L'apunt terminològic

"Ocell que muda, per tot on passa deixa una ploma": les parts de la ploma

15/06/2016

Consulteu la imatge interactiva
© TERMCAT (CC BY 4.0)
    

Consulteu la imatge interactiva

© TERMCAT (CC BY 4.0)

    

Un dels trets que caracteritzen els ocells respecte dels altres vertebrats és el plomatge que els cobreix gairebé tot el cos. Aquesta estructura ceratinosa els serveix per a conformar la superfície de vol, aïllar tèrmicament el cos i mantenir-lo impermeable, camuflar-se —tot aprofitant el color i la forma de les plomes—  o diferenciar-se segons el sexe o el grup sistemàtic a què pertanyen.

 

Els ocells neixen nus o proveïts d’un plomissol que conserven fins que treuen la ploma. Totes les espècies d’ocells canvien regularment les plomes, generalment, un o dos cops l’any. Aquest fenomen, anomenat muda, s’adapta als diferents cicles biològics dels ocells, com el període reproductor o la migració.

 

Les plomes, doncs, són ben útils per als ocells, i ben característiques. I també tenen una terminologia pròpia que les identifica i que podeu descobrir en aquesta imatge interactiva.

 

Les plomes consten d’un canó, fixat a l’epidermis de l’ocell, que forma la base del raquis o eix central de la ploma. A banda i banda del raquis, en cadascuna de les dues meitats en què queda dividida la làmina de la ploma, anomenada bandera o vexil·la, en un mateix pla i de forma paral·lela, es disposen les barbes a les vores de les quals hi ha les bàrbules, uns petits filaments l’extrem distal dels quals pot acabar en una mena de ganxos, les barbicel·les, que uneixen les bàrbules adjacents. A la base del raquis d’alguns ocells, també es pot observar una mena de barba accessòria anomenada hiporaquis.

 

Comparteix al Facebook Comparteix al Twitter