L’homeopatia és un mètode terapèutic consistent a tractar les malalties mitjançant l’administració de medicaments seguint el principi de la similitud. El principi de la similitud, el principi fonamental de l’homeopatia, diu que per assolir una guarició eficaç cal que hi hagi una relació de semblança entre els símptomes produïts experimentalment per un medicament i els símptomes que presenta el pacient. Al voltant d’aquest principi giren els altres principis fonamentals: el principi de la dosi mínima, que implica sovint l’administració de remeis en dosis infinitesimals, el principi de la individualització, el principi del remei únic, la consideració de la globalitat dels símptomes per a escollir un remei, i l’experimentació patogenètica com a millor manera per a conèixer els efectes dels medicaments.
L’iniciador de tot plegat va ser un metge alemany, Samuel Hahnemann, el qual, en les diverses edicions de la seva obra Organon der rationellen Heilkunde (la primera del 1810 i la sisena i última del 1920), exposa els principis doctrinals de l’homeopatia, el mètode d’elaboració i experimentació de substàncies medicamentoses, la descripció de l’origen i els tipus de malalties i la tècnica de la presa del cas. Des d’aleshores, el coneixement i la pràctica d’aquest mètode terapèutic s’ha estès pertot, especialment a França, Alemanya i tota l’Europa occidental. A Catalunya, per exemple, s’estima que un 30% de la població es tracta o s’ha tractat alguna vegada amb medicaments homeopàtics i que cada vegada més metges, especialment pediatres i metges de família, s’hi acosten. Des del punt de vista dels pacients, un dels elements que més es valoren és que l’homeopatia té en compte el pacient globalment i individualment: el tractament es basa en tots els aspectes de la salut de cada pacient individualment i no només en alguns símptomes o en el nom d’una malaltia concreta.
Per saber-ne més, podeu consultar en línia el Diccionari d’homeopatia, del doctor Xavier Cabré i Playà, i, com sempre, ho trobareu tot al Cercaterm.
