Les formes catalanes normalitzades són defúsing i debrífing.
En l’àmbit de la psiquiatria designen dos tipus d’intervencions psicoeducatives que es presten als professionals que han intervingut en una catàstrofe o en un altre esdeveniment traumàtic, a fi de normalitzar la seva reacció emocional i reduir-los el risc de patir seqüeles. El defúsing és una intervenció poc estructurada i de caràcter breu, d’una durada entre vint i seixanta minuts, que es practica immediatament després de l’esdeveniment, mentre que el debrífing és una intervenció més extensa i estructurada que es practica uns dies després.
En tots dos casos, i de manera coherent, en català hem optat per l’adaptació del manlleu anglès considerant que es pot implantar sense problemes. Els especialistes han confirmat l’ús gairebé exclusiu del manlleu en l’àmbit, tant en català com en altres llengües romàniques, i la dificultat d’implantació que tindria qualsevol altra proposta catalana alternativa al manlleu.
Formalment, la forma defúsing divergeix molt poc de la denominació anglesa de partida (únicament per l’accent) i, per tant, s’identifica inequívocament amb el concepte; des del punt de vista de la pronúncia, tampoc implica un allunyament excessiu de la pronúncia anglesa (diːˈfjuːzɪŋ> deˈfuziŋ) i, encara menys, de la pronúncia dels especialistes catalans, que ja tendeixen a relaxar la pronúncia original del manlleu. En el cas de debrífing l’adaptació s’ajusta més exactament a la pronúncia en anglès i és paral·lela a la que ja es va fer en el terme brífing (en anglès, briefing) de l’àmbit de la publicitat.
