Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   

   

S'han trobat 4 resultats exactes, 0 resultats parcialment coincidents i 17 resultats aproximats per a la cerca “tintoreria” dins totes les àrees temàtiques

  • 131280   tint  <Indústria > Indústria tèxtil > Establiments> tint
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca tint, n m
    • ca tintoreria, n f
    • es tintorería
    • en dry cleaner's
    • en dyer's workshop
    • en dyeworks
    • en tinte

    <Indústria > Indústria tèxtil > Establiments>

    Establiment on es tenyeix la roba o es renta en sec o amb altres procediments especials.

       
  • 108169   tintoreria  <Neteja > Establiments> tintoreria
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca tintoreria, n f
    • es tintorería

    <Neteja > Establiments>

       
  • 510482   tintoreria  <Confecció industrial> tintoreria
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

    • ca tintoreria, n f
    • ca tint, n m sin. compl.
    • es tinte
    • es tintorería
    • fr nettoyeur
    • fr teinturerie
    • en dry cleaner

    <Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Confecció industrial>

       
  • 131279   tintoreria  <Indústria > Indústria tèxtil > Confecció> tintoreria
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

    Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

    • ca tintoreria, n f
    • es tintorería
    • en dyeing

    <Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

    Art i ofici de tintorer.

       


  • 2645358   endrapallengües  <Botànica> endrapallengües
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca endrapallengües, n m/f
    • ca grejolera, n f alt. sin.
    • ca herba rasposa, n f alt. sin.
    • ca llengüetes, n f pl alt. sin.
    • ca pega, n f alt. sin.
    • ca rapa, n f alt. sin.
    • ca rapallengua, n f alt. sin.
    • ca rogeta, n f alt. sin.
    • ca rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
    • ca roja, n f alt. sin.
    • ca rúbia tintòria, n f alt. sin.
    • ca rubiatet (arrel), n m alt. sin.
    • ca tintorera, n f alt. sin.
    • ca greixolera, n f var. ling.
    • ca greixonera, n f var. ling.
    • ca rúbia tintòrea, n f var. ling.
    • nc Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

    <Botànica > rubiàcies>

       
  • 3451480   garnatxa tintorera  <Alimentació > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificació. Enologia> garnatxa tintorera
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

    Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

    • ca garnatxa tintorera, n m/f
    • ca tintorera, n m/f sin. compl.
    • es alicante bouschet, n m
    • es garnacha tintorera, n f
    • es negral, n m
    • fr alicante bouschet, n m
    • fr teinturier, n m
    • en Alicante Bouschet, n

    <Alimentació > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificació. Enologia>

    Vi elaborat amb raïm garnatxa tintorera, amb molt de cos i de color molt intens.

    Nota: 1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.

    Nota: 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme garnatxa tintorera (sin. compl. tintorera):

    S'aproven la denominació garnatxa tintorera i el sinònim complementari tintorera pels motius següents:

    ·garnatxa tintorera és la forma que s'utilitza en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i, segons els especialistes, és la denominació més freqüent d'aquesta varietat;

    ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

    ·la forma tintorera, reducció del nom complet garnatxa tintorera, també es documenta en obres de referència;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes alacant i alicant, procedents, segurament, de alicante bouschet, denominació d'aquesta varietat en altres llengües, perquè, segons mostren les obres consultades i segons asseguren també els especialistes, no tenen gaire ús en català; es consideren, per tant, formes innecessàries.

    Tampoc té ús ni es documenta enlloc la forma lledoner tintorer, que es podria deduir del nom d'altres garnatxes (lledoner blanc, lledoner negre, lledoner pelut, etc.), i per aquest motiu no s'ha recollit com a sinònim de garnatxa tintorera.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3552956   garnatxa tintorera  <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia> garnatxa tintorera
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

    Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

    • ca garnatxa tintorera, n m/f
    • ca tintorera, n m/f sin. compl.
    • es alicante bouschet, n m
    • es garnacha tintorera, n f
    • es negral, n m
    • fr alicante bouschet, n m
    • fr teinturier, n m
    • en Alicante Bouschet, n

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia>

    Raïm negre produït pel cep garnatxa tintorera, de maduració primerenca, menut i amb els grans mitjans, esfèrics, de color negre intens i amb la polpa també negra.

    Nota: 1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.

    Nota: 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme garnatxa tintorera (sin. compl. tintorera):

    S'aproven la denominació garnatxa tintorera i el sinònim complementari tintorera pels motius següents:

    ·garnatxa tintorera és la forma que s'utilitza en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i, segons els especialistes, és la denominació més freqüent d'aquesta varietat;

    ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

    ·la forma tintorera, reducció del nom complet garnatxa tintorera, també es documenta en obres de referència;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes alacant i alicant, procedents, segurament, de alicante bouschet, denominació d'aquesta varietat en altres llengües, perquè, segons mostren les obres consultades i segons asseguren també els especialistes, no tenen gaire ús en català; es consideren, per tant, formes innecessàries.

