La consulta del mes

Com es diu compliance en català? És adequat compliància?

08/06/2015

© iStock / hh5800

© iStock / hh5800

El terme anglès compliance fa referència almenys a dos conceptes diferents. El context més freqüent actualment es refereix a “l’adequació dels procediments i de les actuacions d'una entitat financera a la normativa en vigor”; en català, amb aquest sentit, la denominació adequada és compliment normatiu, una forma validada pel Consell Supervisor del TERMCAT.

 

Es considera que aquesta denominació és formalment i semànticament adequada, d’acord amb les definicions de compliment (“Acció de complir o de complir-se; l’efecte”) i complir (“Executar completament [una cosa promesa, desitjada, manada, etc.]”) del diccionari normatiu. A més a més, ja es documenta en textos especialitzats per a designar aquest concepte i té el suport de la majoria dels especialistes consultats.

 

A partir del terme compliance, però, han sorgit altres termes relacionats amb una ampliació del significat original. Per exemple, en anglès és habitual documentar termes com ara compliance officer, compliance department i chief compliance office, els quals fan referència, respectivament, a la persona, al departament o al cap de departament que dins d'una empresa o organització s'encarrega de controlar que les activitats d’aquest organisme s'ajusten al marc legal i reglamentari. En català les alternatives adequades són responsable de compliment normatiu (per a compliance officer), departament de compliment normatiu (per a compliance department) i cap del departament de compliment normatiu (per a chief compliance officer).

 

Un altre terme anglès format a partir de compliance és criminal compliance: es refereix a les mesures que prenen les empreses per a garantir que actuen d'acord amb el que estableix el dret penal aplicable. En aquest cas, la forma catalana adequada és compliment normatiu penal.

 

A banda d’aquest sentit, la forma compliance també té ús en física, com a “mesura de la docilitat amb què una estructura, un òrgan, una substància, etc., pot ser deformada per una força, sense ruptura”. Amb aquest sentit sí que és adequada la forma compliància.

 

Comparteix al Facebook Comparteix al Twitter