Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   
   

mediació

Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca mediació, n f
  • es mediación, n f
  • fr médiation, n f
  • it mediazione, n f
  • pt mediação, n f
  • en mediation, n

<Dret. Administració pública>

Procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial pensat per a facilitar la comunicació entre dues o més parts en conflicte mitjançant el suport d'un mediador, amb l'objectiu que les parts gestionin per elles mateixes una solució a les seves diferències.

Nota: 1. La mediació pretén evitar l'obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als processos ja iniciats o reduir-ne l'abast.

Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mediació, mediar (sin. mitjançar), mediador | mediadora (sin. mitjancer | mitjancera), mediat | mediada i mediat -ada:

S'aprova el nom mediació, juntament amb el verb relacionat mediar (amb el sinònim complementari mitjançar), els noms mediador | mediadora (amb el sinònim complementari mitjancer | mitjancera) i mediat | mediada, i també l'adjectiu mediat -ada, pels motius següents:

Pel que fa als noms mediació i mediador | mediadora, d'origen llatí (del llatí mediatio -ōnis i mediator -ōris, respectivament),

·són especialitzacions dels mateixos noms recollits en el diccionari normatiu per a la llengua general (al diccionari normatiu, mediació és "Acció de qui intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord", i mediador -a, com a adjectiu i com a nom, és "Que intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord");

·són les formes utilitzades d'una manera quasi exclusiva pels especialistes;

·en les altres llengües s'utilitzen les denominacions paral·leles.

Pel que fa als sinònims complementaris mitjançar i mitjancer | mitjancera, tot i no tenir gaire ús en l'àmbit especialitzat,

·són les formes patrimonials catalanes corresponents als mateixos ètims llatins sobre els quals s'ha format la sèrie mediació, mediador | mediadora, etc.;

·tenen un significat general tan pròxim al significat propi d'aquest àmbit d'especialitat que poden cobrir-lo d'una manera natural, igual que el cobreixen mediació i mediador | mediadora;

·es documenten per a aquest significat concret en contextos divulgatius lligats a la mediació, sobretot en mitjans de comunicació i en obres de difusió;

·en altres llengües romàniques també es dona el cas d'una mateixa forma que cobreix el significat de llengua general i el significat de llengua especialitzada (així, a més dels significats d'especialitat, en castellà mediar també és 'Interponerse entre dos o más que riñen o contienden, procurando reconciliarlos y unirlos en amistad'; en italià mediare és 'Fare opera di mediazione' i mediazione és 'Attività di chi si interpone tra due o più parti per facilitarni le relazioni e gli accordi', i en portuguès mediar és 'Intervir acerca de').

Pel que fa al verb mediar, no recollit en el diccionari normatiu i amb una estructura complexa de múltiples complements,

·lingüísticament, es pot considerar una formació analògica creada sobre el model de les formes mediació i mediador | mediadora, ja documentades en el diccionari normatiu (al costat dels correlats patrimonials mitjanceria i mitjancer | mitjancera);

·des del punt de vista sincrònic del parlant, es tracta d'un verb pressuposat per les formes normatives mediació i mediador -a, per la seva naturalesa de nom deverbal i adjectiu deverbal, tot i que en realitat aquestes dues formes estan preses directament dels ètims llatins;

·és un verb d'ús habitual entre els experts de l'àmbit de la mediació;

·l'alternativa mitjançar té poc ús en l'àmbit especialitzat, i fer una mediació no és una solució vàlida sintàcticament per a tots els contextos coberts per mediar;

·s'utilitza també en altres àmbits d'especialitat amb sentits anàlegs (per exemple, en biologia);

·es documenta a l'interior d'articles en algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que no el recullen com a entrada;

·els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues, i en francès, tot i l'absència en els diccionaris generals, és una forma molt viva en textos especialitzats.

Pel que fa a l'adjectiu mediat -ada i al nom creat per habilitació mediat | mediada, referits a les parts en conflicte que intervenen en una mediació,

·lingüísticament, són casos pròxims a altres noms o adjectius de la llengua originats en participis que prenen com a subjecte un complement diferent del complement directe del verb (per exemple, en l'àmbit jurídic, intervingut | intervinguda, per a fer referència a la persona a qui s'han intervingut els béns i, en l'àmbit mèdic, trasplantat | trasplantada, per a fer referència a la persona a qui s'ha trasplantat un òrgan, en tots dos casos complements indirectes);

·són designacions creades per contrast amb mediador | mediadora (la persona que condueix una mediació), per la necessitat de fer referència sintèticament als altres actors que intervenen en la mediació;

·no hi ha alternatives que siguin vàlides en tots els contextos, ja que formes com ara part no funcionen en tots els casos, formes com ara participant són poc precises (el mediador també és un participant en la mediació) i formes com ara disputant són massa connotades (justament la mediació intenta evitar les disputes);

·són formes utilitzades habitualment pels especialistes de l'àmbit, en textos orals i escrits;

·en altres llengües romàniques (castellà i italià) s'utilitzen denominacions anàlogues.

Malgrat l'aprovació de mediat -ada i mediat | mediada referits a cadascuna de les parts en conflicte que intervenen en una mediació, es descarta l'aprovació del verb mediar amb ús transitiu referit a les parts en conflicte (per exemple, *mediar dues persones) perquè és una estructura que no té cap ús. Aquesta solució és paral·lela als casos ja mencionats intervingut | intervinguda (que no pressuposa una estructura verbal *intervenir l'acusat) i trasplantat | trasplantada (que no pressuposa *trasplantar el pacient).

[Acta 591, 4 de juny de 2015]

   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web