0 CRITERI Denominació catalana de tes japonesos
0 CRITERI Denominació catalana de tes japonesos
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de tes japonesos
- ja (bantxa) bancha, n
- ja (guenmaitxa) genmaicha, n
- ja (hojitxa) hōjicha, n
- ja (kombutxa) kōcha kinoko, n
- ja (kukitxa) kukicha, n
- ja (matxa) matcha, n
- ja (sentxa) sencha, n
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>, <Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'establiment dels noms de tes japonesos en català:
(1) Mantenir els noms japonesos originals com a denominacions principals, però adaptats a l'ortografia catalana.
. Es pren com a punt de partida la forma japonesa transcrita segons el sistema Hepburn.
. L'adaptació consisteix sobretot en l'eliminació dels accents tonals de la transcripció i el canvi ch>tx; per contra, es mantenen les grafies k i ji, sense problemes d'interpretació en català, ja utilitzades en casos similars i mantingudes en altres llengües, a banda de poder servir per a marcar l'origen no català d'aquestes formes.
. S'hi assigna el gènere gramatical masculí (el japonès no té gèneres), d'acord amb el gènere del referent (te) i amb l'elecció de les llengües de referència habituals pel que fa al gènere (castellà, francès, italià, etc.).
(2) Proposar com a sinònims complementaris unes denominacions catalanes descriptives que aportin informació, almenys en els casos següents:
a) Quan ja hi ha una forma descriptiva catalana utilitzada.
b) Quan les llengües habituals de referència (castellà, francès, italià, anglès, etc.) tenen una forma descriptiva alternativa.
En els casos estudiats, aquests criteris tenen la plasmació següent:
- bantxa (sinònim complementari: te de tres anys)
. Forma japonesa: bancha
. L'equivalent castellà és bancha; els francesos, bancha i thé de trois ans, i els anglesos, bancha i bancha tea.
- guenmaitxa (sinònim complementari: te d'arròs torrat)
. Forma japonesa: geinmacha
. Els equivalents castellans són genmaicha i té de arroz integral; els francesos, genmaicha (amb la variant genmaïcha), thé de riz brun i thé pop-corn, i els anglesos, brown rice green tea, brown rice tea, genmaicha, popcorn tea i roasted rice tea.
- hojitxa (sinònim complementari: te verd torrat)
. Forma japonesa: hōjicha
. Els equivalents castellans són hojicha i houjicha; els francesos, bancha hojicha i hojicha, i l'anglès, hojicha.
- kukitxa (sinònim complementari: te de branquillons)
. Forma japonesa: kukicha
. Els equivalents castellans són bocha, kukicha, té de invierno, té en rama i té kukicha; els francesos, bocha, kukicha i thé de brindilles, i els anglesos, bocha, kukicha i twig tea.
- matxa (sinònim complementari: te japonès en pols)
. Forma japonesa: matcha
. L'equivalent castellà és matcha; els francesos, matcha i maccha, i els anglesos, matcha i matcha tea.
- sentxa
. Forma japonesa: sencha
. L'equivalent castellà és sencha; el francès, sencha, i l'anglès, també sencha.
- kombutxa
. Forma japonesa: kōcha kinoko (kombutxa correspon a una altra paraula japonesa, kombucha, segurament presa per error com a nom del te pels occidentals)
. L'equivalent castellà és kombucha; el francès, kombucha, i l'anglès, també kombucha.
Els motius d'haver optat per aquests criteris són els següents:
(1) Es mantenen els manlleus japonesos com a denominacions principals pel valor d'internacionalitat que tenen (ja que són àmpliament utilitzats en totes les llengües) i per l'extensió d'ús que tenen també en català.
(2) S'adapta la grafia d'aquests manlleus a l'ortografia del català perquè es donen les circumstàncies següents:
a) Es tracta de productes alimentaris comercialitzats al nostre país, cosa que els fa molt pròxims a la llengua general i, per tant, es considera que cal facilitar-ne la pronúncia als no entesos.
b) Les formes adaptades (amb el manteniment ja exposat de k i ji) no difereixen gaire de les formes japoneses de partida.
(3) S'hi afegeix una alternativa catalana descriptiva per facilitar-ne la comprensió als no entesos, d'acord amb el seu caràcter de formes molt pròximes a la llengua general.
(4) Tant les formes adaptades com les alternatives descriptives proposades estan documentades en textos catalans.
