L'apunt terminològic

Noms d’ocells: una riquesa extraordinària

15/12/2016

El TERMCAT acaba de publicar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells, d’interès especialment per a ornitòlegs i altres amants dels animals de ploma. Però, fins i tot per als simples curiosos i diletants de la llengua, els exemples que s’hi han recollit són una mostra extraordinària de riquesa i creativitat.

 

Vegeu, per exemple, la gràcia i la precisió que es pot arribar a tenir per descriure trets morfològics de les bestioles: hi trobareu l’abellerol barbablau, l’abellerol gorjablanc i l’abellerol gorja-roig; també l’aligot becgròs, l’aligot camallarg, l’aligot cuabarrat, l’aligot cuablanc i l’aligot gorjablanc; o el colibrí banyut, el colibrí carablau, el colibrí clapat, el colibrí cuagroc, el colibrí cua-ratllat, el colibrí d’ales safir, el colibrí d’orelles blanques, el colibrí de barbeta, el colibrí de clatell blanc, el colibrí ermità gorjaestriat i fins i tot el colibrí esquitxat.

 

Si això no us impressiona, potser us enllaminirem per la banda de la geografia. Sabríeu col·locar sobre el mapa els llocs que surten en noms d’espècies com ara l’albatros de l’illa d’Amsterdam, l’albatros de les Galàpagos, l’alció de les Moluques, l’alció de les Talaud, l’arpella de la Reunió, la boscarla de les Carolines o el suimanga de Príncipe?

 

I si el que de debò us atrau és l’interior, allò que sovint s’amaga als ulls dels qui s’hi fixen poc, llavors us agradaran noms com el de la baldriga inquieta, el picot trist, l’albatros tímid, el cucut ploraner, la fredeluga gregària, la matinera bruna, el polit becfí, el tallarol xerraire, el xerraire variegat o el teixidor social.

 

I més i més curiositats: hi ha el tapacul de Brasília, el somorgollaire d’ulleres, el repicatalons de Lapònia, el paràsit subantàrtic, l’ocell paraigua encorbatat, el monarca de barbeta negra, el menjamel barballarg i el menjamel barbacurt, l’escuraflascons becfí i l’escuraflascons becgròs, l’enganyapastors bigotut, el cucaburra escatós, el colom imperial de les illes de la Societat, la cacatua gang-gang i el cucal de Bengala.

 

No us deixeu enganyar, però: rere tanta riquesa hi ha una feina sistemàtica, científica i rigorosa, que comprovareu si us endinseu en la lectura dels Criteris per a la denominació dels ocells. Estem convençuts que hi trobareu elements d’interès i que us hi quedareu tan atrapats com ens quedem observant el majestuós vol de l’àguila imperial ibèrica o els llampants colors de l’abellerol.

 

Comparteix al Facebook Comparteix al Twitter