Què heu fet aquests dies? Heu participat en alguna desfilada de carnaval bo i ballant una samba de carnaval, amb poca roba, a la manera brasilera, i ara porteu a sobre un refredat que probablement us acompanyarà fins a final del mes que ve? Us heu lliurat a la disbauxa més desenfrenada amb balls tropicals com ara el merengue o la lambada? Us heu vestit amb un dominó, com la Teresa de Mirall trencat? O sou uns clàssics, i no sortim del bugui-bugui o el swing? O potser sou dels que aneu a cursets de balls de saló i heu aprofitat per practicar el txa-txa-txa?
Hàgiu fet el que hàgiu fet, ja podeu anar passant pàgina que som a les portes de la quaresma, i amb el Dimecres de Cendra s’obre un període en què se suposa que s’imposa la seriositat, la sobrietat, el recolliment i la reflexió. Però per poder afrontar amb dignitat la travessa de quaranta dies de dejuni i abstinència propis d’aquesta època —això sí, amb algun bunyol que faci sortir el ventre de pena—, la gent acumula reserves. Així, dimarts de carnaval, mig Catalunya menja escudella. Mireu, si no, el calendari de festes gastronòmiques: el Ranxo a Capmany, Peramola, Ponts o Vidreres; l’Escudella de Castellterçol o Sant Feliu de Codines; la Sopa de Verges. I l’altra meitat s’apunta a altres tipus de dinades col·lectives, com ara l’Arrossada d’Albons, la Guixa d’Isona i Conca Dellà o la festa de la Xuia d’Agullana.
Ja ho recomana la dita: “sopa poc, dina molt i menja escudella, i viuràs com una vedella”. Sense entrar a valorar ara si la qualitat de vida d’una vedella és o ha de ser un objectiu a la vida d’una persona del carrer, us encoratgem a entrar al Cercaterm si voleu saber més coses dels termes de balls i indumentària marcats.
