L’allargament de l’esperança de vida de les persones de les societats del primer món més enllà dels vuitanta anys fa que sorgeixin noves necessitats d’atenció sanitària i social lligades a l’envelliment. En l’àmbit de la planificació social i sanitària, i també de l’estadística, s’ha delimitat el concepte de ‘període de la vida d’una persona a partir dels vuitanta anys d’edat’. I la denominació que etiqueta aquest concepte és quarta edat.
La quarta edat es caracteritza per les patologies associades a l’envelliment, la pèrdua de facultats físiques i psíquiques, i l’augment de la dependència i de la necessitat d’atenció. És un terme creat per analogia amb tercera edat, el període de la vida d’una persona que s’inicia en el moment en què cessen les activitats professionals i que generalment s’estableix als seixanta-cinc anys. Quan el context faci necessària la distinció, es pot reservar el terme tercera edat per al període de la vida d’una persona que va des del cessament de les activitats professionals fins als vuitanta anys, i quarta edat per a l’etapa posterior.
El terme quarta edat s’utilitza sobretot en estadística i en planificació social i sanitària, ja que permet fer previsions sobre necessitats d’atenció de les persones d’aquest col·lectiu, sobre tipologia dels serveis i sobre els recursos econòmics que s’hi han d’assignar.
Podeu consultar al Cercaterm les fitxes quarta edat i persona de la quarta edat, amb les definicions i els equivalents en altres llengües.
