Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
  •  
Mostrar la cerca bàsica
   
   

sordesa prelocutiva

Mostra font de procedència Mostra font de procedència La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca sordesa prelocutiva, n f
  • es sordera prelingual, n f
  • es sordera prelingüística, n f
  • es sordera prelocutiva, n f
  • fr surdité prélinguale, n f
  • fr surdité prélinguistique, n f
  • fr surdité prélocutive, n f
  • it sordità prelinguale, n f
  • it sordità preverbale, n f
  • en prelingual deafness, n
  • en prelocution deafness, n

<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia> , <Neurolingüística>

Sordesa que es manifesta abans de l'edat en què s'adquireix el llenguatge oral, habitualment abans dels dos o tres anys.

Nota: 1. La sordesa prelocutiva pot ser congènita o adquirida. És més greu que la sordesa postlocutiva, però menys freqüent.

Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes sordesa prelocutiva, prelocutiu -iva, sordesa perilocutiva, perilocutiu -iva, sordesa postlocutiva i postlocutiu -iva.

S'aproven les denominacions sordesa prelocutiva, sordesa perilocutiva i sordesa postlocutiva, juntament amb els adjectius semànticament relacionat prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva, pels motius següents:

·són formes lingüísticament adequades: prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva són formes creades per adjunció dels prefixos cultes pre-, peri- i post- (que signifiquen, respectivament, 'abans', 'al voltant de' i 'després') al nucli locutiu -iva ("Relatiu o pertanyent a la locució, a la manera de produir un enunciat significatiu", segons el diccionari normatiu, derivat del llatí locutio, que és, en general, l'acció de parlar);

·són formes motivades des del punt de vista semàntic i s'associen inequívocament amb els conceptes a què fan referència;

·són les formes utilitzades habitualment en català i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Es descarten les formes creades sobre -fàsic -a (sordesa prefàsica, sordesa perifàsica, sordesa postfàsica, etc., del formant grec -fàsia, que vol dir 'paraula') perquè no tenen ús, malgrat que serien lingüísticament adequades.

Les formes creades sobre l'adjectiu lingüístic -a (sordesa prelingüística, sordesa perilingüística, etc.) també tenen poc ús i, a més, són poc específiques, ja que lingüístic -a no fa referència a l'oralitat, que en aquest cas és important, sinó que és, en general, "Relatiu o pertanyent al llenguatge, a les llengües i a la lingüística", segons el diccionari normatiu. En altres llengües, malgrat tot, és una denominació habitual (per exemple, en castellà, en francès o en portuguès).

Les formacions amb verbal (sordesa preverbal, sordesa periverbal, etc.), que es documenten en altres llengües (sobretot en italià), també tenen poc ús en català i no són prou transparents (verbal és "relatiu a la paraula"), ja que en l'àmbit de la medicina hi ha diverses denominacions que contenen l'adjectiu verbal i no fan referència exactament al fet de parlar, sinó a les paraules (per exemple, amnèsia verbal, ceguetat verbal, memòria verbal, parafàsia verbal o audiometria verbal).

També s'han valorat les formes amb lingual (sordesa prelingual, sordesa perilingual, sordesa postlingual), habituals en anglès, i les formes amb -lingüe (sordesa prelingüe, sordesa perilingüe, etc.), però també s'han descartat. En el cas de lingual, perquè en català aquest adjectiu no fa referència al llenguatge, sinó només a l'òrgan de la cavitat bucal (en anglès, en canvi, té els dos sentits), i en el cas de les formes amb -lingüe, perquè no es documenten i perquè aquest formant sol referir-se a les llengües en concret (monolingüe, bilingüe, multilingüe, etc.), no al llenguatge com a facultat que permet la comunicació.

[Acta 634, 21 de març de 2018]

   
   

Servei d’atenció personalitzada

Consultes terminològiques

Si la informació obtinguda no és prou satisfactòria per a la resolució del vostre dubte, el Cercaterm, per mitjà del Servei d'atenció personalitzada, us permet adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT.

Veure exemples Fer una consulta terminològica Fer una consulta terminològica

Has de ser un usuari registrat per a poder enviar una consulta terminològica

Accedir al meu compte

Registrar-me al web