El monument al Meridià és un obsequi de l’Ajuntament de Dunkerque a la ciutat de Barcelona, amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, per a commemorar el bicentenari de la participació de la ciutat en la definició del patró del metre. Està situat a l’avinguda Meridiana, a prop de la seva ubicació originària, a la plaça de les Glòries Catalanes.
Efectivament, a les acaballes del segle XVIII Catalunya va tenir un paper important en la determinació de la longitud exacta del metre segons la definició que n’havia establert l’Acadèmia de les Ciències de París el 1791, que corresponia a la deumilionèsima part d'un quadrant de meridià terrestre. Per a la mesura es van escollir dues ciutats, Dunkerque i Barcelona, que estaven aproximadament en el mateix meridià que París i es van utilitzar tècniques de triangulació per a calcular les distàncies. Es va traçar una xarxa de punts de triangulació que, amb l’ajut de la trigonometria, permetessin determinar la longitud del quadrant de meridià terrestre i, d’aquí, inferir-ne la longitud del metre que havia de servir de patró.
L’expedició es va encarregar als astrònoms francesos Jean-Baptiste Joseph Delambre i Pierre-François André Méchain, que, sortint de Rodés, van dirigir-se cap al nord i cap al sud, respectivament. Méchain arribava a Barcelona el 1792. Ell i el seu equip van escollir els pics de muntanya que servirien com a vèrtex dels triangles i, sobre el terreny, van mesurar-ne els angles per a establir, amb càlculs trigonomètrics, la distància entre les dues ciutats i, finalment, la longitud del meridià.
Els punts de la geografia catalana protagonistes de la definició del metre al segle XVIII són els següents: el puig Estela, la Mare de Déu del Mont, Rocacorba, el Puigsacalm, el Matagalls, el puig Rodós i el turó d’en Mates; i, a Barcelona, la torre de Sant Iu de la Catedral, la torre del Rellotge al Port, el parc de la Ciutadella i el castell de Montjuïc. La base de triangulació es va mesurar sobre l'arc de meridià que uneix Salses i Perpinyà.
Actualment, però, la definició vigent del metre és l’establerta el 1983 en la 17a Conferència General de Pesos i Mesures, segons la qual aquesta unitat de mesura correspon a la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299 792 458 segons.
Mentre rumieu si us animeu a fer la ruta del metre per terres catalanes, us convidem a consultar el Diccionari de física, on podreu consultar la fitxa terminològica de les principals unitats de mesura. I per entretenir l'espera, també podeu consultar altres diccionaris en línia que contenen terminologia relacionada amb les unitats de mesura i la topografia, com ara el Vocabulari internacional de metrologia o els Diccionaris cartogràfics.