Convé destacar que la terminació txa (del japonès cha), present en tots els casos, significa 'te' en japonès.
(1) Mantenir els noms japonesos originals com a denominacions principals, però adaptats a l'ortografia catalana.
. Es pren com a punt de partida la forma japonesa transcrita segons el sistema Hepburn.
. L'adaptació consisteix sobretot en l'eliminació dels accents tonals de la transcripció i el canvi ch>tx; per contra, es mantenen les grafies k i ji, sense problemes d'interpretació en català, ja utilitzades en casos similars i mantingudes en altres llengües, a banda de poder servir per a marcar l'origen no català d'aquestes formes.
. S'hi assigna el gènere gramatical masculí (el japonès no té gèneres), d'acord amb el gènere del referent (te) i amb l'elecció de les llengües de referència habituals pel que fa al gènere (castellà, francès, italià, etc.).
(2) Proposar com a sinònims complementaris unes denominacions catalanes descriptives que aportin informació, almenys en els casos següents:
a) Quan ja hi ha una forma descriptiva catalana utilitzada.
b) Quan les llengües habituals de referència (castellà, francès, italià, anglès, etc.) tenen una forma descriptiva alternativa.
En els casos estudiats, aquests criteris tenen la plasmació següent:
- bantxa (sinònim complementari: te de tres anys)
. Forma japonesa: bancha
. L'equivalent castellà és bancha; els francesos, bancha i thé de trois ans, i els anglesos, bancha i bancha tea.
- guenmaitxa (sinònim complementari: te d'arròs torrat)
. Forma japonesa: geinmacha
. Els equivalents castellans són genmaicha i té de arroz integral; els francesos, genmaicha (amb la variant genmaïcha), thé de riz brun i thé pop-corn, i els anglesos, brown rice green tea, brown rice tea, genmaicha, popcorn tea i roasted rice tea.
- hojitxa (sinònim complementari: te verd torrat)
. Forma japonesa: hōjicha
. Els equivalents castellans són hojicha i houjicha; els francesos, bancha hojicha i hojicha, i l'anglès, hojicha.
- kukitxa (sinònim complementari: te de branquillons)
. Forma japonesa: kukicha
. Els equivalents castellans són bocha, kukicha, té de invierno, té en rama i té kukicha; els francesos, bocha, kukicha i thé de brindilles, i els anglesos, bocha, kukicha i twig tea.
- matxa (sinònim complementari: te japonès en pols)
. Forma japonesa: matcha
. L'equivalent castellà és matcha; els francesos, matcha i maccha, i els anglesos, matcha i matcha tea.
- sentxa
. Forma japonesa: sencha
. L'equivalent castellà és sencha; el francès, sencha, i l'anglès, també sencha.
- kombutxa
. Forma japonesa: kōcha kinoko (kombutxa correspon a una altra paraula japonesa, kombucha, segurament presa per error com a nom del te pels occidentals)
. L'equivalent castellà és kombucha; el francès, kombucha, i l'anglès, també kombucha.
Els motius d'haver optat per aquests criteris són els següents:
(1) Es mantenen els manlleus japonesos com a denominacions principals pel valor d'internacionalitat que tenen (ja que són àmpliament utilitzats en totes les llengües) i per l'extensió d'ús que tenen també en català.
(2) S'adapta la grafia d'aquests manlleus a l'ortografia del català perquè es donen les circumstàncies següents:
a) Es tracta de productes alimentaris comercialitzats al nostre país, cosa que els fa molt pròxims a la llengua general i, per tant, es considera que cal facilitar-ne la pronúncia als no entesos.
b) Les formes adaptades (amb el manteniment ja exposat de k i ji) no difereixen gaire de les formes japoneses de partida.
(3) S'hi afegeix una alternativa catalana descriptiva per facilitar-ne la comprensió als no entesos, d'acord amb el seu caràcter de formes molt pròximes a la llengua general.
(4) Tant les formes adaptades com les alternatives descriptives proposades estan documentades en textos catalans.
Convé destacar que la terminació txa (del japonès cha), present en tots els casos, significa 'te' en japonès.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de bantxa, guenmaitxa, hojitxa, kombutxja, kokitxa, matxa i sentxa a la Neoloteca i al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tes del Japó: Nous termes mil·lenaris,, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tes-del-japo-nous-termes-millenaris).
