El dia del començament de les rebaixes ja havia arribat, per fi.
Es va llevar de bon matí, però sense presses. No li calia fer cua a la porta dels grans magatzems. El que li agradava de debò eren les botigues plenes de gom a gom: es trobava com un peix dins l’aigua enmig del caòtic frenesí de piles de roba, cartells amb preus diversos i gent atrafegada amunt i avall. Amb els anys havia anat afinant el seu olfacte comprador, ensinistrat per a ensumar les millors ofertes, i havia desenvolupat una habilitat singular per trobar gangues excepcionals, fins i tot en botigues de liquidació de saldos.
Va sentir una esgarrifança. Encara recordava aquell any que, tot remenant prestatges, li van robar la cartera amb les targetes de crèdit i va haver de marxar a cuita-corrents cap a la comissaria, sense poder comprar res. O aquella altra vegada que, després d’haver aconseguit que li fessin un descompte sobre el preu d’oferta, va haver de marxar amb un pam de nas perquè el lector de targetes no li va reconèixer la targeta de crèdit, i tampoc no tenia prou saldo al compte corrent per pagar la compra amb la targeta de dèbit.
Per sort, aquest any tot aniria bé. L’inici de les rebaixes en divendres ja era tot un bon auguri, que ni la calor sufocant podia aixafar...
Recordeu que la millor i més variada oferta per ampliar els vostres coneixements terminològics, la podeu trobar, com sempre i amb tota comoditat, al Cercaterm.
