L'apunt terminològic

Núvols

21/03/2008

Ja fa anys que la gent hem perdut la pràctica i la capacitat d’observar el cel. Com a molt, ajaguts a l’herba d’un prat a l’estiu de muntanya, exclamem: «Guaita quins núvols més macos!» La canalla sol ser més creativa i juga a endevinar quina forma tenen els núvols: un cavall, una sirena, una formiga amb quatre ales que es baralla amb un elefant, una serp que s’entortolliga al coll d’un monstre dolent...

 

Els meteoròlegs són els vertaders hereus d’aquells pagesos i pastors que sabien predir pluja només sentint si el vent bufava d’amunt o si la llana de les ovelles s’encrespava més del compte. Després de comprovar les dades del satèl·lit meteorològic Meteosat i del radar meteorològic de Vallirana, i de fer els seus càlculs matemàtics, encara tenen humor d’observar el cel i de parlar-ne amb poesia. Com podríem qualificar, si no, els termes que fan servir per a descriure científicament els núvols? Humilis, calvus, capillatus, radiatus, mediocris, spissatus, lacunosus, undulatus, fractus, vertebratus, congestus, translucidus són paraules que fan volar el pensament estratosfera enllà fins al darrer racó de l’univers.

 

Però per als que no tenim ni artrosi que ens faci mal quan ha de ploure, sempre ens quedarà el Cercaterm per a trobar-hi consol en les definicions de tots aquests termes i tots els altres que hi vulguem cercar relacionats amb els núvols i la meteorologia.