"Ocell que muda, per tot on passa deixa una ploma": les parts de la ploma

Consulteu la imatge interactiva © TERMCAT: https://www.thinglink.com/scene/791614911275859969

Un dels trets que caracteritzen els ocells respecte dels altres vertebrats és el plomatge que els cobreix gairebé tot el cos. Aquesta estructura ceratinosa els serveix per a conformar la superfície de vol, aïllar tèrmicament el cos i mantenir-lo impermeable, camuflar-se —tot aprofitant el color i la forma de les plomes—  o diferenciar-se segons el sexe o el grup sistemàtic a què pertanyen.

Els ocells neixen nus o proveïts d’un plomissol que conserven fins que treuen la ploma. Totes les espècies d’ocells canvien regularment les plomes, generalment, un o dos cops l’any. Aquest fenomen, anomenat muda, s’adapta als diferents cicles biològics dels ocells, com el període reproductor o la migració.

Les plomes, doncs, són ben útils per als ocells, i ben característiques. I també tenen una terminologia pròpia que les identifica i que podeu descobrir en aquesta imatge interactiva.

Les plomes consten d’un canó, fixat a l’epidermis de l’ocell, que forma la base del raquis o eix central de la ploma. A banda i banda del raquis, en cadascuna de les dues meitats en què queda dividida la làmina de la ploma, anomenada bandera o vexil·la, en un mateix pla i de forma paral·lela, es disposen les barbes a les vores de les quals hi ha les bàrbules, uns petits filaments l’extrem distal dels quals pot acabar en una mena de ganxos, les barbicel·les, que uneixen les bàrbules adjacents. A la base del raquis d’alguns ocells, també es pot observar una mena de barba accessòria anomenada hiporaquis.