La forma adequada en català és els Tàurids. Es tracta d’una pluja de meteors que té lloc cada any durant la tardor, amb el pic d’activitat entre el 4 i el 5 de novembre. Aquesta pluja té el radiant (és a dir, el punt en què sembla que s’origini la pluja) a la constel·lació del Taure.
En català, la terminació tradicional de les denominacions de pluges de meteors (o pluges d’estels, com se les coneix popularment) és el sufix de plural -ids, en masculí, el qual s’adjunta a la forma plena de l’arrel del nom llatí de la constel·lació en què sembla originar-se la pluja. Aquesta forma és coherent amb el gènere dels substantius que es poden considerar els referents conceptuals d’aquest tipus de fenòmens, és a dir, els substantius meteor i estel (aquest últim forma principal, segons el diccionari normatiu, respecte al sinònim femení estrella).
Així, parlem dels Tàurids per a la pluja amb radiant a la constel·lació del Taure (a partir del genitiu llatí tauri), dels Leònids per a la pluja amb radiant al Lleó (a partir del genitiu llatí leonis), dels Gemínids per a la pluja amb radiant als Bessons (a partir del genitiu plural llatí geminorum) o dels Perseids per a la pluja amb radiant a Perseu (a partir del genitiu llatí persei). No es consideren adequades, doncs, les denominacions calcades d’altres llengües *Tàurides, *Leònides, *Gemínides o *Perseides.
D’altra banda, també cal tenir en compte que els noms de pluges de meteors s’escriuen amb majúscula inicial, d’acord amb la tendència en la resta de llengües, amb l’escriptura dels noms dels cossos celestes (Via Làctia, Saturn, la Lluna, etc.) i, específicament, amb l’escriptura dels noms de les constel·lacions a partir dels quals es formen.
El Consell Supervisor ha fixat un criteri, que ben aviat serà consultable a través del web del TERMCAT, en què s’estableixen aquestes qüestions i també d’altres de més específiques sobre les denominacions catalanes de pluges de meteors.
