Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   
   

parament

Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca parament, n m
  • ca parament de trampes, n m sin. compl.
  • es colocación de trampas, n f
  • es instalación de trampas, n f
  • es trampeo, n m
  • fr installation de pièges, n f
  • fr piégeage, n m
  • en placing of traps, n
  • en trapping, n

<Medi ambient> , <Agricultura > Fitopatologia>

Tècnica de gestió de poblacions animals, i especialment de control de plagues, consistent a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, entre altres aspectes, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control.

Nota: 1. El parament pot servir per a capturar individus d'una determinada espècie animal o bé, segons el cas, per a recollir-ne els ous.

Nota: 2. En el parament es poden instal·lar paranys de manera massiva, amb l'objectiu de reduir el nombre d'individus d'una determinada població que es considera que ha assolit la condició de plaga.

Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme parament (sin. compl. parament de trampes):

S'aprova la denominació parament i el sinònim complementari parament de trampes pels motius següents:

Pel que fa a parament,

·és un substantiu lingüísticament adequat, derivat del verb parar, que significa, segons el diccionari normatiu, "Posar (alguna cosa) en disposició de funcionar, de servir a un fi. Parar la ratera. Parar un llit a la sala. Parar taula. Parar botiga. Parar casa, pis", i que, segons el DCVB(1), s'utilitza també com a verb absolut amb el sentit específic "Parar una trampa, llosa, ratera o altre enginy per a caçar", el qual s'adequa perfectament al concepte;

·és una designació sintètica, que es considera que pot competir amb èxit amb el calc del castellà *trampeig, força estès entre els especialistes però poc adequat en català;

·té el suport d'especialistes del sector.


Quant a parament de trampes,

·és una forma descriptiva del concepte, transparent i lingüísticament adequada, creada sobre el nucli parament, derivat de parar ("Posar (alguna cosa) en disposició de funcionar, de servir a un fi. Parar la ratera. Parar un llit a la sala. Parar taula. Parar botiga. Parar casa, pis", segons el diccionari normatiu), referit a l'acció en què es basa aquesta tècnica, i el sintagma de trampes, que delimita el tipus de dispositiu que es para;

·pot ser una bona solució en contextos en què la denominació principal aprovada (parament) resulti poc precisa;

·segueix el paral·lelisme de les denominacions sintagmàtiques utilitzades en altres llengües (colocación de trampas i instalación de trampas, en castellà; installation de pièges, en francès; placing of traps, en anglès);

·té el suport d'especialistes del sector.


Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, són les següents:

·trampeig: malgrat que és una forma utilitzada i la preferida pels especialistes, es considera un calc del castellà poc adequat en català, tenint en compte que el verb trampejar, del qual deriva, no té el sentit de 'col·locar trampes' (significat per al qual s'utilitza parar), sinó de 'fer trampes', i que els verbs transitius en -ejar són poc freqüents en català i habitualment tenen un ús imperfectiu o d'iteració inexistent en aquest cas;(2)

·trapping, tràping: es considera innecessària l'acceptació del manlleu anglès (trapping o, adaptat, tràping) perquè té molt poc ús en català;

·trampatge, entrampament: tot i que des del punt de vista lingüístic aquestes formes podrien considerar-se adequades, s'ha preferit donar prioritat a parament, tenint en compte que ni trampatge ni entrampament tenen ús, i que parament és una designació més genuïna, emparentada amb parany, que és una forma molt viva entre els especialistes per a designar els dispositius utilitzats en aquesta tècnica;

·paranyatge, paranyament, emparanyament, emparanyatge: són formes neològiques lingüísticament possibles, però forçades i sense ús ni suport entre els especialistes;

·instal·lació de paranys, col·locació de paranys, instal·lació de trampes, col·locació de trampes: tot i que aquestes formes són descriptives i adequades, i es poden utilitzar sense problema, s'ha preferit donar prioritat, com en altres llengües, a una forma més sintètica (parament), a partir de la qual, alhora, es pot crear una denominació més descriptiva (parament de trampes).

Pel que fa, específicament, a l'ús de trampa (en parament de trampes), el Consell Supervisor fa notar que, malgrat que el diccionari normatiu associa aquest substantiu especialment amb les excavacions camuflades destinades a la caça ("Parany per a caçar, especialment el que consisteix en una excavació coberta amb una fusta o altra cosa, que s'enfonsa en posar-s'hi al damunt l'animal"), que sembla que és el sentit originari d'aquesta denominació, altres obres lexicogràfiques i terminològiques mostren que trampa ha esdevingut també un sinònim de parany, que és una forma que se sol associar més aviat amb un objecte per a caçar ("Instrument dreçat per caçar o agafar animals") o, en general, amb un artifici per a enganyar ("Artifici dreçat contra algú, especialment per atrapar-lo, fer-lo caure, seduir-lo. Posar un parany"). Així, per exemple, l'article trampa del Diccionari descriptiu de la llengua catalana(3) separa clarament una primera accepció en què es defineix com a "excavació" d'una segona en què es defineix com a "artefacte", que el mateix diccionari diu que és un "objecte fabricat per l'home"; i l'article parany remet a aquesta segona accepció de trampa seguint els criteris de freqüència d'ús a l'hora d'establir la denominació principal d'una sèrie sinonímica. Aquest fet i també, especialment, la poca adequació de la forma parament de paranys, que, a banda de poc eufònica, podria resultar redundant (cal tenir present que parany és, justament, un derivat de parar), justifiquen, doncs, l'ús de trampa en aquest context denominatiu.


(1) ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <<http://dcvb.iecat.net/>>

(2) Aquest substantiu es documenta, amb aquest sentit específic, al Diccionari descriptiu de la llengua catalana (Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>), però, malgrat tot, els textos històrics mostren que té un ús molt residual (veg. Institut d'Estudis Catalans. Corpus textual informatitzat de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<http://ctilc.iec.cat/>>)

(3) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>

[Acta 620, 21 d'abril de 2017]

   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web