    Tampoc té ús ni es documenta enlloc la forma lledoner tintorer, que es podria deduir del nom d'altres garnatxes (lledoner blanc, lledoner negre, lledoner pelut, etc.), i per aquest motiu no s'ha recollit com a sinònim de garnatxa tintorera.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3552994   garnatxa tintorera  <Agricultura > Horticultura > Viticultura> garnatxa tintorera
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

    Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

    • ca garnatxa tintorera, n m/f
    • ca tintorera, n m/f sin. compl.
    • es alicante bouschet, n m
    • es garnacha tintorera, n f
    • es negral, n m
    • fr alicante bouschet, n m
    • fr teinturier, n m
    • en Alicante Bouschet, n

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura>

    Cep resultat d'un encreuament de garnatxa negra i petit bouschet.

    Nota: 1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.

    Nota: 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme garnatxa tintorera (sin. compl. tintorera):

    S'aproven la denominació garnatxa tintorera i el sinònim complementari tintorera pels motius següents:

    ·garnatxa tintorera és la forma que s'utilitza en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i, segons els especialistes, és la denominació més freqüent d'aquesta varietat;

    ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

    ·la forma tintorera, reducció del nom complet garnatxa tintorera, també es documenta en obres de referència;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes alacant i alicant, procedents, segurament, de alicante bouschet, denominació d'aquesta varietat en altres llengües, perquè, segons mostren les obres consultades i segons asseguren també els especialistes, no tenen gaire ús en català; es consideren, per tant, formes innecessàries.

    Tampoc té ús ni es documenta enlloc la forma lledoner tintorer, que es podria deduir del nom d'altres garnatxes (lledoner blanc, lledoner negre, lledoner pelut, etc.), i per aquest motiu no s'ha recollit com a sinònim de garnatxa tintorera.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 2645313   roja  <Botànica> roja
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
    - Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
    - Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
    - Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

    Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

    Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca roja, n f
    • ca corona de Crist, n f sin. compl.
    • ca herba dels tintorers, n f sin. compl.
    • ca atrapamosques, n m/f alt. sin.
    • ca cama-roja, n f alt. sin.
    • ca herba apegalosa, n f alt. sin.
    • ca herba de tintorers, n f alt. sin.
    • ca herba felera, n f alt. sin.
    • ca rapallengües, n f alt. sin.
    • ca raspallengua, n f alt. sin.
    • ca raspeta, n f alt. sin.
    • ca rèvola, n f alt. sin.
    • ca rogeta, n f alt. sin.
    • ca rogeta tintorera, n f alt. sin.
    • ca roja tintòria, n f alt. sin.
    • ca rúbia, n f alt. sin.
    • ca grança, n f var. ling.
    • ca gransa, n f var. ling.
    • ca granza, n f var. ling.
    • ca granza roja, n f var. ling.
    • ca rotgeta, n f var. ling.
    • nc Rubia tinctorum L.

    <Botànica > rubiàcies>

       
  • 2770604   tauró blanc  <Zoologia > Peixos> tauró blanc
     
       

    Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>

    Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

    Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
    - Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
    - Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
    - Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

    L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

    La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

    Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

    • ca tauró blanc, n m
    • ca ca, n m sin. compl.
    • ca ca marí, n m sin. compl.
    • ca gos de mar, n m sin. compl.
    • ca làmia, n f sin. compl.
    • ca marraco, n m sin. compl.
    • ca salroig, n m sin. compl.
    • ca solraig, n m sin. compl.
    • ca tauró, n m sin. compl.
    • ca tintorera, n f sin. compl.
    • ca ca-marí, n m var. ling.
    • ca cà-marins, n m pl var. ling.
    • ca calamarí, n m var. ling.
    • ca camarí, n m var. ling.
    • ca can marí, n m var. ling.
    • ca cap marí, n m var. ling.
    • ca lamia, n f var. ling.
    • ca marráco, n m var. ling.
    • ca salproig, n m var. ling.
    • ca salproix, n m var. ling.
    • ca salroitg, n m var. ling.
    • ca taburó, n m var. ling.
    • ca tiburó, n m var. ling.
    • nc Carcharodon carcharias
    • nc Carcharodon glaucus var. ling.
    • nc Carcharodon lamia var. ling.
    • nc Carcharodon Rondeleti var. ling.
    • nc Squalus carcharias var. ling.
    • nc Tiburo onis var. ling.
    • es cazon, n m
    • es jaquetón, n m
    • es jaquetón blanco
    • es lamia, n f
    • es marrajo, n m
    • es perro marino, n m
    • es taburon, n m
    • es tiburón, n m
    • es tiburón común, n m
    • fr grand requin blanc
    • fr grandrequin blanc
    • fr requin blanc
    • it carcharodonte lamia
    • en great white shark
    • en man-eater
    • en man-eater shark
    • de Menschenhai

    <Taurons > Làmnids>

       
Nova cerca
   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web