L'apunt terminològic

Vins i formatges: un maridatge terminològic ben gustós

13/10/2016

Els maridatges gastronòmics estan de moda. I si ens fixem en la definició de maridatge (“relació harmònica entre un vi i la menja que acompanya o amb què se serveix”), la relació entre vins i formatges se’n pot considerar un exemple paradigmàtic.

 

Deixarem en mans dels experts en gastronomia quines són les millors combinacions de vi i formatge, i nosaltres ens fixarem en les relacions terminològiques que podem establir entre algunes de les denominacions que tenen. Per exemple, tant en el món del vi com en el del formatge són abundants els manlleus adoptats sense cap modificació gràfica, en casos com ara el chardonnay o el gewürztraminer (dues varietats blanques de raïm), per una banda, i el kernherm o el caciocavallo (un formatge holandès i un d’italià), per l’altra.

 

Una altra característica que comparteixen les denominacions de vins i de formatges és la presència habitual de termes que provenen de noms propis de lloc o de persona. Entre els vins, per exemple, podem destacar el carinyena (del municipi aragonès del mateix nom) o el pedro ximenes; i entre els formatges, el maribo (del nom d’una ciutat danesa) o el ragusà (de la ciutat siciliana de Ragusa).

 

També es poden trobar, tant entre els noms dels vins com dels formatges, denominacions descriptives o metafòriques. En són exemples casos com ara la pansa blanca (més conegut com a xarel·lo o cartoixà) o l’ull de llebre, entre les varietats vitivinícoles, i el formatge blau o la tetilla, entre els formatges.

 

Com podeu veure, hem anat a buscar alguns casos relativament poc coneguts o amb denominacions curioses, però hi ha molts més exemples que us podeu entretenir a buscar pel Cercaterm o per la Terminologia de les varietats vitivinícoles. O, encara millor, us podeu entretenir a buscar-los per formatgeries i enoteques, per supermercats i botigues més o menys especialitzades, i anar-los tastant.

 

Comparteix al Facebook Comparteix al Twitter