Ocells> cabut del Sira
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/233/>

    Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

    Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

    Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

    Aquest diccionari forma part d'un projecte en elaboració més ampli que també recollirà els ocells passeriformes.

    • ca cabut del Sira, n m
    • es cabezón del Sira
    • fr cabézon du Sira
    • en Sira barbet
    • de Sirabartvogel
    • nc Capito fitzpatricki

    <32.04 Ocells > Piciformes > Capitònids>

       
  • 3533788   hoco de Koepcke  <Zoologia > Ocells> hoco de Koepcke
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/233/>

    Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

    Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

    Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

    Aquest diccionari forma part d'un projecte en elaboració més ampli que també recollirà els ocells passeriformes.

    • ca hoco de Koepcke, n m
    • es paují unicornio peruano
    • fr hocco de Koepcke
    • en Sira curassow
    • de Koepckehokko
    • nc Pauxi koepckeae
    • nc Pauxi unicornis koepckeae alt. sin.

    <02.02 Ocells > Gal·liformes > Cràcids>

    Nota: El nom específic de Koepcke fa referència a l'ornitòloga alemanya Maria Koepcke (1924-1971).

       
  • 3568161   hoco de Koepcke  <Zoologia > Ocells> hoco de Koepcke
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

    Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

    • ca hoco de Koepcke, n m
    • es paují unicornio peruano, n m
    • fr hocco de Koepcke, n m
    • en Sira curassow, n
    • de Koepckehokko, n m
    • nc Pauxi koepckeae
    • nc Pauxi unicornis koepckeae alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Pauxi

    Nota: El nom específic de Koepcke fa referència a l'ornitòloga alemanya Maria Koepcke (1924-1971).

       
  • 2891912   SIR-A  <Geografia > Disciplines cartogràfiques> SIR-A
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>

    Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

    - Diccionari terminològic de cartografia
    - Diccionari terminològic de fotogrametria
    - Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
    - Diccionari terminològic de teledetecció

    La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

    • ca SIR-A, n m
    • ca Shuttle Imaging Radar-A, n m sin. compl.

    <Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>

    Acrònim de Shuttle Imaging Radar-A, radar generador d'imatges-A del Shuttle.

    Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord de l'Space Shuttle Columbia pràcticament amb el mateix disseny que el SeaSat SAR.

    Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda L), amb una resolució espacial de 40 m tant en l'abast com en l'azimut. Les seves escenes es capten amb un angle d'incidència nominal de 50° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 50 km (dallada).

    Informació tècnica del sensor:
    - Polarització: HH
    - Durada del pols (s): 30.4E-06
    - Amplada de banda (MHz): 6
    - Angle d'incidència (°): 50
    - Resolució espacial en l'abast (m): 40
    - Resolució espacial en l'azimut (m): 40
    - Nombre d'observacions: 6
    - Dallada (km): 50
    - Bandes espectrals (freqüència, GHz): 1.275

    Nota: La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6

       
  • 3198447   sira  <Religió > Islamisme> sira
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

    • ca sira, n f
    • es sira
    • fr sira
    • en sira

    <Religió > Islamisme>

    Biografia de Mahoma.

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web