La terminologia dels mercats financers ha esdevingut prou familiar els darrers temps a causa de la crisi econòmica. Les pàgines d’economia dels diaris o les seccions d’informació econòmica d’informatius de ràdio i de televisió capten l’interès de l’audiència amb l’última hora dels moviments dels índexs borsaris dels principals mercats: l’Ibex 35 de les borses espanyoles, el CAC 40 de París, el FTSE 100 (o Footsie) de Londres, el DAX de Frankfurt, el Dow Jones de Nova York o el Nikkei de Tòquio.
Abans de la crisi es parlava més d’accions, de cotitzacions, de fons d’inversió lliure, d’obligacions indexades, de productes derivats i de tota mena d’actius de renda variable, perquè els mercats financers tenien una tendència clarament alcista. Avui dia, els inversors miren de disminuir el risc i fer més eficient el capital invertit mitjançant la diversificació de la cartera de valors, o d’inversions més conservadores: fons d’inversió garantits, deute públic o assegurances de multiinversió.
