D’acord amb el criteri seguit pel diccionari normatiu, en català convé escriure en minúscules les denominacions sistema internacional d’unitats i sistema internacional.
Un sistema d’unitats és un conjunt coherent d’unitats de mesura associades a un determinat sistema de magnituds físiques, a partir de les quals deriven altres unitats mitjançant l’adjunció de prefixos. Per exemple, a la unitat de mesura bàsica metre s’adjunta el prefix centi- per a expressar la seva centèsima part, el centímetre. El sistema d’unitats més generalitzat és el sistema internacional d’unitats (també anomenat sistema internacional o, simplement, SI), que va ser adoptat l’any 1960, en la II Conferència General de Pesos i Mesures.
Una magnitud física és tot atribut d’un fenomen, d'un cos o d'una substància que es pot mesurar i expressar quantitativament mitjançant un valor numèric acompanyat d’una unitat de mesura. Així, es pot determinar numèricament la densitat d’un líquid, però no la bellesa d’una flor: la densitat és una magnitud física, però no ho és, en canvi, la bellesa.
Les unitats de mesura es designen per una denominació i un símbol assignats per convenció. Convé recordar que la denominació s’escriu en minúscula, encara que correspongui al nom d’una persona, mentre que, en aquest cas, el símbol conserva la majúscula inicial. Per exemple, els símbols del newton i el curie, que reben el seu nom en honor a Isaac Newton i Marie Curie, són N i Ci, respectivament.
Així mateix, els símbols de les unitats de mesura —i també els seus prefixos— s’han d’escriure sempre en lletra rodona (per exemple: J per a joule, cd per a candela, cm per a centímetre) i sense punt (excepte quan ho requereixen les regles de puntuació de la frase en què s’insereixen, si és el cas), i no admeten marca de plural. A més, s’ha de deixar un espai en blanc entre la xifra i el símbol de la unitat de mesura corresponent.
