La consulta del mes

Es poden pacificar els carrers?

06/04/2016

CC Pixabay_AFIB
 

CC Pixabay_AFIB

 

Posar pau on hi ha conflicte és una tasca admirable de mediadors, governants, pallassos i, en un àmbit molt menys dramàtic, també de responsables de mobilitat. Perquè a totes les societats urbanes hi ha conflictes relacionats amb la mobilitat.

 

Ara bé, a diferència del que passa en els conflictes que enfronten països o territoris, en el cas de la mobilitat la causa és ben senzilla: la majoria de carrers de ciutats i viles estan dissenyats pensant sobretot en el trànsit motoritzat, i no en els que es desplacen a peu o amb bicicleta.

 

Quan hi ha molta afluència de vianants (per exemple, en carrers del centre), els urbanistes poden optar per revertir la situació i pacificar la via de circulació afectada. L’objectiu és alterar la prioritat habitual a favor del desplaçament a peu o amb bicicleta. I el resultat de l’actuació és una via pacificada.

 

De vies pacificades n’hi ha de diverses menes, segons les característiques que se’ls vulguin donar. En el nostre context, se’n poden destacar bàsicament tres tipus:

 

—Els carrers de vianants, que són carrers destinats exclusivament als vianants, tot i que sovint s’hi permet la circulació de bicicletes.

 

—Els carrers de convivència, que són carrers sense voreres i amb calçada compartida pel conjunt del trànsit, amb fortes restriccions de velocitat i d’aparcament.

 

—Els carrers de zona 30, que són carrers amb voreres per als vianants i amb calçada compartida per bicicletes i vehicles de motor, que no poden superar els 30 km/h.

 

Aquests termes de mobilitat, i una cinquantena més, es van estudiar en una sessió de normalització amb diversos especialistes d’aquest àmbit interdisciplinari i es van derivar al Consell Supervisor perquè els normalitzés. Ben aviat, doncs, els podreu consultar a la Neoloteca i al Cercaterm.

 

Comparteix al Facebook Comparteix al Twitter