Les denominacions catalanes normalitzades corresponents són motricitat global i motricitat fina, usades sobretot en l’àmbit de la psicologia i de l’educació. La primera designa la motricitat en què intervenen principalment els músculs més grans del cos, que requereix menys precisió i que inclou activitats com ara caminar o córrer. La segona designa la motricitat en què intervenen principalment els músculs més petits, que requereix més precisió i que inclou activitats generalment de manipulació, com ara escriure o cosir.
Es tracta de denominacions motivades des d’un punt de vista semàntic a partir de les definicions del diccionari normatiu de l’adjectiu global (‘Total, en conjunt, sense especificar-ne les parts’) i de fi fina en l’accepció de ‘Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades’.
Quant a motricitat fina és pràcticament l’única forma ja utilitzada per a fer referència al concepte esmentat. En canvi, en el cas de la motricitat global es documenta una certa coexistència en l’ús de denominacions que no són semànticament adequades com ara motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica i fins i tot motricitat grollera.
Podeu consultar les fitxes terminològiques de tots dos termes en el Cercaterm.
