En català s’ha normalitzat recentment la forma pin per a referir-se a cadascun dels terminals en forma de llengüeta o de fil rígid d’un dispositiu electrònic, especialment d’un connector o d’un circuit integrat. En anglès és pin i en castellà s’usen les formes pin o patilla.
Relacionat amb aquest terme, també s’ha recollit la denominació disposició de pins, que designa tant la manera com estan col·locats els pins d’un dispositiu electrònic com la descripció, sovint en forma de diagrama, de la manera com estan col·locats i la funció que té cadascun. En català té un cert ús el calc inadequat patillatge, en castellà és patillaje, i en anglès, pinout.
Pin és la forma utilitzada habitualment entre els especialistes, que la consideren ja difícilment substituïble perquè està implantada i es documenta en molts textos d’especialitat i en algunes obres lexicogràfiques.
S’ha desestimat la forma piu com a alternativa a pin, tot i que ha tingut una certa difusió i pot considerar-se una forma motivada (un piu és, segons el diccionari normatiu, una “Petita peça sortint per a encaixar en un buit, moure un ressort, fer de suport a un cos giratori”), perquè en algunes zones del domini lingüístic aquest substantiu té altres sentits que el fan poc aconsellable (especialment al País Valencià, la forma piu s’associa a ‘penis’).
Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes al Cercaterm i a la Neoloteca.
