diplomàcia multivia

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca diplomàcia multivia, n f
es diplomacia de vías múltiples, n f
es diplomacia multirrumbo, n f
es diplomacia multivía, n f
es diplomacia multivial, n f
es diplomacia paralela, n f
fr diplomatie à voies multiples, n f
fr diplomatie démultipliée, n f
fr diplomatie officieuse, n f
it diplomazia multilivello, n f
en multitrack diplomacy, n
en multi-track diplomacy, n var. ling.

<Resolució alternativa de conflictes>

Definició

Model teòric de negociació i mediació per a processos de pau i de regularització de conflictes que preveu la intervenció activa en el procés de representants de les diferents institucions i comunitats que hi poden estar implicades, a més dels negociadors oficials o governamentals, prenent com a base la idea que les relacions es conformen per mitjà d'una xarxa complexa de persones, institucions i comunitats diferents.

Nota

1. La diplomàcia multivia preveu, específicament, la representació en el procés de negociació de nou ens o activitats: 1) la diplomàcia governamental; 2) les organitzacions no governamentals i els professionals de la resolució de conflictes; 3) el món empresarial i dels negocis; 4) els particulars; 5) el món de la recerca, la formació i l'educació; 6) l'activisme; 7) les comunitats religioses i espirituals; 8) les fundacions i la filantropia, i 9) els mitjans de comunicació i l'opinió pública.
2. La diplomàcia multivia va ser dissenyada per Louise Diamond i John W. McDonald l'any 1991, amb la voluntat d'obrir les negociacions per a la resolució de conflictes a altres actors, a més dels estatals o governamentals.